Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Categoria: opinions

10/11/2007 GMT 1

aigua o vegetació?

queralbs @ 12:34

aiguaHi ha un dilema que em dona voltes pel cap. I potser diré qualque animalada perquè no en sóc cap expert, ni de prop fer-hi, sinó un simple observador que es fa preguntes.

Per una banda, sabem de la necessitat de l'aigua per a la vida. Per altra banda, sabem que necessitam tenir boscs i vegetació per tal de regular l'adequat funcionament del cicle vital a la Terra.
Cada dia estam més conscienciats en l'estalvi d'aigua, i per això adoptam les mesures casolanes que coneixem.
Però per altra banda, als pobles –ja sabeu que sóc de poble- és molt habitual cultivar la terra, o tenir arbres o plantes a casa, encara que només sigui qualque rameller. I necessiten aigua.
Sabem que amb l'aigua de la xarxa pública està prohibit regar -està destinada exclusivament al consum humà i animal-, però i de l'aigua dels pous ¿és millor regar arbres, plantes, gespa, ramellers, etc., o deixar-la sense extreure?
Tenc entès que l'aigua que empram per a regar, una vegada complert el cicle, torna a la terra, i torna als aqüífers, disposada perquè la poguem tornar emprar. Si és així, podem tenir cura de la vegetació, sense perjudicar els aqüífers ¿no?
Jo que sé! Quin embull.

08/11/2007 GMT 1

en jaume serra ens diu … (2)

queralbs @ 21:55

Jaume Serra Adrover

Uep blocaires!

 Us deix un parell més de pensaments d'en Jaume:

El temps que esbuques les coses
dels altres, no compons les teves.

Un bon llibre no és el Sol,
mes, fa llum i calentoreta.

La paciència fa miracles
grossets. Recorda-te'n.

Brusqueta brusqueta
és la millor saó.

06/11/2007 GMT 2

artistes

queralbs @ 21:04

Sebastià futbolFins als anys 80, si en qualque activitat lúdica social destacava Ses Salines era en els esports. El club de futbol tenia un equip a la 3a divisió estatal –amb quasi tots els jugadors locals-, i equips de juvenils, infantils i alevins, i el camp se convertia cada setmana en un lloc de trobada obligada, en una festa. També hi havia el club de bàsquet, amb un equip masculí i un femení, que comptaven amb una afició entregada. I tennis, s'havia de fer cua a les pistes públiques, i a la pista de cas metge (els saliners mai podrem oblidar don Julià Panadés, metge del poble i mecenes de l'esport en general, i del tennis en especial), escola de tots els tennistes saliners.

Però amb el temps es va acabar amb el futbol, el bàsquet i el tennis. Això no obstant, queden destacats noms propis d'esportistes saliners, com el cas del ciclista Lluís Mas –actualment a l'equip Saunier-Duval-, o l'alteta del Barça Guillem Vidal, especialista en 100 metres.

