viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Potser ha arribat el temps d'un canvi de roba, desar la d'estiu i treure la d'hivern. No és gens clar el límit temporal d'aquest canvi, i per això és habitual veure que al carrer coincideixen ambdues mudes, havent-hi gent que va vestida d'estiu, mentre ja n'hi ha vestida d'hivern. Uns encara tenen calor, els altres ja comencen a tenir fred. A més, un mateix, pot anar alternant vestir d'estiu un dia i d'hivern un altre, ara fa calor i suara fresca, podent notar la diferència, sobretot, entre la matinada i vespre respecte de les hores centrals del dia.

Aquestes èpoques de canvi de roba solen coincidir amb temps de constipats. Però al mateix temps ens duen al retrobament amb aquelles peces de vestir que, potser, ni recordàvem que teníem guardades per a la propera temporada.

Uep! i tenc aquesta jaqueta verda, que tant m'agrada dur, i aquests calçons negres, ja gastats, però que són tan còmodes de dur, ... a veure si encara hi cabré. Són petites alegries que es van repetint cada temporada. Tot i que les cerveses de l'estiu solen passar factura, al menys en el meu cas.

Ara hi ha IB3 i [M], però fa 25 anys no hi havia res. Desert. L'11 de setembre de 1983 va treure el caparrí una criatura, que al cap de 25 anys s'ha convertit en tota una senyora: TV3.

Tot i ser evident, no està de més recordar la inigualable, impagable, insubstituïble tasca de normalització lingüística que ha desenvolupat des del primer moment.
Només per això ja es mereix una felicitació cum laudem. Però ha estat, i és, molt més que una eina de normalització lingüística.

Amb ella varem descobrir que na Lauren Bacall també li podia dir a en Humphrey Bogart allò de "¿portes una pistola, o és que t'alegres de veure'm?" en català.

Des d'aquest espai vull aprofitar aquesta ocasió per donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat i dóna.

Gràcies pels telenotícies, per donar el temps de ses Illes. Gràcies pel filiprim, pel senyor Bachs, pel club Súper 3, pel Pingu, per Com a casa, per na Mari Pau Huguet, pel Dr. Corbella, per Mn. Ballarín, per la Columna, per na Júlia Otero, per en Salvador Giner, pel Club, per n'Albert Om, per en Sebastià Serrano, per en Màrius Carol, per Polònia, per en Toni Soler, per n'Antoni Basses, per en Mikimoto, per n'Andreu Buenafuente i tot el Terrat, pel Tricicle, per la Lloll, per La vida en un xip, per en Joaquím Maria Puyal. Gràcies per en Pere Escobar, en Joan Patsy, n'Arcadi Alibés, en Jordi Robirosa, en Xavi Torres. Gràcies per en Magnum, pels Montsolís, pels Peris, ...

Felicitats per tenir la imaginació més gran de totes, per innovar, inventar, mentre la resta copia, et copia.

Molts d'anys Senyora!

Dins de les festes de Sant Bartomeu, el proppassat divendres, 29 d'agost, es va celebrar la Nit Jove. Un sopar a la fresca, de pa amb oli i embotits, i l'actuació de dos grups de rock: Nua i Passa de llarg.

Va ser el debut dels Passa de llarg, un grup integrat per Xesc Capó (teclat), Miquel Perelló (bateria), Toni Coll (guitarra), Sebastià Vicenç Amengual (baix) i Sebastià Portell (veus i guitarra).

L'endemà me'n vaig dur una sorpresa, perquè el meu fill me va dir que no estava satisfet amb la seva actuació. No ho entenc, perquè el públic va gaudir en tot moment, tot i les mancances d'infraestructura de llum i so, que atorguen l'atmosfera adient a les actuacions. És massa exigent amb ell mateix, ... és molt jove, d'aquí un temps sabrà que no s'ho pot ser tant.

En realitat ho varen fer molt bé. L'Escola de música està fent una bona feina des de fa anys, i dóna els seus fruits. Aquests al·lots en són una mostra. Els pares, encantats.

En qualsevol cas, dos dels components d'aquest grup estudien a Barcelona, així que la seva durada va lligada a les vacances. Esper que, encara que sigui de manera intermitent, es retrobin i segueixin assajant i actuant. Sobretot, que s'ho passin bé amb la música, que tant els agrada.

Les festes s'han acabat. Visca Sant Bartomeu!

Un temps, les festes de Sant Bartomeu, a Ses Salines, marcaven el final de la dura feina d'estiu a fora vila; amb les ametles ja collides, la gent del poble, la majoria pagesos, podien gaudir d'un parell de dies d'esbarjo. Això era un altre temps.

Ara, que cada dia és festa, no són més que una de tantes. I la majoria d'ametles romanen als ametlers, perquè amb el preu que duen, no s'ho paga collir-les. Les festes, però, lluny d'haver minvat, han augmentat molt.

Si hagués de triar una característica de les festes de Sant Bartomeu, seria el gust d'aquelles barretes de torró de cacauet, que compràvem a les torroneres, que ja no vénen. No en menjàvem més que en aquestes dates, i tenien gust de festa.

També hi ha fets concrets dels diferents anys. Fins allà on m'arriba la memòria, podria associar cadascuna de les festes de Sant Bartomeu amb qualque esdeveniment concret; hi ha les de l'any dels cotxets, amb aquelles al·lotes; hi ha les del pollastre de les joies; les del torneig de tennis; les del futbol amb els grans, etc.

Enguany, per mi guardaré a la memòria la berbena del dissabte dia 23 d'agost, i en concret l'actuació de la Big Band de Ses Salines, amb la qual va debutar el meu fill major, en Sebastià, tocant la guitarra elèctrica. Tot un èxit.

