viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Aquesta exquisidesa em trasllada als anys de la meva infància, quan la padrina Margalida n'encistava any rere any. Encara hi ha qui en fa, i que sigui per molts anys.

Ingredients:
Figues de castes diferents
Llavors d'anís
Licor d'anís o d'herbes dolces

Eines: una safata i un pot de vidre

Aquesta recepta sol fer-se entre mitjan mes d'agost i començament de setembre, segons la casta de figues que emprem, ja que n'hi ha de més primerenques i d'altres més tardanes.

Agafam les figues, que han de ser madures, i les aplanam prement-les amb les mans. Col·locam les figues dins una safata a sobre d'un full de paper vegetal per a cuina, de manera que hi hagi un dit de distància entre elles. Posam la safata al sol entre uns 7 i 10 dies, fins que veiem que estan ben seques. Els tres darrers dies giram les figues a fi que s'hagin assolellat per les dues cares.

Per assegurar-nos que cap element estrany (per exemple, les mosques) hagi passat a formar part de les figues, en agafar-les les rentam amb aigua calenta fent una passada molt ràpida, i les posam a una llauna que enfornarem durant uns cinc minuts per tal que s'eixuguin.

Agafam un potet de vidre i hi posam una mica de llavors d'anís, seguit d'una figa, una mica d'anís líquid (licor) o una mica d'herbes dolces, posam una altra figa, amb més llavors d'anís i més licor, i repetim de nou amb una altra figa fins que el pot queda ben ple.

Al cap d'uns dies ja en podem fruir. Salut!

El grup que surt al videoclip és l'autor de la cançó original Summercat. El grup és Billie the Vision & The Dancers.

Ingredients:

1/2 nou de llevat premsat fresc
250 gr. de farina de rebosteria per a fer panades
100 ml. d'aigua
45 ml. d'oli
Sobrassada
Sucre
Una pessigada de sal
Oli per untar la llauna

En un bol posam el llevat amb 100 ml. d'aigua tèbia i una pessigada de sal, i ho mesclam amb la mà. Afegim també els 45 ml. d'oli i la farina de rebosteria. Hem d'afegir-ne tanta com se'n begui. Ho mesclam bé amb les mans fent una massa i la deixam estovar dins el bol tapat amb un pedaç, fins que assoleixi el doble del volum del principi. Es deixa estovar una mitja hora o tres quarts -com més calorós sigui el dia (i la cuina) més via farà.

Untam una llauna amb oli i estenem la massa a dins, ajudant-nos amb la mà i aplanant-la bé.

Tallam sobrassada al nostre gust, per exemple tallades rodones d'un centímetre de gruix, i retiram la pell.

Col·locam les tallades damunt de la coca i ensucram la sobrassada per damunt, escampant també sucre per damunt de la resta de la massa.

Posam el forn a 180-200ºC i ho mantenim durant uns 15 minuts, controlant que no se’ns cremi la coca.

En haver passat aquest temps, la treim i la deixam refredar.

Quins records!
Bon profit!

Aigua de gener, tot l’any va bé 

Després del gener, poda l’arbre fruiter 

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé 

El mes de gener és malfeiner 

Al gener, tanca la porta i encén el braser

Supòs que us n'haureu temut. Darrerament aquest bloc se torba molt a carregar-se. Qualque vegada ni s'arriba a obrir.
Per això el tenc descuidat. No és que el vulgui abandonar, però per inserir un post he d'estar disposat a invertir-hi molt de temps i revestir-me de paciència, i no sempre compt amb aquestes condicions.

Si sabés la manera d'agafar tot el que hi he anat dipositant, i traslladar-lo a un altre bloc, ho faria. Però no en sé. Si qualcú de voltros en sap i me vol donar una mà, serà ben rebuda.

Si no, tendré un poc més de paciència. Què hi farem!?

Possiblement, una de les escenes més famoses d'en Paul Newman sigui el passeig en bicicleta de "Butch Cassidy and Sundance the Kid", amb la cançó Raindrops keep folling on my head. Sense oblidar la superba actuació en "The Sting", amb un conegudíssim tema central.
Idò enlloc de guardar un minut de silenci per la seva mort, ahir, preferesc recordar-lo amb uns minuts de música.

Naturalment, també hi ha webs que ofereixen correu electrònic web en català, com el cmail.cat de google.

Jo el faig servir.

La distribuïdora dels llibres de text de l'institut va establir dos dies perquè poguéssim anar a comprar els llibres de text dels nostres fills. Avui és el primer dels dos dies, a partir de les 09.00. Noltros hem estat allà a les 10.00. Dels 13 llibres que corresponen a la modalitat de batxillerat que ha triat el meu fill major, només n'han tengut 3. Sí sí, repetesc: 3, no m'he errat de tecla. La distribuïdora ha dit que els altres 10 els hi donaran "quan arribin", amb el curs ja començat. Això sí, avui els havíem de pagar tots: 269,55 €.

Trob que la simple descripció dels fets és prou eloqüent per poder-me estalviar els adjectius que tenc a la punta de la llengua, i per això no els diré; per això, i perquè si els digués, aquesta guarda d'incompetents pocavergonyes de la distribuïdora encara me podrien demandar, perquè creu-me que són gruixats, aquests adjectius que estic pensant.

No entenc com cada any passa més o manco igual, si fa mesos que saben quants alumnes hi ha de cada curs.
La Conselleria hauria de publicar, a final de curs, un llistat dels llibres de cadascun dels cursos i modalitats dels curs següent, i així els podríem comanar en voler i comprar onsevulla. Així a hores d'ara ben segur que ja els tendríem.

I dilluns toca anar a comprar els llibres del fill petit, .... Oooooooommmmmm, ... Oooooooommmmmm.

El refranyer, o les dites populars, és tan ampli que hi podem trobar justificació a qualsevol situació, ja que no és rar trobar-hi dites contradictòries.
En aquest cas em centraré en dites sobre el temps del mes de juny, que avui encetem.

N'hi ha una que diu: "Al Juny, l'estiu no és lluny".
I una altra: "Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny".

Avui, a Ses Salines ha plogut, així que si hem de fer cas al refranyer, el bon temps deu ser lluny. O potser l'estiu no és lluny. Ui, quin dilema.

Bé, ja ho veurem, si plou ho deixarem caure.

Des de fa una temporadeta no dedic al bloc l'atenció que jo voldria. I és que estic patint un dels mals de la societat actual: la manca de temps. Un dels motius és que estic fent obra. Si no hi ha res de nou, esper haver acabat aviat i poder tornar a dedicar-me a les meves aficions, com circular pels blocs, participar-hi deixant comentaris, així com anar actualitzant aquest, ... i fer més trucs, i llegir més, ...

Només en vull deixar constància, perquè no us penseu que no vull seguir, simplement que ara tot el que no és l'obra ho tenc en stand by.

Les fotos són de can Llucia -o cas padrí Joan i sa padrina Margalida-, que és on estam fent l'obra.