viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Cada any feim dues trobades "oficials" de truquer@s (les que organitzam des de retruc.net), una a l'hivern i una a l'estiu. El passat dissabte, dia 26 de gener, ens varem trobar al restaurant sa Creu, de Petra. Varem ser més de vuitanta, la majoria de Mallorca, però també n'hi havia que havien vengut de Menorca i, fins i tot, de València.

Ens varem retrobar amb els veterans de retruc.net -que no fallen a cap trobada- però també varem tenir l'oportunitat de conèixer gent que s'ha incorporat fa poc a la web, i això sempre ens fa créixer com a persones. Una gent excepcional, per cert. I de totes les edats. El futur del truc està garantit amb aquesta saba nova que puja, i que ja juga tant bé.

El dinar va ser mel, i després varem fer trucs fins ... no sé fins quan, nosaltres –la meva dona i jo- ens en varem anar devers les 19.00 i encara quedava més de la meitat de gent envidant, trucant i retrucant.
Com era d'esperar, hi va haver molt bon ambient i el temps va passar volant. Si no haguéssim tengut altres feines, encara hi seriem!
Aquestes trobades no tenen preu.

Truquer@s, salut i sort!

comentaris a la trobada
més comentaris d'usuaris

Ara fa 4 anys que vaig llegir "Els pilars de la Terra". I els Reis d'Orient enguany m'han duit la segona part: "Un món sense fi", d'en Ken Follett.
Són més de 1.200 pàgines, així que per molt que m'agradi, com que no fris, supòs que en tendré per un parell de mesos –"un parell" de pagès mallorquí, que no són dos, sinó que un parell poden ser 2, 3, 4 ... ja veurem-.
La primera impressió és que aquest llibre és perillós, perquè si me cau damunt d'un peu me farà una mostela.

Això també vol dir que he acabat "De teves a meves", 32 contes d'en Pere Calders. ¿Què en podria dir, que no sapigueu, d'en Pere Calders i els seus contes? Idò això, un mestre, amb una imaginació inimaginable, que en sap molt, de contar contes.

Uep blocaires!

Acabam d'aterrar, com aquell qui diu. Hem passat el cap de setmana a Barcelona, amb la família i uns amics.
De cine!

Dissabte varem dinar a casa Jacinto, on cuinen el millor bacallà de BCN. I allà ens varen acompanyar na Rosa i en Miquel.

Després, el musical Mamma Mia. Fantàstic!

Diumenge, el dinaret de costum al Txapela. Mmmmmmmm (sense comentaris).

I el cafè, al Bracafè, seguint el consell d'en Màrius Carol. Allà varem coincidir amb na Rosa Vila (na Roser de Ventdelplà), qui molt amablement va accedir a fer-se una foto amb mi.

El vespre cap al Camp Nou, on un Barça ple de baixes va guanyar al Racing de Santander 1-0, gol d'Henry.

Pels voltants del camp ens varem topar amb l'Avi del Barça, a qui no li va molestar que ens féssim una foto.

Us podria contar més coses, però us deix aquest mini reportatge fotogràfic.

Diuen que Barcelona és bona si la bossa sona. I jo dic: Barcelona sempre és bona, tant si sona com si no sona!

Avui, 17 de gener, és sant Antoni. I a molts pobles de Mallorca és festa. Ahir vespre ja hi va haver foguerons, torrada, dimonis, ball, etc. I avui beneïdes, amb animals, animalons i bestioles de tota casta.

Una de les tradicions són les gloses. Per això us deix aquesta:

Sant Antoni és un bon sant,
du sabates de gamusa,
no es pot mantenir a ell
i vol mantenir sa cussa.

Molts d'anys a tots els Tonis i Antònies.

