viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

El grup que surt al videoclip és l'autor de la cançó original Summercat. El grup és Billie the Vision & The Dancers.

Nascuda a Barcelona, Emma Reverter és periodista, escriptora i jurista. Actualment viu a Nova York i col·labora amb diferents mitjans de comunicació. Llicenciada en Dret i en Periodisme, ha escrit nombrosos articles i columnes d'opinió sobre les Nacions Unides, Guantánamo, la crisi de refugiats de l'Iraq o la pena de mort als Estats Units. Els seus escrits sobre política internacional i cultura s'han publicat als diaris Avui, La Vanguardia, al suplement cultural Babelia d'El País, a les revistes National Geographic España i Law and Security de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York. Cites a Manhattan és la seva primera novel·la.

Aquesta vegada no deixaré cap comentari sobre el contingut de Joan March, d'en Pere Ferrer. I la raó és ben senzilla: no m'he vist amb coratge d'acabar-lo, perquè sense entrar en el fons, està tant i tant mal escrit, tan farcit de faltes d'ortografia, tan mancat de les senzilles regles d'escriptura, que qualsevol al·lot d'ESO ho hauria escrit millor. Hi ha un caramull tan gran de faltes, que és inexplicable, a no ser que hagi escrit l'original en castellà i això sigui una traducció molt mal feta. I com que cada vegada que me top amb una d'aquestes bestieses m'envaeix una sensació tan desagradable i m'entren unes ganes irracionals d'escanyar l'autor, pel mal que fa a la nostra llengua, he decidit no acabar el llibre. Tanmateix, després de fer l'esforç titànic d'arribar a més de la meitat, no m'ha contat res de nou, que ja no sabés per altres publicacions.

Fa només uns instants que n'Albert Om ha tancat la paradeta d'El Club. Han estat 1000 programes al llarg de mil horabaixes de cinc anys, en els quals han passat moltes coses.
Pel Club hi ha passat una gernació de convidats i col·laboradors que se'ns han ficat a ca nostra i, alguns, ja no en sortiran perquè, com en Màrius Carol o en Sebastià Serrano, ens fan companyia amb els seus llibres.

Ho repetiré una vegada més: TV3 inventa, la resta copia. Gràcies a tot l'equip d'El Club pel que ens heu aportat.

Darrerament es succeeixen amb massa freqüència les notícies sobre entrades de delinqüents a domicilis habitats de Mallorca, Menorca i arreu de l'Estat, actuant contra els propietaris amb extrema violència.
La majoria de vegades aquests delinqüents són ciutadans procedents d'estats de l'Europa de l'est, ex militars, entrenats per a l'assalt i la violència.

La policia d'aquí deu estar ben preparada, perquè quasi sempre acaba detenint aquests individus. El problema, doncs, no és policial, sinó de prevenció i d'aplicació posterior del càstig que demanda la societat.
I aquestes tasques, prevenir i castigar, només es poden complir des d'una legislació adequada. Aquí és on radica el problema.

Pel que fa a la prevenció, la legislació és massa permissiva amb l'entrada d'individus que ja se sap que són violents, aquests directament no haurien de poder entrar a l'Estat. La resta d'immigrants haurien de poder entrar amb un contracte de feina i pel temps de durada d'aquest. Potser aquestes mesures no són políticament correctes, però són les que demanda la immensa majoria de la societat, i quan no es fa cas del que demanda aquesta majoria aclaparadora, pot passar qualsevol cosa. Això no és ser racistes, no significa que ens creiem superiors ni inferiors a ningú, no volem mal a ningú, però tampoc volem que ens facin mal a nosaltres. Per això, si bé no som racistes, el que sí som és ordenats: cadascú al seu lloc.

Respecte al càstig d'aquestes accions d'assalt a domicilis amb violència, s'ha de tenir en compte que provoquen terror entre la població i posen en perill la vida de les persones. Per tant, lògicament se'ls hauria d'aplicar la legislació antiterrorista, i uns càstigs exemplars, dissuasoris de futures accions violentes. Està clar que la legislació actual no els fa dissuadir de cometre aquestes salvatjades.

Mentrestant, ens haurem de conformar amb les alarmes i sistemes de defensa de què poguem disposar.
Un temps, quan un lladre era descobert in fraganti provava de fugir, cametes me valguin. Ara, enlloc de voler passar desapercebuts, apallissen els propietaris. Saps si hi hagués més gendres d'en Tous!

Diu la santamaresglésiacatòlicapostòlicaromana que hi ha un Déu i que, a més, és totpoderós i infinitament bo.
Idò ja m'ho explicaran! Perquè així com estan les coses al Món, si existís un ésser suprem que tot ho pogués i fos infinitament bo, no podria consentir mai aquest caos, que això és can bum. Home, jo no li vull negar a aquest presumpte ésser el dret a gaudir de vacances, però tampoc puc acceptar que durin tants i tants de segles.
És el que vaig sentir a dir una vegada a en Jaume Serra. Va dir: "si un dia arrib al Cel, potser Déu me demanarà comptes, però jo també li faré moltes preguntes, m'haurà d'explicar moltes coses". És clar que en Jaume és creient. I jo encara no ho he aconseguit. Tot i que tenc molt respecte pels qui creuen en Déu, naturalment.

Però és que fins i tot atorgant-li el benefici del dubte, posem per cas que existís, idò seria un delinqüent. ¿Per què? És ben senzill. La llei diu clarament que els assumptes s'han de tramitar per rigorós ordre d'entrada. Axí, si un va néixer i, per tant, es va inscriure al Registre civil, posem l'any 1940 ¿com s’explica que Déu decideixi cridar-lo abans que un altre que es va inscriure, posem l'any 1920? El que deia, un delinqüent: abús de poder, tràfic d'influències, etc...

I és que la gent hauria de deixar aquest Món en el mateix ordre que així com hi va arribar. El cas contrari, a més de ser injust, és il·legal.