viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Només és una curiositat. Hi ha una pàgina web on es pot consultar el número de persones d'un mateix llinatge que hi ha repartides per tot l'Estat; la recerca es pot fer per naixement i per residència. La web és de l'INE i només es pot consultar en castellà i en anglès: llinatges.

En el meu cas, tant Portell com Bonet són llinatges marcadament lligats als Països Catalans, tant per naixement com per residència, així com Adrover, Mestre, Garcias (o el normalitzat Garcies) i Burguera, que són els llinatges dels meus padrins, que no han tengut continuïtat en la meva branca de la família.

M'agradaria fer un arbre genealògic. Sent curiositat per conèixer qui varen ser els meus avantpassats, saber a què es dedicaven, on i com vivien, les meves arrels més profundes, ..., però quan pens en les hores que hauria de passar investigant als arxius i registres, tant eclesiàstics com civils, no me decidesc. En qualsevol cas, possiblement només arribaria a conèixer els noms, però difícilment en podria esbrinar altres aspectes, que són el que més m'interessa. Així que ho deixaré aquí.

A la foto: sa padrina Margalida (de mal nom: de na Corme, de Calonge), és la tercera dreta començant per l'esquerra. La resta són les seves germanes i el germà petit, amb els seus pares, o sigui els meus repadrins. Possiblement sigui la foto més antiga que he trobat, però aquí en podeu veure més.

Des de fa una temporadeta no dedic al bloc l'atenció que jo voldria. I és que estic patint un dels mals de la societat actual: la manca de temps. Un dels motius és que estic fent obra. Si no hi ha res de nou, esper haver acabat aviat i poder tornar a dedicar-me a les meves aficions, com circular pels blocs, participar-hi deixant comentaris, així com anar actualitzant aquest, ... i fer més trucs, i llegir més, ...

Només en vull deixar constància, perquè no us penseu que no vull seguir, simplement que ara tot el que no és l'obra ho tenc en stand by.

Les fotos són de can Llucia -o cas padrí Joan i sa padrina Margalida-, que és on estam fent l'obra.

La figura d'en Jordi Pujol, la seva manera d'entendre la societat, el país, així com el seu tarannà i la seva personalitat sempre m'han fascinat; fa un temps vaig llegir El llibre roig d'en Jordi Pujol, amb el qual coincidesc en molts aspectes -no en tots, és clar, això deu ser impossible, com per exemple en les creences religioses, ja que jo crec que no existeix res més enllà d'aquest món, mentre que ell és religiós-. Diferim en aquest i altres aspectes, però en general ens entendríem la mar de bé. Per això he encetat aquestes Memòries (1930-1980) amb il·lusió i curiositat per conèixer més a fons aquest polític, per qui sent admiració.

Això també vol dir que he acabat L'estupor que us espera, d'en Melcior Comes. He d'admetre que al principi em va desconcertar, fins al punt de pensar que em vaig equivocar amb en Comes, del qual només havia llegit El llibre dels plaers immensos, però que m'havia fascinat; això m'ha fet reflexionar, i he arribat a una conclusió; són evidents els paral·lelismes entre ambdues obres, de la mateixa manera que són evidents les diferències, i així com el primer que vaig llegir em va fascinar, aquest em va decebre ¿com podia ser? Idò bé, L'estupor que us espera és de 2004, mentre que El llibre dels plaers immensos és de 2006, i també els havia d'haver llegit en aquest ordre cronològic, ja que la conclusió a què he arribat és que L'estupor que us espera és un esborrany de l'altre, molt més ben aconseguit, amb una narració molt més ben trenada, molt més encertat en tots els aspectes, ... pel meu gust. Això significa que l'evolució d'en Melcior Comes com escriptor és satisfactòria, ja que la segona obra de que us parl supera, de molt, l'anterior. El proper llibre seu que tenc preparat per a llegir és La batalla de Walter Stamm. Ja veurem.

Bona lectura, blocaires!

Després d'uns dies d'absència, avui m'he reincorporat al bloc, passant en primer lloc pels blocs que tenc per costum visitar. I quina sorpresa me n'he duit quan he vist que na Carme Rosanas, de Col·lecció de moments, m'ha atorgat aquest premi.

És el premi dardo, i porta adjunt el següent lema: "La I entrega de premis dardo 2008 s'obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades".

Diu na Carme: Viure.cat, un bloc refrescant, amb temes variats i diversos que sempre donen bo de llegir i comentar. I si volgués posar-hi una mica de la seva poesia… buf! encara millor.

Idò moltes gràcies pel premi, Carme. És un goig rebre aquest nomenament de la teva part, quan encara no fa ni vuit mesos que vaig encetar aquesta aventura.

Continuant la cadena, aquí teniu la meva llista de 5 guardonats pel Premi Dardo 2008:
No em diguis que és un somni ..., un bloc variat, en el que hi cap des de comentaris d'actualitat fins a petició de consells davant d'una decisió a adoptar, però especialitzat en comentar literatura, cinema i sèries de televisió.
Un cel vermell, un bloc que comenta l'actualitat amb ironia d'una manera molt original.
Sol solet, un bloc de consciència social per a compartir o contrastar idees i pensaments.
Tens un racó dalt del món, un bloc molt dinàmic, en el qual hi ha seccions fixes, l'autor del qual és un reconegut escriptor.
L'illa dels llibres, bloc que pel títol ja haureu endevinat que tracta de literatura.

