viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Ja passava d'hora d'haver encetat aquesta novel·la del meu professor, i amic, Antoni Vidal Ferrando. A Les llunes i els calàpets esper trobar-hi una novel·la costumista, de les que tant m'agraden, situada en un poble mallorquí de principis del segle XX. En llegir una obra seva tenc la sensació que l'estic escoltant de la seva pròpia veu, amb el llenguatge poètic tant característic d'aquest magnífic autor santanyiner. Són obres per anar degustant poc a poc, sense pressa.

He acabat Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré. He descobert un estil completament diferent de tot el que havia llegit fins ara. La novel·la situa l'acció a les muntanyes del Pallars sobirà, des dels anys de la postguerra fins ara, amb històries entrellaçades que van i vénen, com per art de màgia, magistralment dirigides per l'autor, en una perfecte simfonia. Maquis, falangistes, senyores beates, capellans, mestres d'escola, picapedrers, missers, van teixint una història sense fissures, on els personatges secundaris tenen tanta, o fins i tot en qualque cas més, importància que els protagonistes, amb un resultat magnífic.
Sense dubte, Les veus del Pamano passa a engrandir la llista de les meves obres preferides. Més que recomanable, quasi gosaria dir que és una obra imprescindible.

Ahir dissabte, 31 de gener, varem gaudir de la diada truquera d'hivern 2009. En un cèntric restaurant de Mallorca, varem arribar a ser més de cent truquers, arribats d'arreu de Mallorca, i qualcun vingut expressament des de Menorca, els qui varem compartir taula al voltant del truc.

El truc és més que un joc de cartes, és un sentiment molt arrelat a la nostra terra, als nostres ancestres. I retruc.net fa possible que cada dia ens poguem asseure a una taula virtual des de qualsevol punt de la nostra geografia per a gaudir d'aquesta extensa família de truquers que no s'atura de créixer.

Si fos possible reunir en una macro trobada a tots els truquers que han assistit a qualque diada de les que organitzam des de retruc.net, no sé si cabríem a cap restaurant. Això és gran, i de cada dia hi torna més. Però, sobretot, és gran tota aquesta gent que conforma la família de retruc.net.

Envit-i-truc!

Els governs català i balear han firmat un acord de reciprocitat que permetrà que tant a Catalunya com a les Illes Balears es puguin veure IB3 i TV3 a través de la TDT. A partir del mes que ve es podran veure els dos canals.

L'acord indica que en el futur, és podrà ampliar a un segon. I jo deman ¿per què no es poden veure ja des d'ara tots els canals? S'hauria de poder veure IB3, TV3, C33 i canal 3/24. ¿Per què no?

Millorant l'oferta de canals es pot millorar la quota d'audiència en català, pel que estam davant d'una eina molt important per a la difusió, conservació, aprenentatge, de la llengua.

Ara bé, els dos ens de radio televisió intentaran, sempre que considerin que sigui d'interès per a ells i en el cas que existeixi coincidència en els drets d'emissió, excloure en el senyal que s'emeti pels canals de l'altra comunitat continguts de producció aliena o d'esports, per tal d'evitar la duplicitat en l'emissió de continguts i prioritzar els drets de cada operador en el seu territori.
En aquest aspecte no hi estic d'acord, ja que seria millor que es deixàs al criteri de l'espectador l'elecció del canal per on vol veure cada programa.

Els dos governs també s'han compromès a estudiar la viabilitat de crear un canal conjunt de televisió per Internet (IPTV) que tengui com a continguts les produccions pròpies de les televisions públiques de Catalunya i de les Illes Balears, amb vocació d'esdevenir un espai de difusió conjunta de la producció audiovisual dels territoris de parla catalana.

En definitiva, celebr que a partir del mes que ve poguem veure TV3 a les Illes Balears a través de la TDT, tot i que desitjaria que aquest acord fos més ampli, incloent la totalitat dels canals públics d'ambdues comunitats, així com la totalitat dels programes, sense restricció.

Sant Antoni feia sopes
a sa vorera de mar
el dimoni hi va anar
i les se va menjar totes

En Bernat ha fet de sant Antoni ... i de dimoni.

