viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Dinar a Inca; divendres, 11 de gener de 2008, al celler can Ripoll.

Corria l'octubre de l'any 1982, quan varem començar la carrera, a Saragossa. Uns varen acabar, altres varem seguir altres camins. Però al menys una vegada cada any, després de les festes de Nadal, ens reunim entorn d'una taula per a compartir les novetats de cadascú, al mateix temps que donam compte d'un bon dinaret.
Enguany varem dinar a Inca, al celler de can Ripoll, un dels pocs llocs que encara queden amb les típiques botes enormes de vi, impassibles al pas del temps.
En Toni Payeras i en Llorenç Socias no varen poder venir perquè tenien guàrdia.
Ara resulta que en Xesc s'ha ficat en política, és regidor de sanitat d'Alaró, en Tomeu és el metge del Mallorca, en Tolo és el metge de la torre de control de l'aeroport, en Toni Paco està a l'hospital d'Inca; tot això són novetats. En Vicenç i jo, en canvi, seguim igual, només un poc més vells.
Són trobades impagables, que demostren que el pas del temps no és suficient per a fer minvar l'amistat. I que sigui per molts d'anys.

A la foto, d'esquerra a dreta: Tomeu, Tolo, Sebastià, Vicenç, Xesc i Toni.

Va ser per casualitat, furgant en una prestatgeria de ca mon Pare, que el vaig trobar. "De teves a meves" és un recull de 32 contes, d'en Pere Calders. Naturalment, no necessita presentació.

Això també vol dir que he acabat El llibre dels plaers immensos. Digueu-me xovinista si voleu, però l'estil d'aquest mallorquí de 27 anyets, llicenciat en Dret i en Teoria de la literatura, m'ha captivat. És autor de "L'aire i el món" (Premi Ciutat d'Elx 2003), "L'estupor que us espera" (Premi Documenta 2004), "El llibre dels plaers immensos", premi Ciutat de Palma 2006, i de "La batalla de Walter Stamm", premi Josep Pla 2008. A més, és col·laborador setmanal d'Elsingulardigital.cat.
Amb "El llibre dels plaers immensos", que en qualque moment podria córrer el perill de vorejar els convencionalismes acceptables, sap tractar cada tema amb el punt just per a captar l'atenció dels sentits i dels instints sense caure en el mal gust.
El fet que l'acció transcorri, sobretot, entre Mallorca i Barcelona, també és un factor a favor, per a mi important.
El protagonista és un jove de família benestant mallorquina, que va creixent a la recerca del seu lloc en la societat, atenent sempre al seu interior, als seus sentiments i impulsos.
Superba.

El llibre dels plaers immensos
Mecior Comes

N'Albert, d'Un Cel Vermell, m'ha passat aquest mem: un test per a respondre ràpid

1. Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
"amb el seu aire juvenil i els seus bigots rossos."
2. Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
la impressora
3. Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Ventdelplà
4. Sense mirar, quina hora és?
16.00
5. Ara mira, quina hora és?
15.55
6. Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
La televisió, que està en marxa, i comença El cor de la ciutat
7. Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
No gaire temps, però no puc concretar
8. Abans d'estar escrivint al bloc, que estaves fent?
Mirant Ventdelplà, que tenc gravat perquè no el vaig poder veure "en directe"
9. Què portes posat ara mateix?
Uns texans, un jersei de coll alt i una jaqueta
10. Vas somiar ahir?
Que jo recordi, no
11. Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
Darrerament no ric gaire, però en moments bons, puc riure bastant de temps
12. Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
una finestra, dues làmpades i un aparell d'aire condicionat
13. Has vist alguna cosa estranya últimament?
No ho sabria dir, hi ha poques coses que trobi estranyes
14. Quina és la última pel·lícula que has vist?
Shakespeare in love
15. Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Temps
16. Alguna cosa sobre tu:
Sóc un bon truquer, molt bo! o_="
17. Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Convertir les utopies en realitats
18. T'agrada ballar?
Sí, molt; però ball de saló no, de cap manera
19. Què en penses d'en George Bush?
Possiblement deu ser el president que els americans es mereixen, i m'alegro de no ser americà
20. Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Margalida
21. Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Joan
22. T'agradaria viure a l'estranger?
No ho crec
23. Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Malauradament, no crec que existeixi ni cap deu, ni més cel que l'Univers
24. Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Com que no vull posar ningú en un compromís, que ho agafi qui vulgui.

