viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Així acabaven les rondalles que me solia contar el padrí quan era nin.
I si voleu saber com acaben les històries de Personatges itinerants, ja podeu passar pel bloc, perquè avui s'ha acabat.

Ha estat un plaer participar en aquesta experiència al costat d'autèntics/ques virtuosos/es en l'art de contar històries.

Quan entrau a una ferreteria ¿no teniu la sensació de necessitar tot el que veieu? Idò això és el que m'ha passat avui horabaixa quan, aprofitant que érem a Palma, hem anat amb la meva dona i el petit, en Bernat, a la carpa de la setmana del llibre en català.
No és que hi hagués cap excés de títols, i uns quants ja les he llegit, però la resta eren allà dient: "tria'm".

La veritat és que sabia el que cercava, i n'he firat dos d'en Melcior Comes: "L'estupor que us espera" i "La batalla de Walter Stamm" -llàstima que ahir no pogués assistir a la presentació, m'hauria agradat-.

També en cercava un que m'havia comanat el meu fill major, "Solitud" d'en Víctor Català, però no l'he trobat. I això que ho he demanat al qui cobrava, però me diu:
- no sé si hi és, ni on pot ser ¿veus aquella dona de verd amb ulleres? és de l'editorial Moll, potser ella te podrà ajudar.
Hi he anat a demanar-li, però m'ha contestat:
- Si hi és ha d'estar per aquella zona.
Res, no l'he trobat. L'organització no és el punt fort d'aquesta fira. I això no m'agrada, perquè així t'has de passejar per tots els expositors a cercar el que desitges, i clar, així com vas veient obres les aniries posant totes dins de la bossa. I no pot ser! ... que estam a final de mes!

Bé, el de sempre, no hauria de ser necessari organitzar fires com aquesta perquè la gent compràs llibres en català. Però si ajuda, benvinguda sigui. Enguany és fins el 9 de març.

Es posa una olla al foc, amb aigua, una pastilla de brou de carn (starlux, knorr, ..) i sal.

Mentrestant, uns trossos de carn magre de porc, tallats a daus i prèviament preparats amb sal, pebre bo i llimona, es fregeixen amb oli d'oliva fins que estan ben dauradets. Tot seguit es posen a l'olla que tenim al foc.

A banda, es fa un sofregit amb ceba, una cabeça d'alls i tomàtiga –tot tallat ben petit, o triturat-. També recoman tirar-hi un raig de vi sec -si no n'hi ha, pot servir brandy-. En estar ben sofregit es posa dins de l'olla, on també s'hi afegeixen unes fulles de llorer, trossos de poma golden, panses i unes cols de Brussel·les, amb un manat de julivert penjant.

Es deixa bullir fins que sigui ben cuit.

A banda, es fregeixen patates, que després es deixaran els darrers cinc minutets dins de l'olla.

I quan és cuit, es serveix calent. Adient per aquest temps d'hivern.

Bon profit!

Darrerament estam tots dos massa ocupats per asseure-nos a prendre una cerveseta plegats. Per això, com aficionat del Barça que saps que sóc, t'he de fer arribar una queixa, perquè trob que ja cau de la post. Tenim un bon equip, un gran equip, ho saps. I un bon entrenador -no ho dic per dir-ho, és cert-. Però hi ha una errada transcendental per a la bona marxa de l'equip, i que és urgent rectificar.
Un dels millors enginyers futbolístics que he vist mai, doctor del baló, expert en assistències magistrals, que no perd cap pilota mai, que lluita tot el partit i que, a més, és de la pedrera, darrerament està assegut al banquet. Naturalment, estic parlant d'en Xavi.
Les dues peces bàsiques del centre del camp blaugrana han de ser, necessàriament en Xavi i n'Iniesta. I per a contenció en Touré. Més clar, aigua. En Deco és un bon suplent per un cas de necessitat, però no pot ser una vaca sagrada, de cap manera, perquè no té el talent, el futbol, la classe, la vista, la intel·ligència, de cap dels dos de la casa. I en canvi, juga en el lloc d'en Xavi -perquè el lloc és d'en Xavi, i no pot ser de ningú més, avui mateix-.
Així no anam bé, Frank.
Ahir mateix, en el minut 81 en Xavi va entrar al camp en substitució d'en Deco, i 6 minuts després va fer el gol que ens fa somniar en què encara hi ha lliga.
La meva alineació ideal d'enguany és:
Valdés - Zambrotta, Puyol, Màrquez, Abidal – Xavi, Touré, Iniesta – Messi, Eto’o, Ronaldinho.

De lateral dret també pot jugar en Puyol, i en Milito de central. I a davant hi pot jugar en Bojan en el lloc d'en Ronaldinho, quan no està bé. Com també pot jugar qualque estona en Giovani. La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.

Benvolgut Frank, fes-me cas, que des del sofà de ca meva se veu millor que des de la banqueta!

PD: Si tens qualque dubte, truca'm, i en parlarem. o_="

Cada any feim dues trobades "oficials" de truquer@s (les que organitzam des de retruc.net), una a l'hivern i una a l'estiu. El passat dissabte, dia 26 de gener, ens varem trobar al restaurant sa Creu, de Petra. Varem ser més de vuitanta, la majoria de Mallorca, però també n'hi havia que havien vengut de Menorca i, fins i tot, de València.

