viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Feines fetes, dutxat, sopat, pijama posat, i ben posicionat al sofà, preparat per a veure el partit de copa Sevilla-Barça; primer l'avantmatx, per aperitiu, amb les novetats, alineacions, l'ambient, declaracions, i tot aquest cal i portal; després ... després res! Bé, res no, el sorteig de la 6/49 retransmès pel canal 33.
La primera idea que em va assaltar va ser que havia llegit no sé on que TV3 i IB3 han arribat a un acord segons el qual TV3 taparà a les Illes les emissions de futbol i pel·lícules que també tengui contractades IB3. En principi no m'havia semblat massa rellevant, aquest acord, pensant que en tallar un partit de futbol seria perquè el retransmetria també IB3.
Així que, tot d'una vaig canviar a IB3 per seguir el partit, però la sorpresa va anar en augment quan vaig comprovar que no el retransmetia!
Debades vaig cercar altres canals on poder-lo seguir, però no en vaig trobar cap. Així que els mallorquins ens vàrem quedar sense poder veure el Barça.
Els directius d'IB3 que han redactat i firmat aquest acord s'han lluït, i de quina manera! Si es pensen que amb això seguirem més IB3 van molt errats. Per començar, jo la tindré castigada una temporada. I això que darrerament m'estava agradant. Però la m'han feta grossa.
No puc entendre de cap manera per què s'ha de tapar un partit de futbol de TV3 si aquest mateix partit no es retransmet per IB3. No puc.
Aquest és un mal acord, del tot incomprensible. És un acord del no res.

El llibre dels plaers immensos és la tercera novel·la d'en Melcior Comes –català de Mallorca, com ell mateix diu-, guardonada amb el premi ciutat de Palma 2006, per un jurat del qual en formà part na Carme Riera, tota una garantia. Editada per l'editorial Moll.

Això també vol dir que he acabat Les fites netes, d'en Damià Huguet. Diria que és un llibre necessari per a conèixer, recordar, sentir, olorar, el que va ser el poble de Campos a la segona meitat -i més cap a les acaballes- del segle XX. Escrit amb un punt de poesia. L'obra ajuda, també, a conèixer millor aquest autor -perquè està extreta de les seves entranyes-, campaner i mediterrani, d'una marcada sensibilitat, preocupat pel seu poble, a qui l'enlluernava el món del cinema, i es delectava amb un rebentat de cassalla de Llubí –la millor del món, diu-. Malauradament, en pocs anys a Campos s'han perdut molts dels plaers que tan delicadament va descriure en Damià. Temps era temps.

El llibre dels plaers immensos, a llibres.cat
El llibre dels plaers immensos, a L'arc de Berà

Bé, com que no vull que el dia de Nadal tengui un gust amarg en aquest bloc, per endolcir-lo un poc us deix amb aquesta baladeta.

Bon Nadal.

En Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin o Charlot, va ser actor, compositor, productor i director. D'una gran sensibilitat. Està considerat com un dels grans creadors de la història del cinema.

Va néixer a Londres el 1889, en una família d'artistes de teatre de varietats i ja va començar a actuar quan encara era un nin. El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns calçons i una jaqueta, unes botes i un capell que, ni eren seus, ni eren de la seva talla; com a gaiato va utilitzar una vareta flexible de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Aleshores va néixer el seu personatge Charlot, que es faria, i el faria, mundialment famós.

Les seves pel·lícules més importants com a actor, director i productor varen ser les mudes, com The Kid (1921), La quimera de l'or (1925), City Lights (1931) o Temps moderns (1936).

A El Gran Dictador (1940) ja utilitza tots els recursos del cinema sonor. Aquesta és una de les joies més preuades del cinema de tots els temps, i l'escena del dictador jugant amb el Món –a la fotografia superior- n'és una mostra.

Cap a finals de la dècada dels 40 i començament dels 50, va patir la persecució del Comitè d'Activitats Antiamericanes per les seves idees d'esquerres i va marxar dels Estats Units l'any 1952. Llavors es va establir a Suïssa, on va rodar Candilejas –tendre entre les tendres-.

