viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Com que la diada de Sant Jordi va caure en dijous, que aquí va ser dia feiner, ho hem celebrat avui dissabte, en una trobada a l'Església vella, recentment restaurada, un lloc molt adient per a celebracions culturals.

Molts alumnes del col·legi públic han llegit fragments de poemes o contes, així com també un grup d'adults que ens hi hem volgut afegir. He gaudit de poder compartir una de les meves grans aficions, la lectura, en aquesta festa que, per mi, és la millor de l'any.

En Bernat ha llegit un poema, a mitges amb na Marina, una companya de classe.

Jo he optat per un fragment d'Incerta Glòria, d'en Joan Sales, que diu així:
"Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. ¡Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans."

I he acabat llegint un dels pensaments i sentiments què ens va regalar en Jaume Serra Adrover en el seu llibret Amic; diu així:
"Qui estima, sempre l'encerta."

Si hagués de triar entre Nadal i Pasqua no ho dubtaria ni un segon. Mentre que Nadal m'ha agradat des de sempre, poques coses trob tan desagradables com aquelles processons de Pasqua amb aquell cantussol "peeerdóooo, peeerdóoooo, … oooh Déu meu peeerdóoooo".

Tot i això, també hi ha costums pasquals que me traslladen als dies d'infància, amb uns records ben bons. Tant, com les panades i els rubiols.
Un temps, a cas padrins fèiem panades d'un pam de diàmetre, i rubiols de bessó d’ametlla, de cabell d'àngel i de brossat. Aquest sí que és un costum que voldria conservar.
Des de fa uns anys, el dijous sant ens aplegam tres famílies per a fer panades i rubiols. Ara ja n'ha après fins i tot el meu fill petit, així que la tradició es pot allargar.
Les panades ja no són de pam, ni el rubiols de bessó d'ametlla, però me conform.

Bon profit!

Furia, Flipper, Los Walton, El Virginiano, Bonanza, Sam Cade, Cannon, Ironside, Kojak, Kung-Fu, Un dos tres, Crónicas de un pueblo, La Guagua, La Casa del reloj, Los Chiripitifláuticos, Un globo dos globos tres globos, El gran circo de TVE, Meteoro, Autos locos, El oso Yogui, Don Gato, Heidi, Marco, Pippi Calzaslargas, La Casa de la pradera, Verano azul, Sandokán, Con ocho basta, Starsky y Hutch, En ruta, Curro Jiménez, McCloud, McMillan, Banachek, Colombo, Las calles de San Francisco, Barnaby Jones, Los hombres de Harrelson, El inmortal, Los ángeles de Charlie, Se ha escrito un crimen, Un Hombre en casa, Vacaciones en el mar, Lou Grant, Cheers, Mash, Las chicas de oro, Falcon Crest, Dallas, Canción triste de Hill Street, Médico de familia, Los Serrano, El Comisario, Hospital Central, Siete Vidas, Filiprim, Magnum, Hotel Faulty, Secrets de família, Nissaga de Poder, El Cor de la ciutat, Ventdelplà, Persones Humanes, Sense títol, Malalts de tele, La vida en un xip, La Columna, El Club, APM, Polònia, Crackòvia.

Fidels a la cita anual, el passat cap de setmana varem anar a veure, no, a gaudir del Barça al Camp Nou. Quin espectacle!
Som un admirador declarat del joc d'en Xavi, però he de reconèixer que n'Iniesta s'està convertint –o ja és- la peça clau d'aquesta màquina de fer futbol espectacle, amb el permís d'en Messi. Al final, Barça 2, Athletic 0; i si enlloc d'enviar 4 pilotes als pals, arriba a voler entrar, hauríem assistit a una golejada. Un gran partit. En Lluís Canut també en va gaudir.

També varem anar al teatre, al musical "La Bella y la Bestia", una gran producció. El paper la bèstia l'interpreta un mallorquí, en David Ordinas. També cal destacar l'actuació de na Mercè Martínez (Natàlia a Porca Misèria), qui, tot i tenir un paper secundari, exhibeix unes magnífiques facultats musicals amb la interpretació del tema central de l'obra.

En l'aspecte culinari, no vaig de proves, a tir segur, així que un soparet a casa Jacinto, i dinar al Txapela. Em podeu retreure que som poc original, però no me llevareu el gust que vaig passar.

