viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

- ¿Això és una a o una e? Ho deman perquè són dos productes diferents.
- Uf, i jo no ho sé, no; és per a l'estómac.
- Tots dos ho són ¿no n'has pres mai abans?
- Deuen ser les pastilles color taronja.

Diàlegs com aquest són massa habituals a les farmàcies. I res quan el pacient acaba prenent el medicament que toca, perquè també pot ser que li'n donin un per a la tensió alta, a ell! ... que precisament pateix de tot el contrari!

Hi ha coses que no les entenc. Vivim en l'Era de la informàtica, i encara hi ha metges que redacten escrits a mà, com les receptes o els informes. Com si fos una cosa sense importància. O com si tothom hagués d'entendre aquells gargots, inintel·ligibles per a la majoria de mortals, que coneixem com a lletra de metge. De tant en tant et trobes qualque metge o metgessa que escriu amb una lletra impecable, i quan ho veus te'n dus una sorpresa tan gran que ja estàs mig curat.
Per sort, a la Seguretat Social s'està implantant la recepta virtual. La sanitat privada hauria de prendre llum. I enlloc d'això, dóna fum.

Un temps, la botiguera te donava el compte escrit a mà en un tros de paper, però ara fins i tot a la botiga te donen un tiquet de màquina, fet amb l'ordinador.
Idò hi ha metges que encara no s'han interessat ni per aprendre un tractament de texts ¿què dic? Ni saben emprar internet, amb tots els avantatges que això suposa. Ni tan sols posar l'ordinador en marxa. Increïble, però cert.

Si el proppassat diumenge va ser la televisió, ahir divendres va tocar a la ràdio. En concret Ona Mallorca. En Benjamí Villoslada ens va convidar al seu programa Mallorca en xarxa, on varem parlar sobre retruc.net.

Tota la programació d'Ona Mallorca es pot escoltar a través d'internet, ja sigui en directe, o bé a través de ràdio a la carta.

Precisament per aquest avantatge, podem escoltar el programa d'ahir en qualsevol moment.
Aquí el tenim: Retruc.net a Mallorca en xarxa.

Ahir, dissabte dia 12 de juliol de 2008, a un restaurant d'Ariany, ens varem reunir prop de cent truquers/eres d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, per a passar una altra diada memorable de truc i bona companyia.

A la web de retruc.net ja som quasi 6000 usuaris, i a cadascuna de les trobades coneixem més gent, diem que posam "cara" als nicks amb els qui jugam a truc a través d'internet, i amb qui compartim tantes estones.

Aquesta vegada varem tenir, fins i tot, la visita de TV3, que avui ha emès un petit reportatge al telenotícies migdia.

Salut i sort truquer@s!

Ja coneixeu la dita: ¿no volies brou? Idò tassa i mitja!

Ho dic perquè encara no fa un mes que els comentaris eren "enguany no farà estiu", "no, i és ben hora que faci bon temps".
¿Que no, m'has dit!? Ja no sé on m'he de posar, per no patir aquesta calorada que me té ben acubat i ben acabat!

Això sí, quan vas a uns grans magatzems, a un hospital, una clínica, o tants altres llocs públics, de calor res de res. Una fretada. Clar, com que tenen l'aire condicionat a tot quan treu la maquineta. I això que aquell ministre ha posat de moda anar sense corbata, per estalviar aire condicionat, diu. Però res, se veu que encara no li han fet cas, i els aparells d'aire treuen fum per les orelles. I amb això arriba també aquell inevitable i tant molest mal de coll d'estiu.
Més fotut és, encara, en casos com el de mon Pare, que no es pot permetre el luxe de refredar-se, perquè està molt baix de defenses i un simple constipat pot resultar fatal, motiu pel qual no li queda més remei que patir calor i no exposar-se a cap corrent d'aire, ni molt menys a l'aire condicionat.
No hi ha terme mig. O t'acubes de calor, o te congeles de fred.

Què ho és de mal de suportar l'estiu! ... a no ser que estiguis de vacances, clar.

Ja hi comença a haver-hi carbassons. Bé, en aquests temps que correm ja n'hi ha tot l'any, però d'hivernacle. Quan dic que n'hi ha em referesc als carbassons de l'hortet, sembrats, regats, collits de manera natural. Artesanal, diria jo.

Es poden menjar de moltes maneres. Però a mi la que em perd és enfarinats i fregits.
S'han de tallar a rodanxes molt fines, se salen, al cap d'uns minuts ja es poden passar per farina i tirar dins d'una paella amb oli molt calent. Aviat agafen aquell color daurat. Ja es poden treure i, millor si es deixen sobre paper absorbent –per llevar-los l'oli.