Tenc per costum, si puc, una vegada a l'any anar a veure un partit del Barça al Camp Nou; fa un parell d'anys vaig veure Barça – Bilbao, i me vaig fixar en un aficionat basc que duia un jersei del Bilbao, amb el número 10 i, on es posa el nom del jugador hi posava "Antimadridista". Tot d'una me vaig sentir agermanat amb aquell desconegut de la terra dels pinxos i els "montaditos".
I és precisament per aquest sentiment que avui –des d'ahir vespre- estic content. La raó és ben senzilla, els vuitens de final de la Copa del Rei de futbol:

Dimecres, 9 de gener: Mallorca 2 – Reial Madriz 1
Dimecres, 16 de gener: Reial Madriz 0 – Mallorca 1

Es pot dir més alt, però no sé si més clar.

Per cert, no puc estar sense comentar que el molt il·lustre míster del Madriz, en Schuster, al final del partit –per tant, amb el Madriz ja eliminat pel Mallorca-, quan l'entrenador dels vermellons el va anar a saludar, com és costum després de cada partit, aquell li va negar la salutació amb un gest despectiu.
S'ha de saber perdre.
Com diu el seu himne? ... "caballero del balón, hala Madriz ...".

Dinar a Inca; divendres, 11 de gener de 2008, al celler can Ripoll.

Corria l'octubre de l'any 1982, quan varem començar la carrera, a Saragossa. Uns varen acabar, altres varem seguir altres camins. Però al menys una vegada cada any, després de les festes de Nadal, ens reunim entorn d'una taula per a compartir les novetats de cadascú, al mateix temps que donam compte d'un bon dinaret.
Enguany varem dinar a Inca, al celler de can Ripoll, un dels pocs llocs que encara queden amb les típiques botes enormes de vi, impassibles al pas del temps.
En Toni Payeras i en Llorenç Socias no varen poder venir perquè tenien guàrdia.
Ara resulta que en Xesc s'ha ficat en política, és regidor de sanitat d'Alaró, en Tomeu és el metge del Mallorca, en Tolo és el metge de la torre de control de l'aeroport, en Toni Paco està a l'hospital d'Inca; tot això són novetats. En Vicenç i jo, en canvi, seguim igual, només un poc més vells.
Són trobades impagables, que demostren que el pas del temps no és suficient per a fer minvar l'amistat. I que sigui per molts d'anys.

A la foto, d'esquerra a dreta: Tomeu, Tolo, Sebastià, Vicenç, Xesc i Toni.

Va ser per casualitat, furgant en una prestatgeria de ca mon Pare, que el vaig trobar. "De teves a meves" és un recull de 32 contes, d'en Pere Calders. Naturalment, no necessita presentació.

Això també vol dir que he acabat El llibre dels plaers immensos. Digueu-me xovinista si voleu, però l'estil d'aquest mallorquí de 27 anyets, llicenciat en Dret i en Teoria de la literatura, m'ha captivat. És autor de "L'aire i el món" (Premi Ciutat d'Elx 2003), "L'estupor que us espera" (Premi Documenta 2004), "El llibre dels plaers immensos", premi Ciutat de Palma 2006, i de "La batalla de Walter Stamm", premi Josep Pla 2008. A més, és col·laborador setmanal d'Elsingulardigital.cat.
Amb "El llibre dels plaers immensos", que en qualque moment podria córrer el perill de vorejar els convencionalismes acceptables, sap tractar cada tema amb el punt just per a captar l'atenció dels sentits i dels instints sense caure en el mal gust.
El fet que l'acció transcorri, sobretot, entre Mallorca i Barcelona, també és un factor a favor, per a mi important.
El protagonista és un jove de família benestant mallorquina, que va creixent a la recerca del seu lloc en la societat, atenent sempre al seu interior, als seus sentiments i impulsos.
Superba.

El llibre dels plaers immensos
Mecior Comes

N'Albert, d'Un Cel Vermell, m'ha passat aquest mem: un test per a respondre ràpid

1. Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
"amb el seu aire juvenil i els seus bigots rossos."
2. Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
la impressora
3. Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Ventdelplà
4. Sense mirar, quina hora és?
16.00
5. Ara mira, quina hora és?
15.55
6. Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
La televisió, que està en marxa, i comença El cor de la ciutat
7. Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
No gaire temps, però no puc concretar
8. Abans d'estar escrivint al bloc, que estaves fent?
Mirant Ventdelplà, que tenc gravat perquè no el vaig poder veure "en directe"
9. Què portes posat ara mateix?
Uns texans, un jersei de coll alt i una jaqueta
10. Vas somiar ahir?
Que jo recordi, no
11. Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
Darrerament no ric gaire, però en moments bons, puc riure bastant de temps
12. Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
una finestra, dues làmpades i un aparell d'aire condicionat
13. Has vist alguna cosa estranya últimament?
No ho sabria dir, hi ha poques coses que trobi estranyes
14. Quina és la última pel·lícula que has vist?
Shakespeare in love
15. Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Temps
16. Alguna cosa sobre tu:
Sóc un bon truquer, molt bo! o_="
17. Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Convertir les utopies en realitats
18. T'agrada ballar?
Sí, molt; però ball de saló no, de cap manera
19. Què en penses d'en George Bush?
Possiblement deu ser el president que els americans es mereixen, i m'alegro de no ser americà
20. Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Margalida
21. Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Joan
22. T'agradaria viure a l'estranger?
No ho crec
23. Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Malauradament, no crec que existeixi ni cap deu, ni més cel que l'Univers
24. Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Com que no vull posar ningú en un compromís, que ho agafi qui vulgui.

Feines fetes, dutxat, sopat, pijama posat, i ben posicionat al sofà, preparat per a veure el partit de copa Sevilla-Barça; primer l'avantmatx, per aperitiu, amb les novetats, alineacions, l'ambient, declaracions, i tot aquest cal i portal; després ... després res! Bé, res no, el sorteig de la 6/49 retransmès pel canal 33.
La primera idea que em va assaltar va ser que havia llegit no sé on que TV3 i IB3 han arribat a un acord segons el qual TV3 taparà a les Illes les emissions de futbol i pel·lícules que també tengui contractades IB3. En principi no m'havia semblat massa rellevant, aquest acord, pensant que en tallar un partit de futbol seria perquè el retransmetria també IB3.
Així que, tot d'una vaig canviar a IB3 per seguir el partit, però la sorpresa va anar en augment quan vaig comprovar que no el retransmetia!
Debades vaig cercar altres canals on poder-lo seguir, però no en vaig trobar cap. Així que els mallorquins ens vàrem quedar sense poder veure el Barça.
Els directius d'IB3 que han redactat i firmat aquest acord s'han lluït, i de quina manera! Si es pensen que amb això seguirem més IB3 van molt errats. Per començar, jo la tindré castigada una temporada. I això que darrerament m'estava agradant. Però la m'han feta grossa.
No puc entendre de cap manera per què s'ha de tapar un partit de futbol de TV3 si aquest mateix partit no es retransmet per IB3. No puc.
Aquest és un mal acord, del tot incomprensible. És un acord del no res.

Puntual a la cita, el vespre de cada 5 de gener, quan ja s'ha fet fosc i els nins s'han abrigat amb la bufanda i els guants, s'albira des de lluny una claror que avança, primer blanquinosa, lluent, fins que enlluerna; és l'Estrella d'Orient, que anuncia la imminent arribada de ses Majestats els Reis d'Orient.
I en pocs minuts una altra claror a la llunyania, aquest cop de colors, vermell sobretot, el vermell del foc de les bengales dels patges, impecablement vestits amb les millors teles, amb la cara tapada amb mocadors, arriben des de molt lluny, cansats però disposats a repartir il·lusió i regals entre els més petits –i qualcun de no tant petit-, regals que duen en tres carrosses engalanades amb domassos de colors vius i amb fulles de fasser.
I els Reis, muntats en tres cavalls -imponents, de pèl brillant-, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar; descavalquen i es deixen envoltar i abraçar pels nins i nines, que els van a saludar, astorats, innocents. És la nit més màgica.
Hi ha anys en què les carrosses arriben plenes a vessar, són anys de balquena. I hi ha anys en què tots els regals cabrien dins d'una sola carrossa. Això depèn de la bonda que hem fet durant l'any. I cada any el caramull sol minvar.

Encetam un nou any. I, preu per preu, el vull encetar amb il·lusió.

Cau un estel fugaç, i m'apresso a demanar un desig. Per a mi, i per a tothom: