viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

 Sobren les paraules.

El bloc Tens un racó dalt del món proposa des de fa mesos jocs literaris cada dimecres. Avui arriba al 25è joc literari i ens proposa un repte especial. Per a participar en aquest joc caldrà fer un viatge virtual per blocs de tots els Països Catalans, entre els quals es troba No em diguis que és un somni… com a col·laborador en representació de les Illes Balears.
Per a participar caldrà que visiteu la pàgina http://jmtibau.blogspot.com per tal de poder seguir atentament les instruccions.
Es tracta d’unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire i la literatura.
Els blocs que participen en aquest Joc literari pels Països Catalans són:
Coordinació: Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com
País Valencià: Filant prim http://cat.bloctum.com/josepmanel
Catalunya: El vertigen del trapezista http://elvertigen.blogspot.com
Franja: Serret llibres http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/
Illes Balears: No em diguis que és un somni http://cat.bloctum.com/mallorquina
Alguer: Apunts des de l’Alguer http://gustaunavarro.blogspot.com
Andorra: Blokand http://www.blokand.com/weblog/
Catalunya Nord: Catnord http://www.catnord.cat
A més a més, participant en aquests jocs literaris es poden aconseguir premis mensuals.
Sort!

Uep blocaires, truquers, cinèfils i altres herbes!

Ara resultarà que a Búger hi ha el director de cinema revelació de la temporada. Nom Xisco, però el coneixem per Jove o El Pasificador.

A un dinar de truquers que varem fer fa poc a la Colònia de Sant Jordi no va tenir altra idea que filmar-nos.

Quan ho he vist m'ha pegat un atac de rialles.

Aquest és el resultat:

¿No heu sentit a dir mai "qui va a Liorna, no torna"? Sí, ¿eh? Però ¿sabeu d'on ve aquesta frase? Idò el seu origen el podeu descobrir a la novel·la "Dins del darrer blau", de na Carme Riera. Així mateix hi trobareu expressions tan nostres com "un al·lot d'uè", per exemple. Si us endinsau a les planes d'aquesta excepcional novel·la, us amarareu per l'encís del llenguatge fet art. Si, a més, us agrada la novel·la històrica, ho té tot, ja que tracta sobre l'expulsió dels xuetes de Mallorca. Ja fa temps que la vaig llegir, però qualsevol dia hi tornaré.

Sóc lector d'una mica cada dia. No m'agraden gens aquells comentaris a devora qualque fitxa d'un llibre que posen: velocitat de lectura 40 pàgines per hora. ¿Què és això? ¿una competició? Ca barret! La literatura, si és bona, s'ha d'assaborir a petits glopets, sense frissar. I si no és bona, no s'ho paga perdre el temps.

Jo en una novel·la cerc que, a més de contar-me una història interessant, estigui escrita amb art, en un llenguatge com més nostre millor. I és clar, per això les traduccions no solen ser les millors, així que solc triar autor@s que viuen, pensen, senten, estimen, pateixen, parlen i, per tant, escriuen, en català. A més, trob que comprar llibres en català és la millor manera de promocionar la nostra llengua; perquè, no ens enganyem, pels editors el que compta són els doblers, i si els/les lector@s no compram llibres en català, no se n'editaran.

Per acabar, deix un parell de suggeriments per aquell@s a qui els agradi llegir. Són les meves novel·les preferides.