Com ja vaig anunciar, faig comptes seguir les obres d'en Melcior Comes, aquest jove pobler que me va enganxar des del primer moment quan vaig descobrir la seva literatura. Ara he començat L'estupor que us espera.

Això també vol dir que he acabat Un món sense fi, d'en Ken Follett. És una història que em recorda les grans superproduccions hollywoodianes sobre novel·la històrica. Una bona història i ben contada, amb un llenguatge molt fàcil. És inevitable comparar-la amb la primera part, Els pilars de la Terra, que a mi me va agradar bastant més. Amb tot, sense ser cap obra mestre, és una novel·la que recoman.

L'estupor que us espera

El batle de Calvià ha manifestat, en una entrevista a la COPE i en una nota de premsa, que donarà suport a la candidatura de Rosa Estaràs per a presidir el PP de les Illes Balears si es compromet públicament a complir quatre principis bàsics; diu ell, textualment:

1. Renovación total de la primera línea del partido. No puede repetir ni una sola persona que ya estuviera en primera línea en 2003, salvo la del número 1.
2. Reformar el Estatuto de Autonomía estableciendo que la lengua propia y cooficial de Baleares junto con el castellano es el balear en sus modalidades de mallorquín, menorquín e ibicenco (no catalán).
3. Derogación de la Ley de Normalización Lingüística y del decreto de mínimos por una nueva normativa , en la línea del nuevo estatuto.
4. Establecer un sistema educativo con tres modelos a elegir por los padres:
A. Bilingüe al 50%, castellano y balear.
B. Sólo castellano.
C. Sólo balear.

I el diccionari diu:

Català: m LING Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques i a les llengües gal·loromàniques i molt afí a l'occità, pròpia dels Països Catalans.

Batle: m i f DR ADM President de l'ajuntament de cada municipi.

Calvià: Municipi de Mallorca, a l'extrem de ponent de la serra de Tramuntana.

Ignorant: [s. XIV; del ll. ignorans, -ntis, participi pres. de ignorare 'ignorar']
adj i m i f Que no sap res o sap poc en general o amb relació a una cosa.

La meteorologia ha avançat una barbaritat: radars, satèl·lits, models europeus, models americans, ..., vaja que quan sentim parlar en Francesc Mauri (com en Tomàs Molina, n'Antoni Nadal, na Mònica López, en Dani Ramírez, o abans n'Alfred Rodríguez Picó), sabem que aquella explicació de cinc minuts escassos està basada en complexos estudis d'hores –i anys- d'investigació.
I els meteoròlegs acostumen a predir un temps molt proper al que després fa, és cert.
Ara també hi ha na M. Magdalena Mas, que dóna la previsió per a Mallorca a les 21.00 a TV [M], que ho fa molt bé.

Però com que venc de pagès, qualque cosa he d'haver heretat de la facultat de mirar el cel i poder predir quin temps ens espera, al menys per aquest lloc concret i a les immediates hores.
Per exemple, un cel vermellós –no ho dic per tu, Albert-, indica que s'acosta vent; quan hi ha molt bona visibilitat, és senyal que s'acosta mal temps.
Aquests dies, des de ca nostra es pot veure perfectament l'Illa de Cabrera –a la foto-, i efectivament, fa mal temps.

A la foto de dalt: Cabrera vista des de ca nostra.

A l'altra foto: en Francesc Mauri i jo, davant dels estudis de TV3, l'any 94 ò 95. 

No diré que les panades i rubiols no siguin el menjar típic de Pasqua per excel·lència. Que ho són. Tampoc m'oblidaré de la mona de Pasqua, amb les novetats de cada any. Però hi ha un altre menjar que al meu poble ja s'ha convertit en una tradició en aquestes dates. I és que hi ha un bar on el dijous i el divendres sant –i només aquests dos dies a l'any- fan montaditos.

                                                                                                  N'hi ha de més de trenta castes, la majoria salats, però també dolços.
No són com els del Txapela, és clar, però no estan malament.
Potser és la tradició que seguesc amb més delit. Això sí, s'ha de reservar taula, perquè està ple de gom a gom.

Diuen que després d'una tempesta sempre arriba la calma. I és ben ver.

Quan vaig deixar el post anterior havia de capejar el temporal. He passat una setmana amb el cap que m'anava entorn, sense poder-me concentrar, sense ganes de res, sense forces. Deu ser el grip d'enguany, supòs.
Però avui dematí, quan m'he aixecat, ja he notat que havia canviat, la boira del cap s'havia escampat, tornava a albirar l'horitzó. He agafat fua.
Què n'hi ha d'avantatge quan ens trobam bé de salut!
L'ànim també canvia.

A més, l'horabaixa he anat a veure els meus pares, com cada dia, i he trobat mon Pare millor que altres dies; això també m'anima. I m'han regalat una camisa! M'han fet content, sobretot per veure'ls a ells contents de fer-me un regal.
Ha estat un bon dia.

És ben ver que després d'una tempesta sempre torna la calma.
Tornaran venir tempestes, però darrera sempre tornarà la calma. Una vegada i una altra. Així és la vida. I així l'hem de viure.

Us desig llargues calmes.

Des de fa uns dies ja no em trobava gaire bé, congestió, mareig, cansament, mal estar general. Avui m'he decidit a anar al metge, i m'ha receptat amoxicil·lina, xarop i una pastilles pel mal estar general.

Així que, per uns dies estic fora de circulació.

Fins aviat (esper).