viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

- ¿Això és una a o una e? Ho deman perquè són dos productes diferents.
- Uf, i jo no ho sé, no; és per a l'estómac.
- Tots dos ho són ¿no n'has pres mai abans?
- Deuen ser les pastilles color taronja.

Diàlegs com aquest són massa habituals a les farmàcies. I res quan el pacient acaba prenent el medicament que toca, perquè també pot ser que li'n donin un per a la tensió alta, a ell! ... que precisament pateix de tot el contrari!

Hi ha coses que no les entenc. Vivim en l'Era de la informàtica, i encara hi ha metges que redacten escrits a mà, com les receptes o els informes. Com si fos una cosa sense importància. O com si tothom hagués d'entendre aquells gargots, inintel·ligibles per a la majoria de mortals, que coneixem com a lletra de metge. De tant en tant et trobes qualque metge o metgessa que escriu amb una lletra impecable, i quan ho veus te'n dus una sorpresa tan gran que ja estàs mig curat.
Per sort, a la Seguretat Social s'està implantant la recepta virtual. La sanitat privada hauria de prendre llum. I enlloc d'això, dóna fum.

Un temps, la botiguera te donava el compte escrit a mà en un tros de paper, però ara fins i tot a la botiga te donen un tiquet de màquina, fet amb l'ordinador.
Idò hi ha metges que encara no s'han interessat ni per aprendre un tractament de texts ¿què dic? Ni saben emprar internet, amb tots els avantatges que això suposa. Ni tan sols posar l'ordinador en marxa. Increïble, però cert.

Si el proppassat diumenge va ser la televisió, ahir divendres va tocar a la ràdio. En concret Ona Mallorca. En Benjamí Villoslada ens va convidar al seu programa Mallorca en xarxa, on varem parlar sobre retruc.net.

Tota la programació d'Ona Mallorca es pot escoltar a través d'internet, ja sigui en directe, o bé a través de ràdio a la carta.

Precisament per aquest avantatge, podem escoltar el programa d'ahir en qualsevol moment.
Aquí el tenim: Retruc.net a Mallorca en xarxa.

Ahir, dissabte dia 12 de juliol de 2008, a un restaurant d'Ariany, ens varem reunir prop de cent truquers/eres d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, per a passar una altra diada memorable de truc i bona companyia.

A la web de retruc.net ja som quasi 6000 usuaris, i a cadascuna de les trobades coneixem més gent, diem que posam "cara" als nicks amb els qui jugam a truc a través d'internet, i amb qui compartim tantes estones.

Aquesta vegada varem tenir, fins i tot, la visita de TV3, que avui ha emès un petit reportatge al telenotícies migdia.

Salut i sort truquer@s!

Ja coneixeu la dita: ¿no volies brou? Idò tassa i mitja!

Ho dic perquè encara no fa un mes que els comentaris eren "enguany no farà estiu", "no, i és ben hora que faci bon temps".
¿Que no, m'has dit!? Ja no sé on m'he de posar, per no patir aquesta calorada que me té ben acubat i ben acabat!

Això sí, quan vas a uns grans magatzems, a un hospital, una clínica, o tants altres llocs públics, de calor res de res. Una fretada. Clar, com que tenen l'aire condicionat a tot quan treu la maquineta. I això que aquell ministre ha posat de moda anar sense corbata, per estalviar aire condicionat, diu. Però res, se veu que encara no li han fet cas, i els aparells d'aire treuen fum per les orelles. I amb això arriba també aquell inevitable i tant molest mal de coll d'estiu.
Més fotut és, encara, en casos com el de mon Pare, que no es pot permetre el luxe de refredar-se, perquè està molt baix de defenses i un simple constipat pot resultar fatal, motiu pel qual no li queda més remei que patir calor i no exposar-se a cap corrent d'aire, ni molt menys a l'aire condicionat.
No hi ha terme mig. O t'acubes de calor, o te congeles de fred.

Què ho és de mal de suportar l'estiu! ... a no ser que estiguis de vacances, clar.

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!