viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Un temps, les festes de Sant Bartomeu, a Ses Salines, marcaven el final de la dura feina d'estiu a fora vila; amb les ametles ja collides, la gent del poble, la majoria pagesos, podien gaudir d'un parell de dies d'esbarjo. Això era un altre temps.

Ara, que cada dia és festa, no són més que una de tantes. I la majoria d'ametles romanen als ametlers, perquè amb el preu que duen, no s'ho paga collir-les. Les festes, però, lluny d'haver minvat, han augmentat molt.

Si hagués de triar una característica de les festes de Sant Bartomeu, seria el gust d'aquelles barretes de torró de cacauet, que compràvem a les torroneres, que ja no vénen. No en menjàvem més que en aquestes dates, i tenien gust de festa.

També hi ha fets concrets dels diferents anys. Fins allà on m'arriba la memòria, podria associar cadascuna de les festes de Sant Bartomeu amb qualque esdeveniment concret; hi ha les de l'any dels cotxets, amb aquelles al·lotes; hi ha les del pollastre de les joies; les del torneig de tennis; les del futbol amb els grans, etc.

Enguany, per mi guardaré a la memòria la berbena del dissabte dia 23 d'agost, i en concret l'actuació de la Big Band de Ses Salines, amb la qual va debutar el meu fill major, en Sebastià, tocant la guitarra elèctrica. Tot un èxit.

I el proper divendres, a la nit jove, ha de debutar amb un grup de rock català, tocant la guitarra i cantant.

Primer partit de competició oficial de l'era Guardiola, i primer espectacle. No serveix menysprear el rival, que recordem és el campió de Polònia, d'on han sortit tants bons jugadors.

Per començar, la meva sintonia amb en Pep ja es va posar de manifest amb l'alineació, perquè llevat de la titularitat d'en Pedro per l'absència d'en Messi, jo hauria tret exactament el mateix onze inicial.

Quin futbol, bonjesuset! sobretot quina primera part. Espectacle i gols, 4-0. Futbol total.

N'Eto'o va donar el que sap, i va rebre el reconeixement del públic. Si el saben dur bé, no es podia haver fet cap fitxatge millor.
Fins i tot n'Henry, que no és sant de la meva devoció, me va sorprendre gratament, i ja estic esperant que enguany rendeixi a un bon nivell.
I ¿què me'n direu del meu admirat gran mestre? Naturalment em referesc a en Xavi Van der Hernandez, el gigacrack, la referència, la marca de la casa. Quin do que té aquest al·lot. Un do major, suprem, superb.

En definitiva, estic il·lusionat amb aquest nou Barça, que estic convençut que ens ha de donar moltes alegries, sempre que l'entorn –ai l'entorn!- deixi treballar els professionals tranquils.

Força Barça!

Els qui me coneixeu ja ho sabeu: no puc suportar aquesta maleïda calorada, que m'esclafa més que no m'escalfa. I una de les coses que solc fer per alleugerir-la és posar un ventilador, més vell que es pastar, que fa renou de per tot; això sí, al cap de deu minuts de marxar es torna quasi bé silenciós.

Idò! el ventilador és vell!
I tot i el renou, encara fa córrer l'aire ¿què més li puc demanar? ¿i què, si fa deu minutets de renou? la perfecció no existeix.

Ja ho ben diu en Joan Sales, a Incerta Glòria: "l'acceptació del propi fracàs és l'únic èxit possible".

¿Que què té a veure en Joan Sales amb un ventilador vell? Molt més que no us podeu fer comptes. Amb aquest aparell, aparentment coix, hi he trobat un exemple del que som. I no ho dic només per jo, no us faceu il·lusions. Ho dic per tots i totes. Que no es salva ningú.

Però ho accept. Ja fa estona que ho vaig entendre i acceptar: res ni ningú és perfecte. Però no ens queda altre remei que acceptar-ho. Que acceptar-nos. Que entendre'ns. Perquè, o ens acceptarem i ens entendrem, o no serem res més que deixalles.

El meu ventilador vell fa un renouer ¿i què?

La cantant canadenca Diana Krall, guanyadora d'un Grammy, va atrapar ahir vespre a Palma més de 3.500 ànimes dins de les seves xarxes, en el Jazz Voyeur. Per la seva bellesa i per la calidesa de la seva veu. Una de les grans del JaZz actual.