S'han de menjar calents, cruixents. Crec crec. Mmmmmm. La boca se'm fa aigua.

Bon profit!

Uep blocaires!

Ja torn ser aquí. Tenc xerrera d'un assumpte que me crema, que me té indignat, però com que per ara he de callar, m'he de mossegar la llengua, ho deixaré per més endavant.

Per avui, el que us deixaré, perquè trob que es mereix una menció especial, perquè ho trob genial, perquè aneu fent boca, i perquè qualque cosa té a veure amb el que us deia abans, és un paràgraf d'Incerta glòria. Diu així:

"Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. ¡Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans".

Incerta glòria és una obra mítica de la literatura catalana de la darrera meitat del segle XX, una obra de culte, no només per haver estar guardonada amb el premi Ramón Llull, sinó també per la seva evolució editorial, ja que l'autor va anar ampliant-la en successives edicions, en la mateixa mesura que anava minvant la pressió de la censura.
L'autor, Joan Sales (Barcelona, 1912-1983), abocà en aquesta novel·la bona part de la seva pròpia experiència vital. Diu en Joan, en la Confessió de l'autor, que potser tota joventut ha estat, és i serà una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria –d'incerta glòria-, un dia d'abril ... Afegeix que de joves busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquen en moltes coses, però sobretot en l'amor –i en la guerra, si la guerra se'ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.
La començ a llegir amb el respecte que es mereix un dels millors llibres que s'hagin escrit mai en llengua catalana, segons va afirmar en Melcior Comes, qui acaba definint-lo com un dels nostres clàssics majúsculs.
Ara bastaria que no m'agradàs, esper que sí, però ... ja veurem.

Això també vol dir que he acabat El segrest del rei, d'en Màrius Carol. En aquesta ocasió, en Màrius ens presenta una obra que es podria catalogar de novel·la històrica, basada en un fet: un grup de joves activistes catalans va planificar, en ple franquisme, el segrest de la mòmia del rei Jaume I.
En un primer moment em va sorprendre que els noms dels protagonistes fossin reals i tan coneguts, ja que desconeixia que es tractàs d'una novel·la sobre un fet real, del qual no n'havia sentit a parlar mai, ... i la veritat és que encara dubt si realment va ser tal com relata en Màrius, o si tot és fruit de la seva imaginació. Els agraïments del final em fan decantar per la primera de les possibilitats, i això em fa sentir a gust. A diferència de l'interès històric, gos a dir que no té interès literari, tot i estar pulcrament escrit, com es costum en l'autor. Amb tot, m'ho he passat bé llegint-la, encara que tampoc la posaré entre les meves preferides.

Ahir varem anar al teatre. Actuava un jove que, a més, també canta amb la Coral, toca la guitarra elèctrica amb la Big Band, pinta a l'oli, escriu, etc., vaja que es mou entre diferents variants del món de les arts. Estic parlant del meu fill major, en Sebastià.

Ja des de ben petit va actuar a totes les obres de teatre del col·legi: Visca abc, En patufet, L'últim tren de Vilaseca, L'abat de la Real. Ara que va a l'institut, com no podia ser d'altra manera, també ha participat en una obra que es va representar ahir vespre al Teatre Escènic de Campos, titulada Spot, basada en un text de C. Alberola i R García, i que tracta sobre la influència de la publicitat en la vida diària.
En aquest cas els actors i actrius són: Neus Ballester, Marta Bes, Francisca Oliver, María Pérez, Yolanda Pérez, Marga Rigo, Marta Roig, Carol Romero, Joana Romero, Valeria Rosado, Tomàs Serra i en Sebastià Portell, dirigits per la professora Edu Torres.

La representació va ser un èxit. A més d'aconseguir una actuació excel·lent, es notava que els artistes s'ho passaven molt bé, i aquest entusiasme tot d'una es va contagiar entre el públic, que es va entregar durant tota la representació. Una vegada més, varem gaudir del teatre.

Avui horabaixa un grup de moderadors de retruc.net hem anat convidats als estudis de TV3 a Mallorca, ja que s'han interessat per aquesta web i ens han fet un petit reportatge, que tendrà continuïtat a un dinar de truquers que farem aviat.
Quan estigui enllestit s'emetrà, tot i que encara no sabem la data.
La corresponsal, na Margalida Solivelles, ens ha fet unes quantes preguntes sobre la web i sobre el joc del truc.

Per aquells que en varem aprendre des de petits amb els nostres padrins, el truc és més que un joc, és un sentiment.
I jo també dic que retruc.net és més que una web.

Salut i sort truquer@s!

A la foto, d'esquerra a dreta: Jocfora, Queralbs, Obrador, Samadona, Jove i Margalida Solivelles.