viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Un temps, les festes de Sant Bartomeu, a Ses Salines, marcaven el final de la dura feina d'estiu a fora vila; amb les ametles ja collides, la gent del poble, la majoria pagesos, podien gaudir d'un parell de dies d'esbarjo. Això era un altre temps.

Ara, que cada dia és festa, no són més que una de tantes. I la majoria d'ametles romanen als ametlers, perquè amb el preu que duen, no s'ho paga collir-les. Les festes, però, lluny d'haver minvat, han augmentat molt.

Si hagués de triar una característica de les festes de Sant Bartomeu, seria el gust d'aquelles barretes de torró de cacauet, que compràvem a les torroneres, que ja no vénen. No en menjàvem més que en aquestes dates, i tenien gust de festa.

També hi ha fets concrets dels diferents anys. Fins allà on m'arriba la memòria, podria associar cadascuna de les festes de Sant Bartomeu amb qualque esdeveniment concret; hi ha les de l'any dels cotxets, amb aquelles al·lotes; hi ha les del pollastre de les joies; les del torneig de tennis; les del futbol amb els grans, etc.

Enguany, per mi guardaré a la memòria la berbena del dissabte dia 23 d'agost, i en concret l'actuació de la Big Band de Ses Salines, amb la qual va debutar el meu fill major, en Sebastià, tocant la guitarra elèctrica. Tot un èxit.

I el proper divendres, a la nit jove, ha de debutar amb un grup de rock català, tocant la guitarra i cantant.

El proppassat divendres, dia 1 d'agost, varem tenir un dinar d'amics. A ca'n Jordi, possiblement on fan el millor peix a la planxa del món. Calamar torrat, un bon gall, una pàguera i un cap-roig, no varen tocar voreres.

En Tomeu Munar ja no només és el metge del Mallorca, sinó que ara ja es permet suggerir alineacions a en Manzano, ... i va encertar! Per cert doctor, a la propera trobada has de dur la camiseta dedicada pel teu amic Eto'o.
En Toni Planes segueix pujant tant fort a la nefrologia, com en Sastre a l'Alpe d'Hué. I amb classe, és el que en diríem un dandy.
En Xesc, a més d'atendre la seva consulta, dirigeix els serveis socials del seu estimat poble amb molta il·lusió.
En Vicenç s'arregla una casa a fora vila de Mancor de la Vall, a l'estil pagès, deixant la pedra a la vista; la vaig veure abans, ara ja fris de veure-la acabada, segur que quedarà bé.
I en Llorenç Socies, quin fenòmen que està fet! d'ençà que el conec –i ja fa 26 anys-, no ha canviat gens. Gaudeix de la seva feina com ningú. Quan li vaig demanar si té vacances, me va contestar que no sap si n'agafarà, li deuen més de 60 dies lliures, i no els agafa perquè a l'hospital s'hi troba bé, com a ca seva, diu. Un crack. A més, ha guanyat 15 premis d'investigació. No són bromes. Benvolgut Llorenç, enhorabona!
En aquests dinars mai aconseguim reunir-nos tots, sempre falta algú. Esperem que al proper la foto estigui més plena.

Salut i sort!

Si el proppassat diumenge va ser la televisió, ahir divendres va tocar a la ràdio. En concret Ona Mallorca. En Benjamí Villoslada ens va convidar al seu programa Mallorca en xarxa, on varem parlar sobre retruc.net.

Tota la programació d'Ona Mallorca es pot escoltar a través d'internet, ja sigui en directe, o bé a través de ràdio a la carta.

Precisament per aquest avantatge, podem escoltar el programa d'ahir en qualsevol moment.
Aquí el tenim: Retruc.net a Mallorca en xarxa.

Ahir, dissabte dia 12 de juliol de 2008, a un restaurant d'Ariany, ens varem reunir prop de cent truquers/eres d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, per a passar una altra diada memorable de truc i bona companyia.

A la web de retruc.net ja som quasi 6000 usuaris, i a cadascuna de les trobades coneixem més gent, diem que posam "cara" als nicks amb els qui jugam a truc a través d'internet, i amb qui compartim tantes estones.

Aquesta vegada varem tenir, fins i tot, la visita de TV3, que avui ha emès un petit reportatge al telenotícies migdia.

Salut i sort truquer@s!

Ja coneixeu la dita: ¿no volies brou? Idò tassa i mitja!

Ho dic perquè encara no fa un mes que els comentaris eren "enguany no farà estiu", "no, i és ben hora que faci bon temps".
¿Que no, m'has dit!? Ja no sé on m'he de posar, per no patir aquesta calorada que me té ben acubat i ben acabat!

Això sí, quan vas a uns grans magatzems, a un hospital, una clínica, o tants altres llocs públics, de calor res de res. Una fretada. Clar, com que tenen l'aire condicionat a tot quan treu la maquineta. I això que aquell ministre ha posat de moda anar sense corbata, per estalviar aire condicionat, diu. Però res, se veu que encara no li han fet cas, i els aparells d'aire treuen fum per les orelles. I amb això arriba també aquell inevitable i tant molest mal de coll d'estiu.
Més fotut és, encara, en casos com el de mon Pare, que no es pot permetre el luxe de refredar-se, perquè està molt baix de defenses i un simple constipat pot resultar fatal, motiu pel qual no li queda més remei que patir calor i no exposar-se a cap corrent d'aire, ni molt menys a l'aire condicionat.
No hi ha terme mig. O t'acubes de calor, o te congeles de fred.