D'un temps ençà, però, el relleu de la vida social l'ha agafat el món de les arts: música, pintura, escultura, arts escèniques.
En l'aspecte musical hi ha contribuït en bona mesura l'escola municipal de música, pedrera de talents musicals i cantants, que després ens delecten amb la Banda de música, la Big Band, la Batucada, els xeremiers, o la Coral municipal. Fins i tot hi ha qualque grup de pop-rock, com els Fora Son, Vibracions o n'Apol·lònia Bauçà.
La Coral -que dirigeix n'Alejandra Carrizo- ha fet diversos intercanvis amb altres corals de fora de l'Illa, com és el cas de la coral de Vilafranca del Penedès, o l'alemanya Jam-Jazz and More, de LänCoral de Ses Salinesgen. Aquest cap de setmana, la Coral va actuar al Teatre Principal de Palma. Oh! Quin espectacle més gratificant! La pell de gallina, me varen posar.
No hi ha festa en què no actuï la Banda -magistralment dirigida per n'Andreu Julià- que compta amb l'admiració de tot el poble. I la Big Band, com m'agrada! ens delecta amb el seu ritme de Jazz, Blues, i la seva màgia. També dins de la música destaca en Pep Burguera, que toca el borbardí a la Simfònica de Bilbao.
Si parlam de pintura i escultura, tenim un pòquer d'asos: en Francesc Bonet, el matrimoni Tomeu Estelrich i Aina Roig, n' "RT" (més conegut com "Arti") Leimbacher, i l'internacionalment conegut Horacio Sapere. Aquest darrer, també famós per les seves escultures, com la "Pada amb cases" que dóna la benvinguda als visitants a l'entrada del poble.
Aquest estiu també s'ha presentat, amb molt èxit, la Colla de Dimonis: unes terrorífiques bèsties, per a un infernal espectacle nocturn, d'ombres i llums vermelles, presentat pel polifacètic Norat Bauçà, provinent del món de la investigació històrica.
Això sense oblidar el grup de teatre "Quart Creixent", que tant ens ha fet riure amb les seves comèdies per Sant Bartomeu, des de fa tants anys.

En definitiva, es respira art. I que sigui per molts anys.

27/10/2007 GMT 2

un llibre és un amic

queralbs @ 12:14

Pa NegreSempre s'ha dit que el ca és el millor amic de l'home. Potser.
Però ¿i un llibre? un llibre te fa companyia sense demanar-te res a canvi, t'entreté, te pot fer riure, plorar, te pot fer pensar, entendre, emocionar, fins i tot estimar. El pots dur sempre amb tu, onsevulla.
I si és un bon llibre, el seu brou t'omple fins a sadollar-te, te pot omplir el cor, l'ànima, fins i tot l'estómac, te pot fer canviar d'actitud, de pensament, de vida fins i tot. O simplement, te pot encisar amb el joc del llenguatge, te pot amarar d'art, d'harmonia, de plaer.
Un llibre és un amic.

Bona lectura!

Enllaços:
llibres.cat
L'Arc de Berà
Viquipèdia - les millors obres de la literatura catalana

26/10/2007 GMT 2

voler ser qui som

queralbs @ 21:47

Jordi Pujol

El diccionari indica:

estat
[s. XIV; del ll. status, íd.]
4 1 POLÍT Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.

nació[s. XIV; del ll. natio, -onis 'naixement; raça; nació', der. de natus, -a, -um, participi de nasci 'néixer']
f DR /POLÍT Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

N'Enric Prat de la Riba va dir:
"L'ésser i l'essència del poble estan, no en les races ni en les llengües, sinó en les ànimes".

En Jordi Pujol va dir:
"Nacionalisme és la voluntat de ser el que som. I què som? Som una llengua, una cultura, una història, un dret, unes institucions i una filosofia social, és a dir, una nació".

Què ho és, d'important, l'ànima. Què ho és, d'important, la voluntat de ser qui som i el que som.

la vida en un anunci

queralbs @ 16:36

El que més m'agrada de la televisió? sense dubte: la publicitat.

Una cerveseta?


I el resum de tota una època en 83 segons:


24/10/2007 GMT 2

mem

queralbs @ 16:34

queralbs-carrer.jpg

Quan vaig decidir encetar aquest bloc no tenia gaire clar què volia, per què ho feia, ni com aniria aquest nou camí. Ara tampoc, però no m'importa la resposta a aquestes preguntes. D'ençà que el tenc, m'he aficionat a visitar-ne d'altres. I trob que és un món fascinant, aquesta nova forma d'expressió. Hi cab de tot. Ara, na Caterina:(No em diguis que és un somni ...) m'ha passat un mem per anar transmetent tres consells o idees a nous blocaires. Ho intentaré.

