viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Enguany és un mal any. I voltros direu: clar … entre la Borsa, i que el Madriz va guanyar la Lliga ... Però no és per això. Que també, sí, però no ho dic per això.
Un dia rep un missatge al mòbil: "crida'm quan puguis, és urgent"; era d'un bon amic, en Vicenç. El crit, i quin glop que vaig pegar quan me va dir que un altre bon amic comú, en Jaume, havia mort. Només 42 anys.
Al cap de poc temps, el dia de sant Joan, un maleït accident amb una maleïda moto se'n va dur un altre dels meus millors amics, en Miquel Àngel. Només 40 anys, i deixà dos fills de la mateixa edat que els meus.
Ja dins el juliol, dia 4, estant aparentment sà i en forma, en Bernat, el meu sogre, queia fulminat dins ca seva per un atac al cor.
L'agost han hagut de tornar operar mon Pare, i ja és la segona vegada per la mateixa causa en menys de quatre anys.
En pocs mesos ha canviat, i molt, la meva manera de veure la Vida.
Com fris que acabi aquest maleït 2007!
Digueu-me supersticiós, però al número 7 li faig voltera.
Llàstima que no n'haguem pogut fer a aquest any tan ferest.

Però res de llàgrimes. Ja ho va dir aquell poeta indi, en Rabindranath Tagore: "Si plores perquè no pots veure el Sol, les llàgrimes no te deixaran veure les estrelles".