Feines fetes, dutxat, sopat, pijama posat, i ben posicionat al sofà, preparat per a veure el partit de copa Sevilla-Barça; primer l'avantmatx, per aperitiu, amb les novetats, alineacions, l'ambient, declaracions, i tot aquest cal i portal; després ... després res! Bé, res no, el sorteig de la 6/49 retransmès pel canal 33.
La primera idea que em va assaltar va ser que havia llegit no sé on que TV3 i IB3 han arribat a un acord segons el qual TV3 taparà a les Illes les emissions de futbol i pel·lícules que també tengui contractades IB3. En principi no m'havia semblat massa rellevant, aquest acord, pensant que en tallar un partit de futbol seria perquè el retransmetria també IB3.
Així que, tot d'una vaig canviar a IB3 per seguir el partit, però la sorpresa va anar en augment quan vaig comprovar que no el retransmetia!
Debades vaig cercar altres canals on poder-lo seguir, però no en vaig trobar cap. Així que els mallorquins ens vàrem quedar sense poder veure el Barça.
Els directius d'IB3 que han redactat i firmat aquest acord s'han lluït, i de quina manera! Si es pensen que amb això seguirem més IB3 van molt errats. Per començar, jo la tindré castigada una temporada. I això que darrerament m'estava agradant. Però la m'han feta grossa.
No puc entendre de cap manera per què s'ha de tapar un partit de futbol de TV3 si aquest mateix partit no es retransmet per IB3. No puc.
Aquest és un mal acord, del tot incomprensible. És un acord del no res.

Puntual a la cita, el vespre de cada 5 de gener, quan ja s'ha fet fosc i els nins s'han abrigat amb la bufanda i els guants, s'albira des de lluny una claror que avança, primer blanquinosa, lluent, fins que enlluerna; és l'Estrella d'Orient, que anuncia la imminent arribada de ses Majestats els Reis d'Orient.
I en pocs minuts una altra claror a la llunyania, aquest cop de colors, vermell sobretot, el vermell del foc de les bengales dels patges, impecablement vestits amb les millors teles, amb la cara tapada amb mocadors, arriben des de molt lluny, cansats però disposats a repartir il·lusió i regals entre els més petits –i qualcun de no tant petit-, regals que duen en tres carrosses engalanades amb domassos de colors vius i amb fulles de fasser.
I els Reis, muntats en tres cavalls -imponents, de pèl brillant-, en Melcior, en Gaspar i en Baltasar; descavalquen i es deixen envoltar i abraçar pels nins i nines, que els van a saludar, astorats, innocents. És la nit més màgica.
Hi ha anys en què les carrosses arriben plenes a vessar, són anys de balquena. I hi ha anys en què tots els regals cabrien dins d'una sola carrossa. Això depèn de la bonda que hem fet durant l'any. I cada any el caramull sol minvar.

Encetam un nou any. I, preu per preu, el vull encetar amb il·lusió.

Cau un estel fugaç, i m'apresso a demanar un desig. Per a mi, i per a tothom:

El llibre dels plaers immensos és la tercera novel·la d'en Melcior Comes –català de Mallorca, com ell mateix diu-, guardonada amb el premi ciutat de Palma 2006, per un jurat del qual en formà part na Carme Riera, tota una garantia. Editada per l'editorial Moll.

Això també vol dir que he acabat Les fites netes, d'en Damià Huguet. Diria que és un llibre necessari per a conèixer, recordar, sentir, olorar, el que va ser el poble de Campos a la segona meitat -i més cap a les acaballes- del segle XX. Escrit amb un punt de poesia. L'obra ajuda, també, a conèixer millor aquest autor -perquè està extreta de les seves entranyes-, campaner i mediterrani, d'una marcada sensibilitat, preocupat pel seu poble, a qui l'enlluernava el món del cinema, i es delectava amb un rebentat de cassalla de Llubí –la millor del món, diu-. Malauradament, en pocs anys a Campos s'han perdut molts dels plaers que tan delicadament va descriure en Damià. Temps era temps.