I si no hi ha res de nou, l'any que ve hi tornarem. Com solem dir: no hem quedat escalivats.

Ahir dissabte, 31 de gener, varem gaudir de la diada truquera d'hivern 2009. En un cèntric restaurant de Mallorca, varem arribar a ser més de cent truquers, arribats d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, els qui varem compartir taula al voltant del truc.

El truc és més que un joc de cartes, és un sentiment molt arrelat a la nostra terra, als nostres ancestres. I retruc.net fa possible que cada dia ens poguem asseure a una taula virtual des de qualsevol punt de la nostra geografia per a gaudir d'aquesta extensa família de truquers que no s'atura de créixer.

Si fos possible reunir en una macro trobada a tots els truquers que han assistit a qualque diada de les que organitzam des de retruc.net, no sé si cabríem a cap restaurant. Això és gran, i de cada dia hi torna més. Però, sobretot, és gran tota aquesta gent que conforma la família de retruc.net.

Envit-i-truc!

Sant Antoni feia sopes
a sa vorera de mar
el dimoni hi va anar
i les se va menjar totes

En Bernat ha fet de sant Antoni ... i de dimoni.

Ingredients:

1/2 nou de llevat premsat fresc
250 gr. de farina de rebosteria per a fer panades
100 ml. d'aigua
45 ml. d'oli
Sobrassada
Sucre
Una pessigada de sal
Oli per untar la llauna

En un bol posam el llevat amb 100 ml. d'aigua tèbia i una pessigada de sal, i ho mesclam amb la mà. Afegim també els 45 ml. d'oli i la farina de rebosteria. Hem d'afegir-ne tanta com se'n begui. Ho mesclam bé amb les mans fent una massa i la deixam estovar dins el bol tapat amb un pedaç, fins que assoleixi el doble del volum del principi. Es deixa estovar una mitja hora o tres quarts -com més calorós sigui el dia (i la cuina) més via farà.

Untam una llauna amb oli i estenem la massa a dins, ajudant-nos amb la mà i aplanant-la bé.

Tallam sobrassada al nostre gust, per exemple tallades rodones d'un centímetre de gruix, i retiram la pell.

Col·locam les tallades damunt de la coca i ensucram la sobrassada per damunt, escampant també sucre per damunt de la resta de la massa.

Posam el forn a 180-200ºC i ho mantenim durant uns 15 minuts, controlant que no se’ns cremi la coca.

En haver passat aquest temps, la treim i la deixam refredar.

Quins records!
Bon profit!

Aigua de gener, tot l’any va bé 

Després del gener, poda l’arbre fruiter 

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé 

El mes de gener és malfeiner 

Al gener, tanca la porta i encén el braser

Fa cinc dies que faltes i, tanmateix, no ens has abandonat ni un instant.

Les teves paraules, sempre mesurades, sensates, sàvies, no varen caure en sac foradat, no fan renou de buit, sinó que ens fan llum i companyia. Com també els teus silencis, la tolerància, la comprensió, el respecte, l'estimació envers els altres. Tot això és aquí i ara, com una flama que ens dóna escalfor, i que mantendrem encesa per sempre.

Avui hem anat amb la meva dona i en Bernat, el petit, a un concert de la Coral de l'ACMSS –Associació cultural musical Ses Salines-, amb la que canta el meu fill Sebastià.
Han cantat Donna Donna, Boig per tu, Esclat mallorquí i el popurri The Beatles in Revue.
Sempre ho fan bé, molt. Però avui ha estat especial, al menys per a mi. Tenc mon Pare a la clínica, fotut i desanimat, i quan, amb el popurri dels Beatles han cantat el Yesterday, m'ha envaït una emoció profunda, una enyorança dels bons temps, una pel·lícula farcida d'imatges d'ahir, entranyables i irrepetibles. Es mesclaven les imatges del passat amb el futur del meu fill, allà davant fent un solo amb Let it be. Potser per això m'he emocionat. Potser per això se m'ha format un nuu a l'estómac, amb una mescla de tristesa i alegria. Què ho és de breu la vida, i què ho és d'important viure-la amb sentiment. Moltes vegades record unes paraules d'en Jaume Serra Adrover: qui estima, sempre l'encerta. Què en té, de raó!