El proppassat divendres, dia 1 d'agost, varem tenir un dinar d'amics. A ca'n Jordi, possiblement on fan el millor peix a la planxa del món. Calamar torrat, un bon gall, una pàguera i un cap-roig, no varen tocar voreres.

En Tomeu Munar ja no només és el metge del Mallorca, sinó que ara ja es permet suggerir alineacions a en Manzano, ... i va encertar! Per cert doctor, a la propera trobada has de dur la camiseta dedicada pel teu amic Eto'o.
En Toni Planes segueix pujant tant fort a la nefrologia, com en Sastre a l'Alpe d'Hué. I amb classe, és el que en diríem un dandy.
En Xesc, a més d'atendre la seva consulta, dirigeix els serveis socials del seu estimat poble amb molta il·lusió.
En Vicenç s'arregla una casa a fora vila de Mancor de la Vall, a l'estil pagès, deixant la pedra a la vista; la vaig veure abans, ara ja fris de veure-la acabada, segur que quedarà bé.
I en Llorenç Socies, quin fenòmen que està fet! d'ençà que el conec –i ja fa 26 anys-, no ha canviat gens. Gaudeix de la seva feina com ningú. Quan li vaig demanar si té vacances, me va contestar que no sap si n'agafarà, li deuen més de 60 dies lliures, i no els agafa perquè a l'hospital s'hi troba bé, com a ca seva, diu. Un crack. A més, ha guanyat 15 premis d'investigació. No són bromes. Benvolgut Llorenç, enhorabona!
En aquests dinars mai aconseguim reunir-nos tots, sempre falta algú. Esperem que al proper la foto estigui més plena.

Salut i sort!

Si el proppassat diumenge va ser la televisió, ahir divendres va tocar a la ràdio. En concret Ona Mallorca. En Benjamí Villoslada ens va convidar al seu programa Mallorca en xarxa, on varem parlar sobre retruc.net.

Tota la programació d'Ona Mallorca es pot escoltar a través d'internet, ja sigui en directe, o bé a través de ràdio a la carta.

Precisament per aquest avantatge, podem escoltar el programa d'ahir en qualsevol moment.
Aquí el tenim: Retruc.net a Mallorca en xarxa.

Ahir, dissabte dia 12 de juliol de 2008, a un restaurant d'Ariany, ens varem reunir prop de cent truquers/eres d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, per a passar una altra diada memorable de truc i bona companyia.

A la web de retruc.net ja som quasi 6000 usuaris, i a cadascuna de les trobades coneixem més gent, diem que posam "cara" als nicks amb els qui jugam a truc a través d'internet, i amb qui compartim tantes estones.

Aquesta vegada varem tenir, fins i tot, la visita de TV3, que avui ha emès un petit reportatge al telenotícies migdia.

Salut i sort truquer@s!

Ja coneixeu la dita: ¿no volies brou? Idò tassa i mitja!

Ho dic perquè encara no fa un mes que els comentaris eren "enguany no farà estiu", "no, i és ben hora que faci bon temps".
¿Que no, m'has dit!? Ja no sé on m'he de posar, per no patir aquesta calorada que me té ben acubat i ben acabat!

Això sí, quan vas a uns grans magatzems, a un hospital, una clínica, o tants altres llocs públics, de calor res de res. Una fretada. Clar, com que tenen l'aire condicionat a tot quan treu la maquineta. I això que aquell ministre ha posat de moda anar sense corbata, per estalviar aire condicionat, diu. Però res, se veu que encara no li han fet cas, i els aparells d'aire treuen fum per les orelles. I amb això arriba també aquell inevitable i tant molest mal de coll d'estiu.
Més fotut és, encara, en casos com el de mon Pare, que no es pot permetre el luxe de refredar-se, perquè està molt baix de defenses i un simple constipat pot resultar fatal, motiu pel qual no li queda més remei que patir calor i no exposar-se a cap corrent d'aire, ni molt menys a l'aire condicionat.
No hi ha terme mig. O t'acubes de calor, o te congeles de fred.

Què ho és de mal de suportar l'estiu! ... a no ser que estiguis de vacances, clar.

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!