El llibre dels plaers immensos, a llibres.cat
El llibre dels plaers immensos, a L'arc de Berà

Bé, com que no vull que el dia de Nadal tengui un gust amarg en aquest bloc, per endolcir-lo un poc us deix amb aquesta baladeta.

Bon Nadal.

Avui, mentre dinàvem, mon Pare ho ha contat: quan tenia qualque alumne que treia el geni fàcilment li recomanava comptar fins a 10 abans d'actuar o xerrar malament. I en molts casos funcionava.

Això és el que hem de fer adesiara. O al menys jo, que tenc geni.
Quan vaig caminant pel poble i trob altra gent –que per cert, ja n'hi ha massa que no conec- que mena cans a lloure, grossos, perillosos, que lladren i, fins i tot, qualcun envesteix, he de comptar fins a 10. He de saber estar sense demanar-li a aquell tros de banc, incívic, que mena cans a lloure, si no sap que aquesta és una conducta que, a més de ser bruta –pel que deixen els cans al carrer- i perillosa, és il·legal. I si mossega, ja ens lamentarem després.

I quan trob cotxes aparcats a la part de carrer on està prohibit -per no entorpir la circulació-, que provoquen una cua d'altres vehicles, he de callar. O quan veig cotxes aparcats damunt la vorera, també he de callar.

I quan davant d'una casa en obres, el "mestre" d'obres –i que me perdonin els mestres de bon de veres per adjudicar aquest títol als qui avui el s'han auto adjudicat, sense tenir ni idea de res- ocupa tot el carrer, enlloc d'una part, la necessària, i pel mínim temps possible, sinó tot el carrer durant setmanes o mesos. He de callar.

Si digués el que en pens, estaria mal vist, seria un troba-que-dir, un mal veí, o qualque cosa pitjor. Ells van bé. He de callar, ... com fa la ¿policia? i les autoritats.

L'Estat de dret s'ha d'aplicar només als ex batles de Marbella, d'Andratx, d'allà o d'allà deçà, però no a la gent del carrer, noooo, només faltaria! la Llei està feta pels altres, no per cadascú. Aquesta guarda d'incívics no fan cap mal a ningú, o quasi gens ¿no és així? Campi qui pugui.
I he de callar.
He de callar.
He de callar.
1 ... 2 .... 3 ....

En Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin o Charlot, va ser actor, compositor, productor i director. D'una gran sensibilitat. Està considerat com un dels grans creadors de la història del cinema.

Va néixer a Londres el 1889, en una família d'artistes de teatre de varietats i ja va començar a actuar quan encara era un nin. El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns calçons i una jaqueta, unes botes i un capell que, ni eren seus, ni eren de la seva talla; com a gaiato va utilitzar una vareta flexible de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Aleshores va néixer el seu personatge Charlot, que es faria, i el faria, mundialment famós.

Les seves pel·lícules més importants com a actor, director i productor varen ser les mudes, com The Kid (1921), La quimera de l'or (1925), City Lights (1931) o Temps moderns (1936).

A El Gran Dictador (1940) ja utilitza tots els recursos del cinema sonor. Aquesta és una de les joies més preuades del cinema de tots els temps, i l'escena del dictador jugant amb el Món –a la fotografia superior- n'és una mostra.

Cap a finals de la dècada dels 40 i començament dels 50, va patir la persecució del Comitè d'Activitats Antiamericanes per les seves idees d'esquerres i va marxar dels Estats Units l'any 1952. Llavors es va establir a Suïssa, on va rodar Candilejas –tendre entre les tendres-.

L'any 1972 va rebre l'Oscar honorífic per la seva contribució al món del cinema.

Va morir a Suïssa, el dia de Nadal de 1977. Enguany farà 30 anys. Una bona manera de recordar-lo és mirant una de les seves pel·lícules. Jo triï El Gran Dictador.