Per començar us diré que no hi ha normes per a tenir un bloc, llevat del respecte envers els altres. Per tant, el vostre bloc ha de ser així com voltros volgueu, així com sou i, sense cap imposició externa, anar-lo omplint d'allò que us interessi en cada moment.

La segona idea que us deix és que visiteu altres blocs. N'hi ha de tota casta, i s'ho paga anar fent voltes. Jo ho faig, tot i que tenc els meus preferits, clar. Aviat també els tindreu.

Fa uns anys varem anar amb la família a Núria, però el tren "cremallera" que hi duu fa una aturada a Queralbs, i varem decidir baixar-hi per voltar pel poble; en vaig quedar encisat, d'aquell poblet de muntanya; me va agradar més que Núria, que era el destí final.
Aquest és un exemple que serveix per il·lustrar la meva idea de per què un bloc, que és la tercera idea que vull transmetre, però que ho pot resumir tot: el que importa no és tant arribar, sinó gaudir del camí.

Aquest mem el pas als blocaires següents, no perquè siguin novells -no en conec de més novells que jo-, sinó perquè trob que tenen molta facilitat de transmissió:
Vicent: en veu baixa
Jesús M. Tibau:tens un racó dalt del món
Albert: un cel vermell

Gaudiu amb el bloc, i dels blocs!

mem
Queralbs al ripollès
Queralbs a retruc.net

22/10/2007 GMT 2

antoni vidal ferrando

queralbs @ 22:47

Antoni Vidal FerrandoJa vaig parlar dels meus mestres. D'aquests, segurament el nom que més us deu sonar és el d'Antoni Vidal i Ferrando. Mestre, historiador i escriptor. Vaig tenir la sort que m'impartís classe de llengua, literatura i història. És un dels autors de la "Història de Mallorca", publicada per l'editorial Moll. I com a escriptor –poeta i novel·lista- ha guanyat una bona llista de premis. De les seves obres, la meva preferida és la novel·la "La mà del jardiner".
El juliol de 1989, amb motiu d'haver obtingut l'accèssit "Viola d'or i d'argent" als Jocs Florals de Barcelona, pel poema "Getsemaní", vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar per a una revista, i tornar a gaudir de la seva conversa animada, de la seva il·lusió encomanadissa.
D'aquesta entrevista n'he extret uns fragments que vull compartir amb voltros perquè no els he oblidat mai. Us record, això sí, que està feta des de fa 18 anys i, per tant, l'hem de situar en aquell temps:
Pregunta: Per què escriu en català?
Resposta: En primer lloc, en castellà no en sé. La gent domina la llengua que coneix des de la infància, amb la qual s'ha relacionat, amb la qual ha estimat, amb la qual ha resat. Tot allò que una persona és, la seva cultura, no es pot manifestar en una altra llengua, perquè aquell món on tu vius ha triat aquella llengua, i totes les seves preocupacions, vivències, es manifesten en aquesta; si ho fes en una altra seria desnaturalitzar, seria una altra cultura. La llengua és fonamental. Si tu vols matar un Poble, li lleves la llengua. No existirà mai més, aquell Poble; seria una altra cosa. Jo me sent molt identificat, molt mallorquinot, amb tots els defectes, però amb les nostres qualitats i les nostres virtuts i, és clar, no podria escriure en una altra llengua.
Pregunta: Hi ha gent que manté una polèmica entre català o mallorquí, vostè què hi diu?
Resposta: Bé ... és una qüestió de noms, i amb els noms no ens hem de barallar. Ara, a mi me pareix que el nom de la nostra llengua és català. Aquesta va néixer a Catalunya i des d'allà es va estendre a les Illes Balears, igual que el castellà va néixer a Castella i es va estendre per Andalusia i després per Amèrica. Per tant, el nom de la llengua a mi me pareix bé que sigui català. Ara bé, tothom sap que la llengua no es parla enlloc igual, dins Mallorca mateix els pobles xerren diferent. Si no hi hagués una cosa que la cohesionàs s'aniria dividint i dividint. I això a mi me pareix dolent, perquè ja som tants pocs que ¿com podem fer una literatura que es conegui a nivell d'Europa, per exemple, si anam dividint?¿què hem de fer, una literatura mallorquina, una eivissenca, una menorquina, etc? És absurd. Això no té res a veure amb un projecte polític. Ara, el que és evident, i si un sap història, més, és que aquesta llengua té les mateixes arrels i s'assembla molt i, per tant, la llengua és la mateixa. Si el nom és un o l'altre, ... mira jo crec que el problema és més greu per un cubà haver de dir que parla castellà, igual que un de Perú, Argentina, etc..., jo ho comprenc. Tenc clar que el nom de la nostra llengua és català, però per això no ens hem de barallar. Segurament pel sud de Mallorca xerram millor el català que a Catalunya, on tampoc ningú parla igual. A noltros no ens faran xerrar com a Catalunya, perquè allà ningú xerra igual, i a més, probablement noltros xerrem millor que ells. Crec que és un problema de generacions, els nins que van a escola no tenen cap problema en dir català.

