viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Són molts els autors que s'han interessat, i moltes les biografies que s'han editat, sobre Joan March Ordinas, en Verga.
En l'obra de l'historiador Pere Ferrer, la recerca sobre el magnat mallorquí és una constant, propera a l'obsessió, motiu pel qual ha arribat a recollir una immensa quantitat d'informació, que publica en aquest darrer llibre, editat l'any 2008.
He optat per aquest llibre per dos motius, un és perquè m'agrada anar variant el tipus de lectures, entre el que anomen literatura-art, simple passatemps, història, etc., tot i que la meva preferència és la novel·la històrica; l'altre motiu és perquè fa un temps vaig llegir "Señor monopolio", de n'Arturo Dixon, i vaig quedar fascinat per la figura d'en Verga, que va tenir molt a veure amb el meu poble, ja que aquí hi té la finca de sa Vall, la seva particular "joia de la corona", i de qui des d'al·lot n'he sentit a parlar.
Quan un al·lot demanava a ca seva que li comprassin qualque cosa que sortia del normal, era habitual -i encara ara- que la resposta fos ¿què t'has pensat que noltros som de ca'n Verga?

He acabat El silenci dels claustres, de n’Alicia Giménez Bartlett. És una novel·la policíaca, però que s'estén en paral·lel amb la vida privada de l'inspectora protagonista. L'interès literari brilla per la seva absència, ara, entretingut ho és. Es llegeix de pressa, cercant noves pistes en el camí cap al desenllaç del cas. Es tracta del mateix tipus de novel·la -tot i no ser tan enginyosa- que Els homes que no estimaven les dones, que tant èxit està assolint.
Tot són maneres de passar el temps, i de tant en tant pot venir de gust una aventureta lleugera de lectura senzilla, però si el que es desitja és degustar una bona obra literària, no li recomanaria aquestes obres. Crec que amb això està dit tot.

elecció: pl POLÍT Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala estatal.

frau: [1271; del ll. fraus, fraudis 'mala fe; engany']
m 1 Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell.
2 DR Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure'n un profit a costa de l'estat o d'altri.

feixisme: Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.

repugnància: f Acció de repugnar, aversió invencible envers algú o alguna cosa.

Per si el triplet aconseguit pel Barça en futbol no fos suficient, ara ha tocat a la secció de bàsquet: Campions de la lliga ACB 2009.

En una final disputada contra el TAU de Vitòria, l'històric Bascònia, amb el factor camp en contra ja que dels 5 partits prevists se n'havien de jugar 3 a Vitòria i 2 a Barcelona, tot i que no ha calgut arribar al cinquè, perquè el Barça ja va guanyar el primer partit dins la pista del TAU i s'ha imposat per 3 partits a 1, guanyant els dos partits disputats al Palau blaugrana, amb una claredat que el rival ha reconegut esportivament.
Així el Barça de bàsquet s'afegeix a la festa blaugrana.

Enguany els cules fins i tot deu ser legítim que ens puguem sentir, en part, campions de l'NBA, a través de l'anell aconseguit per en Pau Gasol, tot i que aquesta és una altra història.

Un final de temporada per emmarcar.

Alicia Giménez Bartlett, a més d'escriptora, és doctora en Literatura per la Universitat de Barcelona, ciutat on resideix des de 1975. El 1984 va publicar la seva primera novel·la: Èxit. Els anys noranta va crear el personatge de Petra Delicado, la popular inspectora que ha protagonitzat varies de les seves novel·les. El 1999 les aventures de Petra Delicado van donar vida a una sèrie televisiva protagonitzada per Ana Belén i Santiago Segura. Diuen que les novel·les d'aquesta dama del crim, traduïdes a sis llengües, tenen enganxada a mitja Europa, especialment als seus nombrosos seguidors d'Alemanya, França i Itàlia.
El silenci dels claustres, ambientada entre Barcelona i el monestir de Poblet, és la darrera de les novel·les protagonitzada per la inspectora Delicado, i la primera que passa per les meves mans. Estic impacient per saber si m'enganxarà o no.

He acabat Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho. Ja vaig comentar en una altra ocasió que tenc el costum de deixar doblegat el caire d'una plana quan hi trob qualque perla que m'interessa o m'agrada especialment; idò aquesta novel·la l'he deixada plena de planes doblegades.
L'autora ha pensat en tot, demostrant tenir una visió d'Estat global: sanitat, economia, educació, cultura, defensa, interior, benestar social, etc. Naturalment no compartesc tot el que proposa pel nou Estat, posem que coincidiríem en tres quartes parts. Ara, amb el bessó sí que coincidim plenament: la declaració de independència, proposada pel president de la Generalitat, en Miquel Roca, proclamada pel Parlament per majoria absoluta, i ratificada en referèndum per la majoria del poble català. Magnífic. Sobretot, si tenim en compte que després s'hi afegeix Mallorca!
Si en Juli Verne va ser un visionari, de qui s'han anat complint moltes ficcions del seu moment ¿per què no ho podria ser aquesta Crònica de la independència?