viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Fidels a la cita anual, el passat cap de setmana varem anar a veure, no, a gaudir del Barça al Camp Nou. Quin espectacle!
Som un admirador declarat del joc d'en Xavi, però he de reconèixer que n'Iniesta s'està convertint –o ja és- la peça clau d'aquesta màquina de fer futbol espectacle, amb el permís d'en Messi. Al final, Barça 2, Athletic 0; i si enlloc d'enviar 4 pilotes als pals, arriba a voler entrar, hauríem assistit a una golejada. Un gran partit. En Lluís Canut també en va gaudir.

També varem anar al teatre, al musical "La Bella y la Bestia", una gran producció. El paper la bèstia l'interpreta un mallorquí, en David Ordinas. També cal destacar l'actuació de na Mercè Martínez (Natàlia a Porca Misèria), qui, tot i tenir un paper secundari, exhibeix unes magnífiques facultats musicals amb la interpretació del tema central de l'obra.

En l'aspecte culinari, no vaig de proves, a tir segur, així que un soparet a casa Jacinto, i dinar al Txapela. Em podeu retreure que som poc original, però no me llevareu el gust que vaig passar.

I si no hi ha res de nou, l'any que ve hi tornarem. Com solem dir: no hem quedat escalivats.

És cert que tots els equips, com tothom, tenen ratxes millors i pitjors. És cert que dia 1 de setembre tots els barcelonistes haguéssim firmat que dia 1 de març anéssim líders, a 4 punts del Madriz. És cert que no podem comptar amb n'Iniesta, n'Abidal ni en Milito, lesionats. És cert que les xifres, les estadístiques i, sobretot, el joc desplegat pel Barça a la primera volta de la Lliga, han meravellat al Món sencer, que s'ha rendit a l'evidència.
Però també és cert que tot això pot acabar en un no res, si l'equip no és capaç de guanyar títols. I no em referesc a la copa de rei.
Fa un mes estàvem a 12 punts del Madriz. Ara a 4. Fins i tot pareix com si d'un dia per l'altre se'ns hagués oblidat com es juga a futbol ¿és possible? Sincerament, estic convençut que no.

Però per redreçar una situació que s'ha torçat, el primer que cal fer és reconèixer-ho. Jo també seguesc creient en aquest equip, Pep, però me resistesc a esperar d'assegut a que canviï la ratxa.
Hi ha una situació en atac que m'agradaria provar: n'Eto'o per la dreta, en Messi per l'esquerra i n'Henry pel centre. Per mi és la posició natural de cadascun d'ells. ¿Què podem perdre, de fer la prova?
I un altre aspecte a millorar és la gestió de l'avantatge, el control del partit amb el marcador favorable, com el cas del 0-2 dins del Calderón. En aquests casos, enlloc de seguir jugant com si el marcador fos d'empat, es pot substituir un davanter per un migcampista. Sí sí, es pot. Per tal d'aguantar més temps la pilota, futbol control, al mateix temps que els dos davanters que quedarien -naturalment en Messi i un altre- disposarien de més espais, facilitant així mateix la possibilitat d'augmentar la diferència en el marcador. Pareix massa elemental, però sovint ens oblidam de les solucions més senzilles i evidents, quan solen ser les millors. Voler jugar sempre a l'atac, encara que sapiguem que jugam millor que els rivals, és un excés de supèrbia.
Au va, Pep, a veure si podem tornar augmentar l'avantatge, ... encara que sigui tocant amb els peus a terra.

Lluís-Antón Baulenas, recent guanyador del premi Sant Jordi, amb El nas de Mussolini, ja havia obtingut el premi Prudenci Bertrana l'any 2000, amb La felicitat. Diu la fitxa que La felicitat és una novel·la de suspens, d'amor i d'odis, de venjances i d'esperances, de dubtes i de descobertes d'un món canviant, el de la Barcelona de l'obertura de la Via Laietana i de la brillantor del Paral·lel, protagonitzada pels habitants anònims, els que generació rere generació construeixen la història de debò. Són històries petites i personals de gent que busca la felicitat, i que conformen, sumades l'una darrere l'altra, la Història en majúscules.
D'aquest autor ja vaig llegir Per un sac d’ossos, i ja podeu suposar que no en vaig quedar escalivat. En acabar en parlarem.