enllaç a: Antoni Vidal Ferrando

18/10/2007 GMT 2

un accessos intel·ligents

queralbs @ 16:19

retencions de trànsit

Avui he anat a Palma. Record que quan era nin -i d'això ja fa més de 30 anys- el trajecte en cotxe des de Ses Salines fins a Palma durava uns 50 minuts, més o manco. És cert que els cotxes ja no es fan com abans, aquells seat 600, o tot un seat 124, ... quins cotxes! I les carreteres tampoc tenen res a veure, ara tot és recte i ample, sense l'emoció del rallye-aventura d'aquell temps. Però per contra, hem guanyat molt en altres aspectes. Per exemple: enlloc d'aquells 50 minuts d'abans, hem estat 70 minuts a arribar; per tant, ja hem guanyat en minuts, avui 20 més que fa 30 anys.
Fins que faltaven uns 10 quilòmetres per arribar, el camí ha estat ensopit, monòton, la vista a la carretera i poca cosa més; ah! ... però els darrers 10 quilòmetres ho han arreglat tot! per recórrer-los hem estat 40 minuts, quina meravella! No m'havia aturat mai a pensar en les possibilitats dels terrenys de la vorera de l'autopista, clar, com que passàvem massa aviat, però avui he tingut la sort de poder contemplar aquells paratges, res de postal de turista, res de mentides ni fantasies absurdes, la realitat pura i dura, lletja això sí, però al menys és real. I sobretot, he tingut temps per a pensar, i així ha estat com me n'he donat compte: els accessos a Palma s'han alentit aposta, fruit de qualque ment superior: són uns accessos intel·ligents!!.
Aquells 10 quilòmetres de cua causen molts efectes beneficiosos, ... i noltros que no ens en donàvem compte. Un dels beneficis que he pogut observar és que amb el fum i gasos dels vehicles en caravana tant de temps segur que es pot tapar un bon tros d'aquest forat que diuen que s'ha obert a la capa d'ozó i que és tant dolent. Un altre benefici és el foment de la circulació amb moto que, com que diuen que es pateixen tants accidents mortals, hi ha menys gent que arriba a cobrar la pensió i així la Seguretat Social s'estalvia una barbaritat. I la indústria farmacèutica ¿què me'n direu? és una altra gran beneficiada, perquè es disparen les vendes de diazepan, lexatin, trankimazin, i altres ansiolítics similars; i això, en temps de caiguda de la borsa, la indústria ho agraeix. Si vas acompanyat, també s'afavoreix el diàleg, perquè tens molt més temps per a xerrar; i si vas sol s'afavoreix la cultura, perquè no tens excusa per no escoltar música, l'emissora que més t'agradi, o aquell CD de dins la guantera que mai arribes a posar.
No és la primera vegada que m'ha passat això, ni la segona ni la tercera, sinó que ja és habitual; ara hem de preveure 70 minuts per arribar a Palma, qualsevol dia i a qualsevol hora. Uep, i que ningú es pensi que aquest avanç es pot atribuir a cap partit en concret ni a cap govern, no. I ara que no surti cap polític a reclamar-ne l'autoria. Tanmateix estic convençut que ha de ser obra de qualque ment il·luminada i avançada al nostre temps, que ha sabut veure els beneficis allà on la genteta, noltros, només hi veiem pegues.
És que n'hi ha que al llevat hi troben ossos!
Impagable.

