viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Sempre s'ha dit que el ca és el millor amic de l'home. Potser.
Però ¿i un llibre? un llibre te fa companyia sense demanar-te res a canvi, t'entreté, te pot fer riure, plorar, te pot fer pensar, entendre, emocionar, fins i tot estimar. El pots dur sempre amb tu, onsevulla.
I si és un bon llibre, el seu brou t'omple fins a sadollar-te, te pot omplir el cor, l'ànima, fins i tot l'estómac, te pot fer canviar d'actitud, de pensament, de vida fins i tot. O simplement, te pot encisar amb el joc del llenguatge, te pot amarar d'art, d'harmonia, de plaer.
Un llibre és un amic.

Bona lectura!

Enllaços:
llibres.cat
L'Arc de Berà
Viquipèdia - les millors obres de la literatura catalana

El que més m'agrada de la televisió? sense dubte: la publicitat.

Una cerveseta?

I el resum de tota una època en 83 segons:

Quan vaig decidir encetar aquest bloc no tenia gaire clar què volia, per què ho feia, ni com aniria aquest nou camí. Ara tampoc, però no m'importa la resposta a aquestes preguntes. D'ençà que el tenc, m'he aficionat a visitar-ne d'altres. I trob que és un món fascinant, aquesta nova forma d'expressió. Hi cab de tot. Ara, na Caterina:(No em diguis que és un somni ...) m'ha passat un mem per anar transmetent tres consells o idees a nous blocaires. Ho intentaré.

Per començar us diré que no hi ha normes per a tenir un bloc, llevat del respecte envers els altres. Per tant, el vostre bloc ha de ser així com voltros volgueu, així com sou i, sense cap imposició externa, anar-lo omplint d'allò que us interessi en cada moment.

La segona idea que us deix és que visiteu altres blocs. N'hi ha de tota casta, i s'ho paga anar fent voltes. Jo ho faig, tot i que tenc els meus preferits, clar. Aviat també els tindreu.

Fa uns anys varem anar amb la família a Núria, però el tren "cremallera" que hi duu fa una aturada a Queralbs, i varem decidir baixar-hi per voltar pel poble; en vaig quedar encisat, d'aquell poblet de muntanya; me va agradar més que Núria, que era el destí final.
Aquest és un exemple que serveix per il·lustrar la meva idea de per què un bloc, que és la tercera idea que vull transmetre, però que ho pot resumir tot: el que importa no és tant arribar, sinó gaudir del camí.

Aquest mem el pas als blocaires següents, no perquè siguin novells -no en conec de més novells que jo-, sinó perquè trob que tenen molta facilitat de transmissió:
Vicent: en veu baixa
Jesús M. Tibau:tens un racó dalt del món
Albert: un cel vermell

Gaudiu amb el bloc, i dels blocs!

mem
Queralbs al ripollès
Queralbs a retruc.net

Ja vaig parlar dels meus mestres. D'aquests, segurament el nom que més us deu sonar és el d'Antoni Vidal i Ferrando. Mestre, historiador i escriptor. Vaig tenir la sort que m'impartís classe de llengua, literatura i història. És un dels autors de la "Història de Mallorca", publicada per l'editorial Moll. I com a escriptor –poeta i novel·lista- ha guanyat una bona llista de premis. De les seves obres, la meva preferida és la novel·la "La mà del jardiner".
El juliol de 1989, amb motiu d'haver obtingut l'accèssit "Viola d'or i d'argent" als Jocs Florals de Barcelona, pel poema "Getsemaní", vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar per a una revista, i tornar a gaudir de la seva conversa animada, de la seva il·lusió encomanadissa.
D'aquesta entrevista n'he extret uns fragments que vull compartir amb voltros perquè no els he oblidat mai. Us record, això sí, que està feta des de fa 18 anys i, per tant, l'hem de situar en aquell temps:
Pregunta: Per què escriu en català?
Resposta: En primer lloc, en castellà no en sé. La gent domina la llengua que coneix des de la infància, amb la qual s'ha relacionat, amb la qual ha estimat, amb la qual ha resat. Tot allò que una persona és, la seva cultura, no es pot manifestar en una altra llengua, perquè aquell món on tu vius ha triat aquella llengua, i totes les seves preocupacions, vivències, es manifesten en aquesta; si ho fes en una altra seria desnaturalitzar, seria una altra cultura. La llengua és fonamental. Si tu vols matar un Poble, li lleves la llengua. No existirà mai més, aquell Poble; seria una altra cosa. Jo me sent molt identificat, molt mallorquinot, amb tots els defectes, però amb les nostres qualitats i les nostres virtuts i, és clar, no podria escriure en una altra llengua.
Pregunta: Hi ha gent que manté una polèmica entre català o mallorquí, vostè què hi diu?
Resposta: Bé ... és una qüestió de noms, i amb els noms no ens hem de barallar. Ara, a mi me pareix que el nom de la nostra llengua és català. Aquesta va néixer a Catalunya i des d'allà es va estendre a les Illes Balears, igual que el castellà va néixer a Castella i es va estendre per Andalusia i després per Amèrica. Per tant, el nom de la llengua a mi me pareix bé que sigui català. Ara bé, tothom sap que la llengua no es parla enlloc igual, dins Mallorca mateix els pobles xerren diferent. Si no hi hagués una cosa que la cohesionàs s'aniria dividint i dividint. I això a mi me pareix dolent, perquè ja som tants pocs que ¿com podem fer una literatura que es conegui a nivell d'Europa, per exemple, si anam dividint?¿què hem de fer, una literatura mallorquina, una eivissenca, una menorquina, etc? És absurd. Això no té res a veure amb un projecte polític. Ara, el que és evident, i si un sap història, més, és que aquesta llengua té les mateixes arrels i s'assembla molt i, per tant, la llengua és la mateixa. Si el nom és un o l'altre, ... mira jo crec que el problema és més greu per un cubà haver de dir que parla castellà, igual que un de Perú, Argentina, etc..., jo ho comprenc. Tenc clar que el nom de la nostra llengua és català, però per això no ens hem de barallar. Segurament pel sud de Mallorca xerram millor el català que a Catalunya, on tampoc ningú parla igual. A noltros no ens faran xerrar com a Catalunya, perquè allà ningú xerra igual, i a més, probablement noltros xerrem millor que ells. Crec que és un problema de generacions, els nins que van a escola no tenen cap problema en dir català.