L'any 1972 va rebre l'Oscar honorífic per la seva contribució al món del cinema.

Va morir a Suïssa, el dia de Nadal de 1977. Enguany farà 30 anys. Una bona manera de recordar-lo és mirant una de les seves pel·lícules. Jo triï El Gran Dictador.

Na Tonina corria com una esperitada, travelava i s'aixecava en un sospir, un cop i un altre, un carrer més i ja hi seria, començava a faltar-li l'alè, quan va fitar el portal redó de ca don Bartomeu, i pogué veure que una de les fulles d'aquelles portes feixugues –de nord vell- estava oberta, com sempre.
Sense tocar, s'endinsà cap a dins de la casa, d'on sortia un renou eixordador.
- don Bartomeu! don Bartomeu!
- Qui hi ha? –demanà, cridant, el metge-.
- Vengui amb mi, ràpid, que na Llúcia s'ha fet un trenc al cap! –na Tonina ja havia arribat a la saleta del segon aiguavés-.
- Tonina, a poc a poc! ... que trencs se'n fan cada dia, però partits com aquest només n'hi ha un cada quatre anys!.
Don Bartomeu estava mirant la final del Mundial de futbol, mentre escoltava el mateix partit per la ràdio, amb el volum a rebentar, degut a la seva sordesa.
Na Tonina, en sentir aquella resposta, tornà de tots els colors. I no es pot dir que li vengués de nou, ja que don Bartomeu, el metge titular del poble, tenia la gent acostumada a aquestes sortides de to. Però la urgència del moment deixà na Tonina sense poder articular paraula i girà cua, cap a ca la seva germana Llúcia.
Quan hi arribà, don Bartomeu ja hi era. Havia mal aparcat el cotxe just davant del portal i s’havia precipitat a assistir l'accidentada.
- Res. No ha estat res –va dir don Bartomeu, en veure entrar na Tonina-. Amb un parell de punts en tindrà prou.
- No sap quin ensurt, quan he sentit el renou dins la cuina i l'he trobada estesa a terra.
Na Llúcia s'havia enfilat en una cadira per arribar a la xocolata, que la seva germana amagava damunt un escudeller, tapada amb una olla, perquè el metge li havia aconsellat que no en prengués.
Després de cosir la ferida i assegurar-se que l'hemorràgia s'havia aturat, don Bartomeu agafà el maletí disposat a tornar-se'n aviat per veure acabar el partit.
- Que prengui aquest analgèsic cada vuit hores, si té mal de cap. Si no, que vengui a la consulta d'aquí a un parell de dies.
- Gràcies don Bartomeu ¿què li devem? –demanà na Tonina-.
- Res. Me'n torn a veure si encara arrib a temps de veure acabar el partit.
Just quan arribava a ca seva, caixes destrempades, l'àrbitre assenyalava el final del partit: Brasil 2 – Itàlia 0.
- És molt gros, l'assumpte! Ni mirar el futbol a ple, me deixen. Al menys, ha guanyat Brasil.

Aquest personatge de don Bartomeu l'he creat per a un relat col·lectiu, on hi participen blocaires de diverses zones dels Països Catalans, amb les característiques pròpies de la parla de cada lloc. Ja veurem què en sortirà, d'aquest trempó.
Si us interessa conèixer els altres personatges, i seguir el relat, el trobareu al bloc Personatges itinerants.

Uep blocaires!

Ahir, na Carme Rosanas va obrir un bloc comunitari, creat especialment per a escriure històries sobre uns personatges compartits, que seran patrimoni de tots els blocaires participants, i tots els podrem utilitzar en els nostres textos, contes, històries, situacions...

Si us engresca la idea, i ens voleu acompanyar en l'aventura, us podeu posar en contacte amb ella.