Originals en català:
Dins el darrer blau, de Carme Riera
La meitat de l'ànima, de Carme Riera
Inquisitio, d'Alfred Bosch
L'Atles furtiu, d'Alfred Bosch
Les seduccions de Júlia, de Màrius Carol
Una vetllada a l'Excelsior, de Màrius Carol
Societat limitada, de Ferran Torrent
Espècies protegides, de Ferran Torrent
El virus de la tristesa, de Jordi Cabré
Pa negre, d'Emili Teixidor
La reina oculta, de Jordi Molist
Juliol a Mallorca, de Josep Lorman
La mà del jardiner, d'Antoni Vidal Ferrando
Per un sac d'ossos, de Lluis-Anton Baulenas
Puta postguerra, de Josep Piera

Traduïdes al català:
Els pilars de la Terra, de Ken Follet
El metge, de Noah Gordon
L'ombra del vent, de Carlos Ruíz Zafón
El vuit, de Katherine Neville
La ciutat sense temps, d'Enrique Moriel
L'església del mar, d'Ildefonso Falcones
El codi da Vinci, de Dan Brown
Àngels i dimonis, de Dan Brown

Bona lectura!

A la foto: es Call -barri xueta- de Palma

Dins el darrer blau. Carme Riera.

Són les 06.30 i ja sona el despertador. Afeitar, dutxar, beure un suc, despertar els nins –ja no tant nins-, el major se'n va a agafar l'autocar de l'institut, el petit l'hem d'acompanyar a ca els padrins, i correntsos cap a la feina.
La taula és plena de paperassa; encendre l'ordinador, mirar el correu, i a les ordres davant de l'outlook, ara a fer un informe, després una reunió, a les 11.00 sessió del consell d'administració de la residència, a les 13.00 junta de govern; la comissió informativa i el Ple no seran fins el vespre; hi ha gent que demana per parlar d'una tomba que està a nom d'un repadrí i la vol posar a nom seu, però no es duen bé amb la resta de la família; el batle té interès en enllestir una nova ordenança de convivència ciutadana, que ja fa falta.
En acabar la feina cap a casa aviat, parar taula, dinar en dues mossegades, mirar el rellotge perquè d'aquí a mitja horeta en Bernat comença la classe de llenguatge musical, després guitarra, coral, anar i venir, menys mal que en Sebastià ja va i ve totsol -en moto, això sí, amb la penada que fa passar-.
Que si avui toca anar al metge amb un, demà amb l'altre; després hi ha complicacions, un parell de dies a la clínica, i una altra vegada cap a ca nostra; la revisió del dentista, ja toca empastar qualque queixal; la revisió de l'oculista, tot bé, fins l'any que ve.
I les cusses, arreglar-les –donar-los menjar i beure- cada dia, desparasitar-les, anar fins al magatzem d'en Miquel a cercar pinso; el jardí, segar la gespa, podar el fasser, les oliveres, collir les olives, empeltar el magraner perquè fa les magranes agres; el motor de la tanca està espatllat, li va pegar un llamp i s'ha de canviar; la porta de la portassa no obri ni tanca així com toca, però el ferrer està ben perdut i ja no sap què fer; la ventada va tombar l'antena de TV i no se veu res, el descodificador del D+ va començar a fer ones i l'hem hagut d'enviar al servei tècnic perquè a lo darrer ja no es veia res, a veure si duim sort i encara entra en garantia.
Els picapedrers estan pel lampista, i després tocarà a l'electricista; tot se torba, menys les factures; però pareix que quedarà bé, la reforma; després, a cercar un bon llogater, i esperar dur sort i que sigui bon pagador i net; fins que un dels fills hi vulgui anar a viure, això si és que volen viure al poble, perquè si se'n van a estudiar a Barcelona ja veurem on es jeuen; si no tornen els anyorarem, molt, però ells decidiran, naturalment.

Animals! Qualque moment haurem de dir ooouuu!!!

I sabeu quina és la medicina per poder dur aquest ritme? Idò la recepta és ben senzilla: un truquet al dia, preferiblement després d'una menjada, millor si és després de dinar, ... perquè el vespre pot provocar insomni.
Si no ho heu provat, us ho recoman.

