viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Com ja vaig anunciar, faig comptes seguir les obres d'en Melcior Comes, aquest jove pobler que me va enganxar des del primer moment quan vaig descobrir la seva literatura. Ara he començat L'estupor que us espera.

Això també vol dir que he acabat Un món sense fi, d'en Ken Follett. És una història que em recorda les grans superproduccions hollywoodianes sobre novel·la històrica. Una bona història i ben contada, amb un llenguatge molt fàcil. És inevitable comparar-la amb la primera part, Els pilars de la Terra, que a mi me va agradar bastant més. Amb tot, sense ser cap obra mestre, és una novel·la que recoman.

L'estupor que us espera

No diré que les panades i rubiols no siguin el menjar típic de Pasqua per excel·lència. Que ho són. Tampoc m'oblidaré de la mona de Pasqua, amb les novetats de cada any. Però hi ha un altre menjar que al meu poble ja s'ha convertit en una tradició en aquestes dates. I és que hi ha un bar on el dijous i el divendres sant –i només aquests dos dies a l'any- fan montaditos.

                                                                                                  N'hi ha de més de trenta castes, la majoria salats, però també dolços.
No són com els del Txapela, és clar, però no estan malament.
Potser és la tradició que seguesc amb més delit. Això sí, s'ha de reservar taula, perquè està ple de gom a gom.

Per aquells que m'heu comentat la peresa que us fa anar llegint tota la història dels Personatges itinerants i seguir el fil, aquí us deix el final, que me va correspondre escriure:

Passejava sense pressa, vorejant la garriga marina, quan va veure na Júlia asseguda sobre les roques, a la vorera de la mar, amb la brisa que li acaronava el rostre humit de salistre, amb la mirada perduda. Tenia un paper a la mà, tot i que a ella no li feia cap falta llegir-lo, perquè en coneixia el contingut de memòria, i l'anava recordant una vegada i una altra, en silenci. L'hi havia escrit en Bernat feia ja més de deu anys, però el sentia proper, com si hagués estat ahir. Una llàgrima va lliscar per fondre's amb la mar. Aleshores va saber per què la mar és salada. Per totes les llàgrimes vessades.

Com la remor de les ones,
sempre torna, inexorable,
i amb ell retorna l'olor
de la mar infinita, salada.

Com les mirades furtives,
que encenen el batec
ardent de l'amor primer,
d'una primera besada.

El temps ha marxat, però
torna el record, inapel·lable,
del perfum d'aquella pell
que em deixa sense alè,
encara ara.

... estava preciosa.

Així acabaven les rondalles que me solia contar el padrí quan era nin.
I si voleu saber com acaben les històries de Personatges itinerants, ja podeu passar pel bloc, perquè avui s'ha acabat.

Ha estat un plaer participar en aquesta experiència al costat d'autèntics/ques virtuosos/es en l'art de contar històries.

Quan entrau a una ferreteria ¿no teniu la sensació de necessitar tot el que veieu? Idò això és el que m'ha passat avui horabaixa quan, aprofitant que érem a Palma, hem anat amb la meva dona i el petit, en Bernat, a la carpa de la setmana del llibre en català.
No és que hi hagués cap excés de títols, i uns quants ja les he llegit, però la resta eren allà dient: "tria'm".

La veritat és que sabia el que cercava, i n'he firat dos d'en Melcior Comes: "L'estupor que us espera" i "La batalla de Walter Stamm" -llàstima que ahir no pogués assistir a la presentació, m'hauria agradat-.

També en cercava un que m'havia comanat el meu fill major, "Solitud" d'en Víctor Català, però no l'he trobat. I això que ho he demanat al qui cobrava, però me diu:
- no sé si hi és, ni on pot ser ¿veus aquella dona de verd amb ulleres? és de l'editorial Moll, potser ella te podrà ajudar.
Hi he anat a demanar-li, però m'ha contestat:
- Si hi és ha d'estar per aquella zona.
Res, no l'he trobat. L'organització no és el punt fort d'aquesta fira. I això no m'agrada, perquè així t'has de passejar per tots els expositors a cercar el que desitges, i clar, així com vas veient obres les aniries posant totes dins de la bossa. I no pot ser! ... que estam a final de mes!

Bé, el de sempre, no hauria de ser necessari organitzar fires com aquesta perquè la gent compràs llibres en català. Però si ajuda, benvinguda sigui. Enguany és fins el 9 de març.

Es posa una olla al foc, amb aigua, una pastilla de brou de carn (starlux, knorr, ..) i sal.

Mentrestant, uns trossos de carn magre de porc, tallats a daus i prèviament preparats amb sal, pebre bo i llimona, es fregeixen amb oli d'oliva fins que estan ben dauradets. Tot seguit es posen a l'olla que tenim al foc.