I el proper divendres, a la nit jove, ha de debutar amb un grup de rock català, tocant la guitarra i cantant.

El proppassat divendres, dia 1 d'agost, varem tenir un dinar d'amics. A ca'n Jordi, possiblement on fan el millor peix a la planxa del món. Calamar torrat, un bon gall, una pàguera i un cap-roig, no varen tocar voreres.

En Tomeu Munar ja no només és el metge del Mallorca, sinó que ara ja es permet suggerir alineacions a en Manzano, ... i va encertar! Per cert doctor, a la propera trobada has de dur la camiseta dedicada pel teu amic Eto'o.
En Toni Planes segueix pujant tant fort a la nefrologia, com en Sastre a l'Alpe d'Hué. I amb classe, és el que en diríem un dandy.
En Xesc, a més d'atendre la seva consulta, dirigeix els serveis socials del seu estimat poble amb molta il·lusió.
En Vicenç s'arregla una casa a fora vila de Mancor de la Vall, a l'estil pagès, deixant la pedra a la vista; la vaig veure abans, ara ja fris de veure-la acabada, segur que quedarà bé.
I en Llorenç Socies, quin fenòmen que està fet! d'ençà que el conec –i ja fa 26 anys-, no ha canviat gens. Gaudeix de la seva feina com ningú. Quan li vaig demanar si té vacances, me va contestar que no sap si n'agafarà, li deuen més de 60 dies lliures, i no els agafa perquè a l'hospital s'hi troba bé, com a ca seva, diu. Un crack. A més, ha guanyat 15 premis d'investigació. No són bromes. Benvolgut Llorenç, enhorabona!
En aquests dinars mai aconseguim reunir-nos tots, sempre falta algú. Esperem que al proper la foto estigui més plena.

Salut i sort!

Si el proppassat diumenge va ser la televisió, ahir divendres va tocar a la ràdio. En concret Ona Mallorca. En Benjamí Villoslada ens va convidar al seu programa Mallorca en xarxa, on varem parlar sobre retruc.net.

Tota la programació d'Ona Mallorca es pot escoltar a través d'internet, ja sigui en directe, o bé a través de ràdio a la carta.

Precisament per aquest avantatge, podem escoltar el programa d'ahir en qualsevol moment.
Aquí el tenim: Retruc.net a Mallorca en xarxa.

Ahir, dissabte dia 12 de juliol de 2008, a un restaurant d'Ariany, ens varem reunir prop de cent truquers/eres d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, per a passar una altra diada memorable de truc i bona companyia.

A la web de retruc.net ja som quasi 6000 usuaris, i a cadascuna de les trobades coneixem més gent, diem que posam "cara" als nicks amb els qui jugam a truc a través d'internet, i amb qui compartim tantes estones.

Aquesta vegada varem tenir, fins i tot, la visita de TV3, que avui ha emès un petit reportatge al telenotícies migdia.

Salut i sort truquer@s!

Ja coneixeu la dita: ¿no volies brou? Idò tassa i mitja!

Ho dic perquè encara no fa un mes que els comentaris eren "enguany no farà estiu", "no, i és ben hora que faci bon temps".
¿Que no, m'has dit!? Ja no sé on m'he de posar, per no patir aquesta calorada que me té ben acubat i ben acabat!

Això sí, quan vas a uns grans magatzems, a un hospital, una clínica, o tants altres llocs públics, de calor res de res. Una fretada. Clar, com que tenen l'aire condicionat a tot quan treu la maquineta. I això que aquell ministre ha posat de moda anar sense corbata, per estalviar aire condicionat, diu. Però res, se veu que encara no li han fet cas, i els aparells d'aire treuen fum per les orelles. I amb això arriba també aquell inevitable i tant molest mal de coll d'estiu.
Més fotut és, encara, en casos com el de mon Pare, que no es pot permetre el luxe de refredar-se, perquè està molt baix de defenses i un simple constipat pot resultar fatal, motiu pel qual no li queda més remei que patir calor i no exposar-se a cap corrent d'aire, ni molt menys a l'aire condicionat.
No hi ha terme mig. O t'acubes de calor, o te congeles de fred.

Què ho és de mal de suportar l'estiu! ... a no ser que estiguis de vacances, clar.

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!

Ahir varem anar al teatre. Actuava un jove que, a més, també canta amb la Coral, toca la guitarra elèctrica amb la Big Band, pinta a l'oli, escriu, etc., vaja que es mou entre diferents variants del món de les arts. Estic parlant del meu fill major, en Sebastià.

Ja des de ben petit va actuar a totes les obres de teatre del col·legi: Visca abc, En patufet, L'últim tren de Vilaseca, L'abat de la Real. Ara que va a l'institut, com no podia ser d'altra manera, també ha participat en una obra que es va representar ahir vespre al Teatre Escènic de Campos, titulada Spot, basada en un text de C. Alberola i R García, i que tracta sobre la influència de la publicitat en la vida diària.
En aquest cas els actors i actrius són: Neus Ballester, Marta Bes, Francisca Oliver, María Pérez, Yolanda Pérez, Marga Rigo, Marta Roig, Carol Romero, Joana Romero, Valeria Rosado, Tomàs Serra i en Sebastià Portell, dirigits per la professora Edu Torres.

La representació va ser un èxit. A més d'aconseguir una actuació excel·lent, es notava que els artistes s'ho passaven molt bé, i aquest entusiasme tot d'una es va contagiar entre el públic, que es va entregar durant tota la representació. Una vegada més, varem gaudir del teatre.