A la foto: XorreC-Puigverd vs. Jocfora-Queralbs

Enllaç a "retruc.net"

Ha tornat, puntual a la cita, com cada any, l'endemà de la Diada. Els coraficionats veterans –com me declar- que seguim "el Cor de la Ciutat" des del 2000, estam que no tocam enterra per la tornada a Sant Andreu i el retrobament de tants personatges que ja són els nostres veïns de sempre.
Són molts els personatges que han passat per aquesta sèrie –finestra privilegiada al món de les relacions entre veïns, amics, parelles, famílies-; tots han deixat una empremta, més o menys profunda en cada cas. Però en Peris ... en Peris és molt de Peris! Ara està entestat a no perdonar en David, el seu fill, quan tots els coraficionats estam esperant la reconciliació. Que hi ha de ser, tard o d'hora, segur, ... com si no el coneguéssim, a en Pere Peris! Si ja el coneixem tant –o més- que els mateixos guionistes.
Ara que, per moltes que n'hi hagi, no n'hi haurà cap mai que pugui superar la reconciliació d'en Peris i na Cinta al Liceu. Un moment esperat, molt esperat, però que no per això va deixar de ser màgic, emotiu fins al moll de l'os, que ens va encisar a tots, mantenint-nos al limb i amb la pell de gallina, girats cap a l'altra banda perquè no ens veiessin vessar les llàgrimes de l'alegria.

Ja hi tornam a ser, coraficionats. I aquesta temporada, amb el retorn a Sant Andreu, promet.

Ah! i al final de cada setmana, la tertúlia d'el Cor a "el Club", conduït per n'Albert Om. Cada divendres. Això ja és la cirereta.

A la foto de dalt hi sóm la família, amb na Remei (Meritxell Anné), que estiueja a Ses Salines i un estiu ens va convidar als coraficionats saliners a berenar a ca seva.

Enllaç a "El Cor de la Ciutat"

Tenc un amic col·leccionista. ¿Qui no ha col·leccionat qualque cosa qualque vegada? Lo típic: de nins, cromos de futbolistes; de més grans, clauers o qualque cosa semblant.
Però en Miquel no se conforma. Calongí de soca-rel, company de trucs, i amic. D'ençà que vaig conèixer aquesta afició seva ja no tir res, i és que per mi col·lecciona tot el que us pugui passar pel cap: clauers, calendaris de butxaca, revistes antigues, sobres de sucre, taps de botelles de cava, targetes de visita, ..., fins i tot etiquetes de roba!! Sí, sí, aquestes que van fermades a la roba nova amb una cordeta. Que, per cert, no sé si us heu fixat, però ara en fan amb uns dissenys tan originals i atractius que ja no saps si compres uns texans amb etiqueta, o una etiqueta amb texans!
Idò això, que si voleu guardar aquestes andròmines, en Miquel en farà llepadits.

Uep blocaires!

Jo sóc animal d'hivern. L'estiu m'esclafa i el vaig suportant així com puc. Quin remei!
Però fins i tot dins del cove de l'estiu s'hi poden trobar teles amb pinzellades fresques, que t'alleugen la feixuga càrrega de la calor.
I una d'aquestes pinzellades és el mojito.
Una beguda de terrassa. O de porxo. A la fresca de la nit.

En Queralbs, quan es posa de barman, el prepara així:
1 part de rom de 3 anys
1 part de suc de llimona natural
2 parts d'aigua
uns brots d'herba sana, al gust, però que n'hi hagi (també pot ser menta)
sucre al gust (a jo m'agrada amb 6 culleradetes petites per litre)
tot ben mesclat, millor si es deixa el dia abans dins la gelera o el congelador

I ja ho tenim! Es serveix ben fresc, amb gel abundant, si pot ser picat millor.

Salut!

Ara estic llegint "La Reina Oculta", d'en Jordi Molist. Ed. Columna.
Tant el plantejament com el nus mostren una història atractiva per a qui li agradi l'Edat Mitjana.
El llenguatge, pel meu gust, hauria de ser més nostre. Falta art en l'escriptura.
Tot i això, no és gens decebedor. El recoman.

enllaç a la fitxa de la reina oculta