I si voleu seguir aquest nou bloc comunitari és aquest: personatges itinerants

Es tracta d'un recull d'articles d'en Damià Huguet, publicats a la revista Ressò, que presenten les dimensions físiques i espirituals del poble de Campos (Mallorca), trenta, quaranta anys enrere.
Editat per l'Editorial Moll.
Damià Huguet

Això vol dir, també, que he acabat "El Quart Reich" (el secret de Montserrat), d'en Francesc Miralles.
Un thriller sense cap pretensió, que comença amb un bon ritme i enganxa, però a mesura que va avançant va perdent pistonada.

Tal com va proposar na Carme, arran del post amb aquest mateix títol, encetaré un mem sobre les meves preferències en les dualitats o disjuntives següents:

1. estiu – hivern: el meu dia perfecte és un dissabte assolellat d'hivern, en què la calentoreta del Sol s'agraeix, però no es pateix, a diferència de l'estiu

2. anar de festa – quedar-se tranquil a casa: me trob molt bé a casa, llevat de casos puntuals, en què m'agrada anar de festa

3. fer matances del porc – ni parlar-ne, de matances: ni acostar-m'hi, la simple pudor que ho impregna tot me provoca nàusees

4. Nadal – que no existís, el Nadal: m'agrada l'ambient nadalenc, i les bones intencions i voluntats que la gent mostra en aquestes dates (encara que durin el que duren)

5. aixecar-se dematí – vetllar fins tard: aixecar-me dematí

6. platja – muntanya: muntanya

7. una excursió a peu – anar a dinar en cotxe: les dues opcions m'agraden

8. ferrero rocher - mon cheri: mon cheri, sense cap dubte, mmmm

9. Pare Noel - Reis Mags: els Reis, tant pel temps d'espera, com per la màgia de la nit que arriben a cavall, envoltats de patges i bengales de colors, i veure les cares dels nins innocents, embadalits

10. cinema de terror – comèdia: comèdia, o un altre gènere, però mai una de terror, mai

11. Alonso – anti-Alonso (el pilot de F1): anti-Alonso, pel seu anti-catalanisme i el seu nacionalisme espanyol, les seves declaracions feréstegues sobre el circuit de Catalunya, la seva actitud arrogant, el seu madridisme declarat, ... buf, per mi no m'agrada res d'aquest pollastre

12. avió – vaixell: avió

13. mirar una pel·lícula - veure el futbol: si juga el Barça, futbol fix; si no, dependrà del partit i de la pel·lícula

14. tenir un ca - un moix: tenc dues cusses i no les canviï per res

15. fer sobretaula - enllestir ràpid: sobretaula sense presses

16. tè – cafè: cafè, curt, fort i sol, o rebentat (dit també rasca o cigaló)

17. xocolata blanca - xocolata negra: com més negra millor

18. comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: els productes del dia a dia els compr als comerços del poble, mentre que per altres productes utilitzo la facilitat de la compra a una gran superfície per internet i m'ho duen a ca nostra

19. Reial Madrid – Barça: tot el camp és un clam, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, si del sud o del nord, ara estem d'acord, estem d'acord, una bandera ens agermana; blaugrana al vent, un crit valent, tenim un nom, el sap tothom: Barça, Barça, Baaarça!

Aquest mem el deix per a qualsevol que el vulgui seguir.
Salut i sort!

Uaaaaaaaaaauuuuuuuuu!!! (... això vol dir unes quantes estrelles)

Comèdia britànica de 2003, que ens presenta l'amor en molt diverses formes. La vaig veure fa un parell d'anys, i l'altre dia per casualitat la vaig enganxar a la televisió, i me va tornar a fascinar.

Molt ben trenada, cuida tots els detalls, és ... especial.
En saben, els britànics, de fer comèdies, punyeteros!

Aquí en teniu un petit resum:

Un thriller, d'en Francesc Miralles, per canviar un poc d'estil i temàtica.

De "Cor xapat" he de dir que es tracta d'una història sorprenent, on es pot apreciar el coratge, la força de la ment i dels sentiments humans, que flueixen per a superar l'adversitat. Se m'ha fet curta. Bon senyal.

el quart reich