Per altra banda, he acabat Les llunes i els calàpets.
Una de les frases de l'obra és "(...) caldria que jo fos capaç d'evitar aquesta tendència que tenc a poetitzar tot el que estim."; puc donar fe que aquesta dèria per poetitzar és una veritat com unes cases, tot i que he d'afegir que no cal evitar-ho, que m'agrada així.
La primera vegada que hom llegeix Antoni Vidal –no és el meu cas- pot tenir la sensació que abusa dels adjectius, però no és així. Si bé és cert que n'empra molts, no ho fa sense mirar prim, perquè hi mira, cerca i juga amb el llenguatge amb un domini aclaparador, fins que troba la paraula justa, que li permet expressar exactament el que vol transmetre. A més, també hi trobam expressions molt nostres, qualcunes que no he trobat a cap altra obra. Només per això ja s'ho pagaria gaudir d'aquesta obra.
Tot i que l'ús magistral del llenguatge sigui, al meu entendre, la característica dominant en Antoni Vidal, a Les llunes i els calàpets hi trobam també el retrat d'un poble, d'un temps, d'uns costums, que són el nostre poble, la nostra gent, els nostres costums, les nostres arrels.
Ara que en música s'usa tant mesclar sons, podent resultar, per exemple, un flamenc soul, m'atrevesc a dir –a risc de dir un disbarat- que aquesta obra és una novel·la poètica.
En definitiva, una delícia, de la que s'ha d'anar gaudint plana a plana, línia a línia, sense presses. Excel·lent.

Ja passava d'hora d'haver encetat aquesta novel·la del meu professor, i amic, Antoni Vidal Ferrando. A Les llunes i els calàpets esper trobar-hi una novel·la costumista, de les que tant m'agraden, situada en un poble mallorquí de principis del segle XX. En llegir una obra seva tenc la sensació que l'estic escoltant de la seva pròpia veu, amb el llenguatge poètic tant característic d'aquest magnífic autor santanyiner. Són obres per anar degustant poc a poc, sense pressa.

He acabat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. He descobert un estil completament diferent de tot el que havia llegit fins ara. La novel·la situa l'acció a les muntanyes del Pallars sobirà, des dels anys de la postguerra fins ara, amb històries entrellaçades que van i vénen, com per art de màgia, magistralment dirigides per l'autor, en una perfecte simfonia. Maquis, falangistes, senyores beates, capellans, mestres d'escola, picapedrers, missers, van teixint una història sense fissures, on els personatges secundaris tenen tanta, o fins i tot en qualque cas més, importància que els protagonistes, amb un resultat magnífic.
Sense dubte, Les veus del Pamano passa a engrandir la llista de les meves obres preferides. Més que recomanable, quasi gosaria dir que és una obra imprescindible.

Ahir dissabte, 31 de gener, varem gaudir de la diada truquera d'hivern 2009. En un cèntric restaurant de Mallorca, varem arribar a ser més de cent truquers, arribats d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, els qui varem compartir taula al voltant del truc.

El truc és més que un joc de cartes, és un sentiment molt arrelat a la nostra terra, als nostres ancestres. I retruc.net fa possible que cada dia ens poguem asseure a una taula virtual des de qualsevol punt de la nostra geografia per a gaudir d'aquesta extensa família de truquers que no s'atura de créixer.

Si fos possible reunir en una macro trobada a tots els truquers que han assistit a qualque diada de les que organitzam des de retruc.net, no sé si cabríem a cap restaurant. Això és gran, i de cada dia hi torna més. Però, sobretot, és gran tota aquesta gent que conforma la família de retruc.net.

Envit-i-truc!

Els governs català i balear han firmat un acord de reciprocitat que permetrà que tant a Catalunya com a les Illes Balears es puguin veure IB3 i TV3 a través de la TDT. A partir del mes que ve es podran veure els dos canals.