Què ho és de mal de suportar l'estiu! ... a no ser que estiguis de vacances, clar.

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!

Ahir varem anar al teatre. Actuava un jove que, a més, també canta amb la Coral, toca la guitarra elèctrica amb la Big Band, pinta a l'oli, escriu, etc., vaja que es mou entre diferents variants del món de les arts. Estic parlant del meu fill major, en Sebastià.

Ja des de ben petit va actuar a totes les obres de teatre del col·legi: Visca abc, En patufet, L'últim tren de Vilaseca, L'abat de la Real. Ara que va a l'institut, com no podia ser d'altra manera, també ha participat en una obra que es va representar ahir vespre al Teatre Escènic de Campos, titulada Spot, basada en un text de C. Alberola i R García, i que tracta sobre la influència de la publicitat en la vida diària.
En aquest cas els actors i actrius són: Neus Ballester, Marta Bes, Francisca Oliver, María Pérez, Yolanda Pérez, Marga Rigo, Marta Roig, Carol Romero, Joana Romero, Valeria Rosado, Tomàs Serra i en Sebastià Portell, dirigits per la professora Edu Torres.

La representació va ser un èxit. A més d'aconseguir una actuació excel·lent, es notava que els artistes s'ho passaven molt bé, i aquest entusiasme tot d'una es va contagiar entre el públic, que es va entregar durant tota la representació. Una vegada més, varem gaudir del teatre.

Avui horabaixa un grup de moderadors de retruc.net hem anat convidats als estudis de TV3 a Mallorca, ja que s'han interessat per aquesta web i ens han fet un petit reportatge, que tendrà continuïtat a un dinar de truquers que farem aviat.
Quan estigui enllestit s'emetrà, tot i que encara no sabem la data.
La corresponsal, na Margalida Solivelles, ens ha fet unes quantes preguntes sobre la web i sobre el joc del truc.

Per aquells que en varem aprendre des de petits amb els nostres padrins, el truc és més que un joc, és un sentiment.
I jo també dic que retruc.net és més que una web.

Salut i sort truquer@s!

A la foto, d'esquerra a dreta: Jocfora, Queralbs, Obrador, Samadona, Jove i Margalida Solivelles.

Aquest divendres varem tenir un sopar de cosins. I com no podia ser d'altra manera, varem sopar al nou restaurant Sal de cocó, a la Colònia de Sant Jordi.

Fa un temps, vaig anar a sopar a l'Àbac, d'en Xavier Pellicer, que fa poc ha obtingut una estrella Michelin. Idò ¿què voleu que us digui? El Sal de cocó no li queda darrera. D'acord, potser no sóc del tot objectiu, però ¿què voleu? na Marta és l'al·lota del meu nebot major.

En qualsevol cas, a Sal de cocó hi podeu trobar cuina d'autora, d'aquest nou talent que ha irromput amb força entre els fogons, i que als seus escassos vint anyets ja ha guanyat varis premis a nivell estatal. És na Marta Rosselló. En sentirem a parlar. De moment, anirem gaudint de les seves excel·lències culinàries, un regal pels sentits.

Salut!

Aquest dissabte, dia 31 de maig, es celebra el Dia mundial sense tabac.
Jo vaig fumar prop de vint anys. Ho vaig deixar en dues ocasions, per tornar a recaure al cap de devers un any, ambdues vegades. La tercera va ser la definitiva –o això esper-. Ara fa uns cinc o sis anys, no ho record bé, que no fum. No puc dir que no hi tornaré mai, però faré el possible per evitar-ho. I ho faré perquè d'ençà que no fum me trob molt millor de salut, no tenc aquella tossina cada matí i cada vegada que me pegaven rialles, ni estic tot l'any constipat, com me passava abans, ni me cans tant en pujar escales. Vaja, que me trob millor, de molt.

Ara tenc una altra assignatura pendent: els quilos. Aquests punyeteros són com l'IPC, no deixen d'augmentar, o al menys no hi ha manera de baixar –ja podrien ser com la borsa-. Un dia d'aquests hauré de veure mem què faig al respecte.

Però tornant al tabac, us diré un parell de pautes que seguia per deixar-ho. Vaig escriure una llista amb els beneficis de fumar, i una amb els perjudicis. En tenir fumera, m'aixecava i anava a fer una volta, o a beure un bon tassó d'aigua. I, sobretot, vaig adoptar una actitud ferma, o com se sol dir vaig canviar el xip. Com us podeu imaginar les dues llistes eren de dimensions ben diferents, quantitativament i qualitativament. En haver passat els primers quinze dies, ja està.

Ara hi ha manuals que diuen que van molt bé per ajudar a deixar de fumar.

Cada dia hauria de ser el dia sense tabac.

Salut (mai millor dit)!