viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!

Uep blocaires!

Ja torn ser aquí. Tenc xerrera d'un assumpte que me crema, que me té indignat, però com que per ara he de callar, m'he de mossegar la llengua, ho deixaré per més endavant.

Per avui, el que us deixaré, perquè trob que es mereix una menció especial, perquè ho trob genial, perquè aneu fent boca, i perquè qualque cosa té a veure amb el que us deia abans, és un paràgraf d'Incerta glòria. Diu així:

"Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. ¡Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans".

Ahir varem anar al teatre. Actuava un jove que, a més, també canta amb la Coral, toca la guitarra elèctrica amb la Big Band, pinta a l'oli, escriu, etc., vaja que es mou entre diferents variants del món de les arts. Estic parlant del meu fill major, en Sebastià.

Ja des de ben petit va actuar a totes les obres de teatre del col·legi: Visca abc, En patufet, L'últim tren de Vilaseca, L'abat de la Real. Ara que va a l'institut, com no podia ser d'altra manera, també ha participat en una obra que es va representar ahir vespre al Teatre Escènic de Campos, titulada Spot, basada en un text de C. Alberola i R García, i que tracta sobre la influència de la publicitat en la vida diària.
En aquest cas els actors i actrius són: Neus Ballester, Marta Bes, Francisca Oliver, María Pérez, Yolanda Pérez, Marga Rigo, Marta Roig, Carol Romero, Joana Romero, Valeria Rosado, Tomàs Serra i en Sebastià Portell, dirigits per la professora Edu Torres.

La representació va ser un èxit. A més d'aconseguir una actuació excel·lent, es notava que els artistes s'ho passaven molt bé, i aquest entusiasme tot d'una es va contagiar entre el públic, que es va entregar durant tota la representació. Una vegada més, varem gaudir del teatre.

El refranyer, o les dites populars, és tan ampli que hi podem trobar justificació a qualsevol situació, ja que no és rar trobar-hi dites contradictòries.
En aquest cas em centraré en dites sobre el temps del mes de juny, que avui encetem.

N'hi ha una que diu: "Al Juny, l'estiu no és lluny".
I una altra: "Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny".

Avui, a Ses Salines ha plogut, així que si hem de fer cas al refranyer, el bon temps deu ser lluny. O potser l'estiu no és lluny. Ui, quin dilema.

Bé, ja ho veurem, si plou ho deixarem caure.

Aquest dissabte, dia 31 de maig, es celebra el Dia mundial sense tabac.
Jo vaig fumar prop de vint anys. Ho vaig deixar en dues ocasions, per tornar a recaure al cap de devers un any, ambdues vegades. La tercera va ser la definitiva –o això esper-. Ara fa uns cinc o sis anys, no ho record bé, que no fum. No puc dir que no hi tornaré mai, però faré el possible per evitar-ho. I ho faré perquè d'ençà que no fum me trob molt millor de salut, no tenc aquella tossina cada matí i cada vegada que me pegaven rialles, ni estic tot l'any constipat, com me passava abans, ni me cans tant en pujar escales. Vaja, que me trob millor, de molt.

Ara tenc una altra assignatura pendent: els quilos. Aquests punyeteros són com l'IPC, no deixen d'augmentar, o al menys no hi ha manera de baixar –ja podrien ser com la borsa-. Un dia d'aquests hauré de veure mem què faig al respecte.

Però tornant al tabac, us diré un parell de pautes que seguia per deixar-ho. Vaig escriure una llista amb els beneficis de fumar, i una amb els perjudicis. En tenir fumera, m'aixecava i anava a fer una volta, o a beure un bon tassó d'aigua. I, sobretot, vaig adoptar una actitud ferma, o com se sol dir vaig canviar el xip. Com us podeu imaginar les dues llistes eren de dimensions ben diferents, quantitativament i qualitativament. En haver passat els primers quinze dies, ja està.

Ara hi ha manuals que diuen que van molt bé per ajudar a deixar de fumar.

Cada dia hauria de ser el dia sense tabac.

Salut (mai millor dit)!

És mal de fer, definir la felicitat, ja ho sé. No entraré en aquest tema tan complicat. Ara bé, l'altre dia ma Mare va fer una caragolada per a tota la família, i quan me vaig seure a la taula vaig exclamar: "això és felicitat!".
Us puc assegurar que me va sortir de dedins. En aquell moment era el més feliç del món.
Quan pujàvem l'escala ja sentíem l'oloreta dels caragols, fets així com només ella els sap fer, amb herbes (fonoll, moraduix, herba sana, etc.), però també amb talladetes de costelleta de porc, panxeta, i altres.
I aquell all i oli! quin all i oli! espès, amb patata, molt d'all, oli i suc dels caragols. Mmmmmmmmmm.
Allà, amb la família i aquella greixonera plena d'aquells deliciosos caragolets.
Si això no és felicitat, s'hi ha d’assemblar molt.

Salut!