Ens varem retrobar amb els veterans de retruc.net -que no fallen a cap trobada- però també varem tenir l'oportunitat de conèixer gent que s'ha incorporat fa poc a la web, i això sempre ens fa créixer com a persones. Una gent excepcional, per cert. I de totes les edats. El futur del truc està garantit amb aquesta saba nova que puja, i que ja juga tant bé.

El dinar va ser mel, i després varem fer trucs fins ... no sé fins quan, nosaltres –la meva dona i jo- ens en varem anar devers les 19.00 i encara quedava més de la meitat de gent envidant, trucant i retrucant.
Com era d'esperar, hi va haver molt bon ambient i el temps va passar volant. Si no haguéssim tengut altres feines, encara hi seriem!
Aquestes trobades no tenen preu.

Truquer@s, salut i sort!

comentaris a la trobada
més comentaris d'usuaris

Ara fa 4 anys que vaig llegir "Els pilars de la Terra". I els Reis d'Orient enguany m'han duit la segona part: "Un món sense fi", d'en Ken Follett.
Són més de 1.200 pàgines, així que per molt que m'agradi, com que no fris, supòs que en tendré per un parell de mesos –"un parell" de pagès mallorquí, que no són dos, sinó que un parell poden ser 2, 3, 4 ... ja veurem-.
La primera impressió és que aquest llibre és perillós, perquè si me cau damunt d'un peu me farà una mostela.

Això també vol dir que he acabat "De teves a meves", 32 contes d'en Pere Calders. ¿Què en podria dir, que no sapigueu, d'en Pere Calders i els seus contes? Idò això, un mestre, amb una imaginació inimaginable, que en sap molt, de contar contes.

Uep blocaires!

Acabam d'aterrar, com aquell qui diu. Hem passat el cap de setmana a Barcelona, amb la família i uns amics.
De cine!

Dissabte varem dinar a casa Jacinto, on cuinen el millor bacallà de BCN. I allà ens varen acompanyar na Rosa i en Miquel.

Després, el musical Mamma Mia. Fantàstic!

Diumenge, el dinaret de costum al Txapela. Mmmmmmmm (sense comentaris).

I el cafè, al Bracafè, seguint el consell d'en Màrius Carol. Allà varem coincidir amb na Rosa Vila (na Roser de Ventdelplà), qui molt amablement va accedir a fer-se una foto amb mi.

El vespre cap al Camp Nou, on un Barça ple de baixes va guanyar al Racing de Santander 1-0, gol d'Henry.

Pels voltants del camp ens varem topar amb l'Avi del Barça, a qui no li va molestar que ens féssim una foto.

Us podria contar més coses, però us deix aquest mini reportatge fotogràfic.

Diuen que Barcelona és bona si la bossa sona. I jo dic: Barcelona sempre és bona, tant si sona com si no sona!

Tenc per costum, si puc, una vegada a l'any anar a veure un partit del Barça al Camp Nou; fa un parell d'anys vaig veure Barça – Bilbao, i me vaig fixar en un aficionat basc que duia un jersei del Bilbao, amb el número 10 i, on es posa el nom del jugador hi posava "Antimadridista". Tot d'una me vaig sentir agermanat amb aquell desconegut de la terra dels pinxos i els "montaditos".
I és precisament per aquest sentiment que avui –des d'ahir vespre- estic content. La raó és ben senzilla, els vuitens de final de la Copa del Rei de futbol:

Dimecres, 9 de gener: Mallorca 2 – Reial Madriz 1
Dimecres, 16 de gener: Reial Madriz 0 – Mallorca 1

Es pot dir més alt, però no sé si més clar.

Per cert, no puc estar sense comentar que el molt il·lustre míster del Madriz, en Schuster, al final del partit –per tant, amb el Madriz ja eliminat pel Mallorca-, quan l'entrenador dels vermellons el va anar a saludar, com és costum després de cada partit, aquell li va negar la salutació amb un gest despectiu.
S'ha de saber perdre.
Com diu el seu himne? ... "caballero del balón, hala Madriz ...".

Va ser per casualitat, furgant en una prestatgeria de ca mon Pare, que el vaig trobar. "De teves a meves" és un recull de 32 contes, d'en Pere Calders. Naturalment, no necessita presentació.

Això també vol dir que he acabat El llibre dels plaers immensos. Digueu-me xovinista si voleu, però l'estil d'aquest mallorquí de 27 anyets, llicenciat en Dret i en Teoria de la literatura, m'ha captivat. És autor de "L'aire i el món" (Premi Ciutat d'Elx 2003), "L'estupor que us espera" (Premi Documenta 2004), "El llibre dels plaers immensos", premi Ciutat de Palma 2006, i de "La batalla de Walter Stamm", premi Josep Pla 2008. A més, és col·laborador setmanal d'Elsingulardigital.cat.
Amb "El llibre dels plaers immensos", que en qualque moment podria córrer el perill de vorejar els convencionalismes acceptables, sap tractar cada tema amb el punt just per a captar l'atenció dels sentits i dels instints sense caure en el mal gust.
El fet que l'acció transcorri, sobretot, entre Mallorca i Barcelona, també és un factor a favor, per a mi important.
El protagonista és un jove de família benestant mallorquina, que va creixent a la recerca del seu lloc en la societat, atenent sempre al seu interior, als seus sentiments i impulsos.
Superba.

El llibre dels plaers immensos
Mecior Comes