enllaç a: Antoni Vidal Ferrando

Hi ha blocs, el format dels quals permet inserir, a la vorera dels posts, el llibre que està llegint el/la blocaire.
Com que en el disseny que vaig triar no hi ha aquesta opció, he decidit que aniré publicant posts amb els llibres que vagi llegint, amb un enllaç a la fitxa per a més informació.

Puta Postguerra. Josep Piera

 Sobren les paraules.

El bloc Tens un racó dalt del món proposa des de fa mesos jocs literaris cada dimecres. Avui arriba al 25è joc literari i ens proposa un repte especial. Per a participar en aquest joc caldrà fer un viatge virtual per blocs de tots els Països Catalans, entre els quals es troba No em diguis que és un somni… com a col·laborador en representació de les Illes Balears.
Per a participar caldrà que visiteu la pàgina http://jmtibau.blogspot.com per tal de poder seguir atentament les instruccions.
Es tracta d’unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire i la literatura.
Els blocs que participen en aquest Joc literari pels Països Catalans són:
Coordinació: Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com
País Valencià: Filant prim http://cat.bloctum.com/josepmanel
Catalunya: El vertigen del trapezista http://elvertigen.blogspot.com
Franja: Serret llibres http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/
Illes Balears: No em diguis que és un somni http://cat.bloctum.com/mallorquina
Alguer: Apunts des de l’Alguer http://gustaunavarro.blogspot.com
Andorra: Blokand http://www.blokand.com/weblog/
Catalunya Nord: Catnord http://www.catnord.cat
A més a més, participant en aquests jocs literaris es poden aconseguir premis mensuals.
Sort!

Uep blocaires, truquers, cinèfils i altres herbes!

Ara resultarà que a Búger hi ha el director de cinema revelació de la temporada. Nom Xisco, però el coneixem per Jove o El Pasificador.

A un dinar de truquers que varem fer fa poc a la Colònia de Sant Jordi no va tenir altra idea que filmar-nos.

Quan ho he vist m'ha pegat un atac de rialles.

Aquest és el resultat:

¿No heu sentit a dir mai "qui va a Liorna, no torna"? Sí, ¿eh? Però ¿sabeu d'on ve aquesta frase? Idò el seu origen el podeu descobrir a la novel·la "Dins del darrer blau", de na Carme Riera. Així mateix hi trobareu expressions tan nostres com "un al·lot d'uè", per exemple. Si us endinsau a les planes d'aquesta excepcional novel·la, us amarareu per l'encís del llenguatge fet art. Si, a més, us agrada la novel·la històrica, ho té tot, ja que tracta sobre l'expulsió dels xuetes de Mallorca. Ja fa temps que la vaig llegir, però qualsevol dia hi tornaré.

Sóc lector d'una mica cada dia. No m'agraden gens aquells comentaris a devora qualque fitxa d'un llibre que posen: velocitat de lectura 40 pàgines per hora. ¿Què és això? ¿una competició? Ca barret! La literatura, si és bona, s'ha d'assaborir a petits glopets, sense frissar. I si no és bona, no s'ho paga perdre el temps.

Jo en una novel·la cerc que, a més de contar-me una història interessant, estigui escrita amb art, en un llenguatge com més nostre millor. I és clar, per això les traduccions no solen ser les millors, així que solc triar autor@s que viuen, pensen, senten, estimen, pateixen, parlen i, per tant, escriuen, en català. A més, trob que comprar llibres en català és la millor manera de promocionar la nostra llengua; perquè, no ens enganyem, pels editors el que compta són els doblers, i si els/les lector@s no compram llibres en català, no se n'editaran.

Per acabar, deix un parell de suggeriments per aquell@s a qui els agradi llegir. Són les meves novel·les preferides.

Originals en català:
Dins el darrer blau, de Carme Riera
La meitat de l'ànima, de Carme Riera
Inquisitio, d'Alfred Bosch
L'Atles furtiu, d'Alfred Bosch
Les seduccions de Júlia, de Màrius Carol
Una vetllada a l'Excelsior, de Màrius Carol
Societat limitada, de Ferran Torrent
Espècies protegides, de Ferran Torrent
El virus de la tristesa, de Jordi Cabré
Pa negre, d'Emili Teixidor
La reina oculta, de Jordi Molist
Juliol a Mallorca, de Josep Lorman
La mà del jardiner, d'Antoni Vidal Ferrando
Per un sac d'ossos, de Lluis-Anton Baulenas
Puta postguerra, de Josep Piera

Traduïdes al català:
Els pilars de la Terra, de Ken Follet
El metge, de Noah Gordon
L'ombra del vent, de Carlos Ruíz Zafón
El vuit, de Katherine Neville
La ciutat sense temps, d'Enrique Moriel
L'església del mar, d'Ildefonso Falcones
El codi da Vinci, de Dan Brown
Àngels i dimonis, de Dan Brown

Bona lectura!

A la foto: es Call -barri xueta- de Palma

Dins el darrer blau. Carme Riera.

Són les 06.30 i ja sona el despertador. Afeitar, dutxar, beure un suc, despertar els nins –ja no tant nins-, el major se'n va a agafar l'autocar de l'institut, el petit l'hem d'acompanyar a ca els padrins, i correntsos cap a la feina.
La taula és plena de paperassa; encendre l'ordinador, mirar el correu, i a les ordres davant de l'outlook, ara a fer un informe, després una reunió, a les 11.00 sessió del consell d'administració de la residència, a les 13.00 junta de govern; la comissió informativa i el Ple no seran fins el vespre; hi ha gent que demana per parlar d'una tomba que està a nom d'un repadrí i la vol posar a nom seu, però no es duen bé amb la resta de la família; el batle té interès en enllestir una nova ordenança de convivència ciutadana, que ja fa falta.
En acabar la feina cap a casa aviat, parar taula, dinar en dues mossegades, mirar el rellotge perquè d'aquí a mitja horeta en Bernat comença la classe de llenguatge musical, després guitarra, coral, anar i venir, menys mal que en Sebastià ja va i ve totsol -en moto, això sí, amb la penada que fa passar-.
Que si avui toca anar al metge amb un, demà amb l'altre; després hi ha complicacions, un parell de dies a la clínica, i una altra vegada cap a ca nostra; la revisió del dentista, ja toca empastar qualque queixal; la revisió de l'oculista, tot bé, fins l'any que ve.
I les cusses, arreglar-les –donar-los menjar i beure- cada dia, desparasitar-les, anar fins al magatzem d'en Miquel a cercar pinso; el jardí, segar la gespa, podar el fasser, les oliveres, collir les olives, empeltar el magraner perquè fa les magranes agres; el motor de la tanca està espatllat, li va pegar un llamp i s'ha de canviar; la porta de la portassa no obri ni tanca així com toca, però el ferrer està ben perdut i ja no sap què fer; la ventada va tombar l'antena de TV i no se veu res, el descodificador del D+ va començar a fer ones i l'hem hagut d'enviar al servei tècnic perquè a lo darrer ja no es veia res, a veure si duim sort i encara entra en garantia.
Els picapedrers estan pel lampista, i després tocarà a l'electricista; tot se torba, menys les factures; però pareix que quedarà bé, la reforma; després, a cercar un bon llogater, i esperar dur sort i que sigui bon pagador i net; fins que un dels fills hi vulgui anar a viure, això si és que volen viure al poble, perquè si se'n van a estudiar a Barcelona ja veurem on es jeuen; si no tornen els anyorarem, molt, però ells decidiran, naturalment.

Animals! Qualque moment haurem de dir ooouuu!!!

I sabeu quina és la medicina per poder dur aquest ritme? Idò la recepta és ben senzilla: un truquet al dia, preferiblement després d'una menjada, millor si és després de dinar, ... perquè el vespre pot provocar insomni.
Si no ho heu provat, us ho recoman.

A la foto: XorreC-Puigverd vs. Jocfora-Queralbs

Enllaç a "retruc.net"