Ses Salines
Municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, llinda amb Campos i Santanyí. Comprèn, a més de la capital municipal, el nucli turístic costaner de la Colònia de Sant Jordi i nombroses salines al llarg del seu territori, que li donen el nom.

necessitat [s. XIV; del ll. necessitas, -atis, íd.]
f 1 1 Qualitat de necessari.
2 Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir.
3 PSIC SOCIOL Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l'adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.

Seny [s. XIV; del germ. occ. sinn 'sentit; judici']
m 1 1 Ponderació mental. Fer les coses amb seny. Són coses que fan perdre el seny, que treuen el seny.
2 Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença, actuació. Cal obrar amb seny, sense apassionament. No estar en bon seny. Vejam quan posarà seny, aquest noi! Estar fora de seny.

Es tracta d'un document sobre els aspectes que indica el mateix títol, a Mallorca, escrit per Pere Ferrer Guasp.

Com a saliner, municipi on en Joan March "en Verga" va tenir la perla del seu imperi: s'Avall, són moltes les històries que he sentit contar al llarg dels temps sobre el contraban, en el qual qui més qui menys del poble hi duia part, més grossa o més petita, o hi participava amb qualque activitat. Hi ha històries sobre carabiners, secrets o amagatalls pels productes del contraban, cuades, venudes, etc. En aquella època de postguerra no es tractava de droga, sinó de productes de primera necessitat, d'aliments com farina, sucre, cafè, i també tabac i fins i tot qualque aparell de ràdio. Vaig créixer amb la convicció que el contraban o l'estraperlo, tot i ser una activitat il·legal, no era il·legítima; i si la situam en aquell context històric ho seguesc pensant, ja que al menys va servir perquè molta gent no passés gana, perquè en aquell temps els aliments escassejaven. A veure què en diu aquest llibre.

Això també vol dir que he acabat "La batalla de Walter Stamm".
Es tracta d'una obra de denúncia contra la barbàrie del nazisme, i contra la guerra en general. En els camps de concentració, en el front de batalla, a tot arreu, paraules com horror, dolor, repugnància, salvatjada, es queden curtes a l'hora de parlar del contingut de la història que en Melcior ens narra d'una manera magistral. Descriu, amb cruesa i de manera precisa, les atrocitats, la lluita humana, en condicions extremes, per una supervivència, que es pot arribar a sentir com a pitjor que la mateixa mort. Només importa sobreviure un poc més, només importa el Jo, per això l'autor empra sempre intencionadament la frase "Jo i en Kiefer" enlloc de: "en Kiefer i jo". Em recorda l'atmosfera de "L'Emperador o l'ull del vent", d'en Baltasar Porcel, però el d'en Comes m'ha agradat més, perquè és una novel·la amb missatge, un llibre sobre la guerra, que clama per la pau. Bona feina, Melcior.

La directiva del Barça, empesa per un nombrós sector d'aficionats, ha decidit prescindir dels serveis de Frank Rijkaard, a partir de final de temporada.

S'ha dit d'ell que és tou amb els jugadors. I la veritat és que, en públic, sempre els ha defensat, cosa que me pareix molt plausible. En privat ¿qui sap què els ha dit? Una cosa és clara, un bon cap de personal, si ha d'esbroncar algú, no ho ha de fer mai en públic. En això, com en tot, en Frank ha estat sempre un senyor, mister Rijkaard. No he enyorat ni un sol instant tenir un ca rabiós a la banqueta, com ja n'hem tengut d'altres. Malauradament no puc dir el mateix de segons quins jugadors, que li han posat pals a les rodes, i ell sempre ha aguantat.
Se li ha de reconèixer la seva correcció, la seva amabilitat i la seva implicació amb el projecte del club.

En el terreny esportiu, els cinc anys d'en Rijkaard deixen uns números molt destacats: dels, fins al moment, 188 partits que ha dirigit, el Barça d'en Rijkaard n'ha guanyat 111, n'ha empatat 45 i n'ha perdut 32. A la Lliga de Campions ha dirigit l'equip en 41 ocasions, aconseguint la victòria en 25 ocasions i la derrota en només 6 partits.
Ha sumat un palmarès molt complet, amb 1 Lliga de Campions, 2 títols de Lliga i 2 Supercopes d'Espanya. Sens dubte, un balanç que queda en la història del barcelonisme. Qualque cosa de futbol deu saber, aquest senyor.
A més, ha estat valent, ha apostat per jugadors molt joves de la pedrera: Messi, Bojan, Iniesta, Giovanni, ...

Me sap greu que no tengui continuïtat. I quan sent els retrets que se li dediquen, n'estic malalt.

I una altra cosa, al seu successor n'hi ha que ja l'estan crucificant, abans de començar la feina. Ja està bé, home! Al Barça el que més falta li fa, és una bona afició. A partir del 30 de juny, donaré suport a en Pep Guardiola. Faltaria més!

Bé, senyor Rijkaard, Frank, gràcies per tot el que ens has donat i ensenyat, tant en el terreny esportiu com humà (encara que n'hi hagi que no ho sàpiguen entendre).
Et desitjo molta sort.