Ingredients:

1/2 nou de llevat premsat fresc
250 gr. de farina de rebosteria per a fer panades
100 ml. d'aigua
45 ml. d'oli
Sobrassada
Sucre
Una pessigada de sal
Oli per untar la llauna

En un bol posam el llevat amb 100 ml. d'aigua tèbia i una pessigada de sal, i ho mesclam amb la mà. Afegim també els 45 ml. d'oli i la farina de rebosteria. Hem d'afegir-ne tanta com se'n begui. Ho mesclam bé amb les mans fent una massa i la deixam estovar dins el bol tapat amb un pedaç, fins que assoleixi el doble del volum del principi. Es deixa estovar una mitja hora o tres quarts -com més calorós sigui el dia (i la cuina) més via farà.

Untam una llauna amb oli i estenem la massa a dins, ajudant-nos amb la mà i aplanant-la bé.

Tallam sobrassada al nostre gust, per exemple tallades rodones d'un centímetre de gruix, i retiram la pell.

Col·locam les tallades damunt de la coca i ensucram la sobrassada per damunt, escampant també sucre per damunt de la resta de la massa.

Posam el forn a 180-200ºC i ho mantenim durant uns 15 minuts, controlant que no se’ns cremi la coca.

En haver passat aquest temps, la treim i la deixam refredar.

Quins records!
Bon profit!

Aigua de gener, tot l’any va bé 

Després del gener, poda l’arbre fruiter 

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé 

El mes de gener és malfeiner 

Al gener, tanca la porta i encén el braser

El tenc en una prestatgeria des de fa un temps, esperant torn, i amb l'arribada de l'any nou li ha tocat: Les veus del Pamano, d'en Jaume Cabré.
Pel que he llegit sobre aquesta obra, la començ amb respecte, expectació, inquietud. Són prop de set-centes pàgines que esper anar girant poc a poc, gaudint de cadascuna. Això serà si es compleixen les expectatives que en tenc.

He acabat Els ulls tancats, de na Roser Atmetlla. Una novel·la gris, sense gaire ambició, que passa sense pena ni glòria. Tampoc és de les que he deixat per impossibles a la prestatgeria. Tracta sobre la vida quotidiana d'uns personatges corrents, del pas del temps en les seves vides, de la malaltia. Li falta encant. No diré que em penedeixi d'haver-la llegit, però tampoc era imprescindible, ni de prop fer-hi.

Hi ha qui troba que el Barça ha duit sort, amb l'equip que li ha tocat en el sorteig de la propera eliminatòria de la Xampions.

Recordem que s'enfrontarà a l'Olympique de Lió, els dies 24 de febrer i 11 de març.

Però jo el que trob és que l'equip que ha duit més sort en aquest sorteig és ... el Liverpool.

Amb la lectura d'aquesta novel·la, Els ulls tancats, de na Roser Atmetlla, pretenc canviar de registre. No en tenc cap referència, així que no sé què m'espera. En haver acabat en parlarem.

Això també vol dir que he acabat Camí de sirga. Era elevada l'expectativa que en tenia abans de llegir aquesta obra, i no m'ha decebut en absolut.
Un regal de sensacions pel lector. És exquisida la ironia amb què Jesús Moncada tracta la història de la desaparició de Mequinensa, antiga vila de la ribera de l'Ebre, per a la construcció del pantà de Riba-roja. Dibuixa la història d'una vila a través de les històries particulars dels seus habitants, que se'ns fan propers, com a veïns nostres.
En aquest sentit em recorda molt una altra obra que em va entusiasmar: La mà del jardiner, d'Antoni Vidal Ferrando, que tracta d'un temps de la vila veïna de Santanyí. Per a mi dues obres mestres de la literatura catalana.
Absolutament recomanables.

Fa cinc dies que faltes i, tanmateix, no ens has abandonat ni un instant.

Les teves paraules, sempre mesurades, sensates, sàvies, no varen caure en sac foradat, no fan renou de buit, sinó que ens fan llum i companyia. Com també els teus silencis, la tolerància, la comprensió, el respecte, l'estimació envers els altres. Tot això és aquí i ara, com una flama que ens dóna escalfor, i que mantendrem encesa per sempre.