L'acord indica que en el futur, és podrà ampliar a un segon. I jo deman ¿per què no es poden veure ja des d'ara tots els canals? S'hauria de poder veure IB3, TV3, C33 i canal 3/24. ¿Per què no?

Millorant l'oferta de canals es pot millorar la quota d'audiència en català, pel que estam davant d'una eina molt important per a la difusió, conservació, aprenentatge, de la llengua.

Ara bé, els dos ens de radio televisió intentaran, sempre que considerin que sigui d'interès per a ells i en el cas que existeixi coincidència en els drets d'emissió, excloure en el senyal que s'emeti pels canals de l'altra comunitat continguts de producció aliena o d'esports, per tal d'evitar la duplicitat en l'emissió de continguts i prioritzar els drets de cada operador en el seu territori.
En aquest aspecte no hi estic d'acord, ja que seria millor que es deixàs al criteri de l'espectador l'elecció del canal per on vol veure cada programa.

Els dos governs també s'han compromès a estudiar la viabilitat de crear un canal conjunt de televisió per Internet (IPTV) que tengui com a continguts les produccions pròpies de les televisions públiques de Catalunya i de les Illes Balears, amb vocació d'esdevenir un espai de difusió conjunta de la producció audiovisual dels territoris de parla catalana.

En definitiva, celebr que a partir del mes que ve poguem veure TV3 a les Illes Balears a través de la TDT, tot i que desitjaria que aquest acord fos més ampli, incloent la totalitat dels canals públics d'ambdues comunitats, així com la totalitat dels programes, sense restricció.

Sant Antoni feia sopes
a sa vorera de mar
el dimoni hi va anar
i les se va menjar totes

En Bernat ha fet de sant Antoni ... i de dimoni.

Ingredients:

1/2 nou de llevat premsat fresc
250 gr. de farina de rebosteria per a fer panades
100 ml. d'aigua
45 ml. d'oli
Sobrassada
Sucre
Una pessigada de sal
Oli per untar la llauna

En un bol posam el llevat amb 100 ml. d'aigua tèbia i una pessigada de sal, i ho mesclam amb la mà. Afegim també els 45 ml. d'oli i la farina de rebosteria. Hem d'afegir-ne tanta com se'n begui. Ho mesclam bé amb les mans fent una massa i la deixam estovar dins el bol tapat amb un pedaç, fins que assoleixi el doble del volum del principi. Es deixa estovar una mitja hora o tres quarts -com més calorós sigui el dia (i la cuina) més via farà.

Untam una llauna amb oli i estenem la massa a dins, ajudant-nos amb la mà i aplanant-la bé.

Tallam sobrassada al nostre gust, per exemple tallades rodones d'un centímetre de gruix, i retiram la pell.

Col·locam les tallades damunt de la coca i ensucram la sobrassada per damunt, escampant també sucre per damunt de la resta de la massa.

Posam el forn a 180-200ºC i ho mantenim durant uns 15 minuts, controlant que no se’ns cremi la coca.

En haver passat aquest temps, la treim i la deixam refredar.

Quins records!
Bon profit!

Aigua de gener, tot l’any va bé 

Després del gener, poda l’arbre fruiter 

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé 

El mes de gener és malfeiner 

Al gener, tanca la porta i encén el braser

El tenc en una prestatgeria des de fa un temps, esperant torn, i amb l'arribada de l'any nou li ha tocat: Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré.
Pel que he llegit sobre aquesta obra, la començ amb respecte, expectació, inquietud. Són prop de set-centes pàgines que esper anar girant poc a poc, gaudint de cadascuna. Això serà si es compleixen les expectatives que en tenc.

He acabat Els ulls tancats, de na Roser Atmetlla. Una novel·la gris, sense gaire ambició, que passa sense pena ni glòria. Tampoc és de les que he deixat per impossibles a la prestatgeria. Tracta sobre la vida quotidiana d'uns personatges corrents, del pas del temps en les seves vides, de la malaltia. Li falta encant. No diré que em penedeixi d'haver-la llegit, però tampoc era imprescindible, ni de prop fer-hi.