A banda, es fa un sofregit amb ceba, una cabeça d'alls i tomàtiga –tot tallat ben petit, o triturat-. També recoman tirar-hi un raig de vi sec -si no n'hi ha, pot servir brandy-. En estar ben sofregit es posa dins de l'olla, on també s'hi afegeixen unes fulles de llorer, trossos de poma golden, panses i unes cols de Brussel·les, amb un manat de julivert penjant.

Es deixa bullir fins que sigui ben cuit.

A banda, es fregeixen patates, que després es deixaran els darrers cinc minutets dins de l'olla.

I quan és cuit, es serveix calent. Adient per aquest temps d'hivern.

Bon profit!

Darrerament estam tots dos massa ocupats per asseure-nos a prendre una cerveseta plegats. Per això, com aficionat del Barça que saps que sóc, t'he de fer arribar una queixa, perquè trob que ja cau de la post. Tenim un bon equip, un gran equip, ho saps. I un bon entrenador -no ho dic per dir-ho, és cert-. Però hi ha una errada transcendental per a la bona marxa de l'equip, i que és urgent rectificar.
Un dels millors enginyers futbolístics que he vist mai, doctor del baló, expert en assistències magistrals, que no perd cap pilota mai, que lluita tot el partit i que, a més, és de la pedrera, darrerament està assegut al banquet. Naturalment, estic parlant d'en Xavi.
Les dues peces bàsiques del centre del camp blaugrana han de ser, necessàriament en Xavi i n'Iniesta. I per a contenció en Touré. Més clar, aigua. En Deco és un bon suplent per un cas de necessitat, però no pot ser una vaca sagrada, de cap manera, perquè no té el talent, el futbol, la classe, la vista, la intel·ligència, de cap dels dos de la casa. I en canvi, juga en el lloc d'en Xavi -perquè el lloc és d'en Xavi, i no pot ser de ningú més, avui mateix-.
Així no anam bé, Frank.
Ahir mateix, en el minut 81 en Xavi va entrar al camp en substitució d'en Deco, i 6 minuts després va fer el gol que ens fa somniar en què encara hi ha lliga.
La meva alineació ideal d'enguany és:
Valdés - Zambrotta, Puyol, Màrquez, Abidal – Xavi, Touré, Iniesta – Messi, Eto’o, Ronaldinho.

De lateral dret també pot jugar en Puyol, i en Milito de central. I a davant hi pot jugar en Bojan en el lloc d'en Ronaldinho, quan no està bé. Com també pot jugar qualque estona en Giovani. La resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.

Benvolgut Frank, fes-me cas, que des del sofà de ca meva se veu millor que des de la banqueta!

PD: Si tens qualque dubte, truca'm, i en parlarem. o_="

Cada any feim dues trobades "oficials" de truquer@s (les que organitzam des de retruc.net), una a l'hivern i una a l'estiu. El passat dissabte, dia 26 de gener, ens varem trobar al restaurant sa Creu, de Petra. Varem ser més de vuitanta, la majoria de Mallorca, però també n'hi havia que havien vengut de Menorca i, fins i tot, de València.

Ens varem retrobar amb els veterans de retruc.net -que no fallen a cap trobada- però també varem tenir l'oportunitat de conèixer gent que s'ha incorporat fa poc a la web, i això sempre ens fa créixer com a persones. Una gent excepcional, per cert. I de totes les edats. El futur del truc està garantit amb aquesta saba nova que puja, i que ja juga tant bé.

El dinar va ser mel, i després varem fer trucs fins ... no sé fins quan, nosaltres –la meva dona i jo- ens en varem anar devers les 19.00 i encara quedava més de la meitat de gent envidant, trucant i retrucant.
Com era d'esperar, hi va haver molt bon ambient i el temps va passar volant. Si no haguéssim tengut altres feines, encara hi seriem!
Aquestes trobades no tenen preu.

Truquer@s, salut i sort!

comentaris a la trobada
més comentaris d'usuaris

Ara fa 4 anys que vaig llegir "Els pilars de la Terra". I els Reis d'Orient enguany m'han duit la segona part: "Un món sense fi", d'en Ken Follett.
Són més de 1.200 pàgines, així que per molt que m'agradi, com que no fris, supòs que en tendré per un parell de mesos –"un parell" de pagès mallorquí, que no són dos, sinó que un parell poden ser 2, 3, 4 ... ja veurem-.
La primera impressió és que aquest llibre és perillós, perquè si me cau damunt d'un peu me farà una mostela.

Això també vol dir que he acabat "De teves a meves", 32 contes d'en Pere Calders. ¿Què en podria dir, que no sapigueu, d'en Pere Calders i els seus contes? Idò això, un mestre, amb una imaginació inimaginable, que en sap molt, de contar contes.