03/10/2007 GMT 2

sóc de poble petit

queralbs @ 15:52

Ses Salines

- I aquell nin qui és?
- És un fill d'en Miquel de cas Perets.
- Ara que ho dius, li veig sa fesomia.

Encara tenim la sort de poder sentir comentaris com aquest. Tots ens coneixem. I en coneixem les arrels, que s'han anat transmetent entre generacions. Això, vulguem o no, crea prejudicis: "d'aquest te'n pots fiar", o "ves alerta que aquest si te pot fotre te fotrà"; són comentaris dels més vells, que vénen de fets de qui sap quan, potser d'abans del "Moviment" i tot, que han envellit amb les generacions d'una família com la seva ombra.
Però per mi és un avantatge conèixer la gent, saber amb qui van a l'escola els nins, amb qui ens trobam a les festes, conèixer els nostres veïns, el fuster, el ferrer, el picapedrer, el lampista, la mestra, el policia, el forner, el metge, el batle, el mecànic, el pintor, el barber, el fosser, el taverner, la botiguera.
Cadascú és una peça d'un trencaclosques, que per ser complet no n'hi pot faltar cap. Unes peces ens agradaran més, i unes altres menys, però les hem de menester totes, amb els seus defectes i les seves virtuts.
Record quan, de petit, jugàvem al carrer, els dissabtes a futbol al corral de l'escola, o feiem cabanes a baix Morell. I també quan anava a collir ametles i a rampinar alfals amb els pares i els padrins.
Ja fa molts anys que existeix, el poble; hi ha el poblat talaiòtic dels Antigors, restes de l'època romana i del temps de la dominació musulmana.
Per sort, urbanísticament és un dels pocs nuclis que -de moment- ha aconseguit superar la fam desenfrenada dels urbanitzadors i promotors, gràcies a una normativa de contenció de l'edificabilitat que es va aprovar a temps. Pel meu gust, encara hauria de ser més restrictiva: un solar, un habitatge unifamiliar, com ha estat al llarg de tota la història, i que és suficient per a satisfer la demanda local.
Bé, tampoc és tot com en un conte de fades, encara hi ha qui anteposa la política a les relacions entre veïns, però jo pens que és qüestió de temps, i que amb una adequada educació política aquests recels han de desaparèixer.
Podem ser millors o pitjors, però som noltros, els de sempre, els saliners i salineres.
És un plaer viure en aquest poblet.

I aquí teniu la lletra de l'himne de Ses Salines, escrita per qui en va ser rector molts anys, Mn. Gabriel Seguí, amb música de Pep Llull; cada vegada que el sent cantar a la coral me posa la pell de gallina:

El nom de ma terra és bell
com un grumet de sal blanca
Ses Salines a mi m'encanta
com una flor de ramell.

Olor de xeixa madura,
renou d'aigua dins l'hortet,
no hi ha com aquest poblet
on ma vida perdura.

Pel estanys del salobrar
creixen aspres les espigues,
bon treball dels hortolans
fent florir a Ses Salines.

Al fons de la nostra mar
es retallen les creus amples
dels molins que van rodant
eixamplant les seves ales.

Saliners de bona rel,
cor encès i esperit viu,
dau-me un poble que somriu,
que aqueix poble és etern.

Contactar amb l'autora o autor | Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis