viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Ho he pensat moltes vegades. Tal com elegim ara els nostres representants polítics (o gestors dels interessos generals, comuns) no som noltros qui triam les persones que ens pareix que ho poden fer millor, sinó que –com sabem- els partits imposen unes llistes.
Però a més, no crec que sigui gaire agosarat pensar que en molts casos el poder dins dels partits no resideix en les bases, sinó que està concentrat en els alts càrrecs del mateix, que són qui al final imposen els noms de les llistes. Per tant, tan sols no són els partits, sinó els seus comandaments qui fan les llistes.
I no ens enganyem, per obtenir un bon resultat electoral és bàsic comptar amb un bon suport econòmic. En cada nivell d'elecció es necessita un nivell econòmic proporcional. Així, a les eleccions locals bastarà amb un suport econòmic local, a les autonòmiques un poder autonòmic, i a les estatals un poder econòmic estatal, o multinacional.
Sobretot en tractar-se d'eleccions locals, ¿quantes vegades hem sentit a dir allò de "és que hi ha gent vàlida en diferents llistes"? idò jo dic ¿per què no hem de poder triar la gent que ens sembli més vàlida de les diferents llistes? I els candidats –que no els partits- que obtinguin més vots resultin elegits. Així, trob que a l'hora de gestionar els interessos comuns, els gestors no tendrien tant en compte els interessos dels partits, sinó els interessos generals reals. I no es veurien obligats – com fan ara- a haver d'adoptar o donar suport per imposició del partit a mesures que els semblen equivocades, perquè no dependrien del partit, sinó del poble que els ha votat.
Aquesta opinió és àmpliament acceptada quan es tracta d'eleccions locals, però en tractar-se d'autonòmiques o estatals creix el dubte per la creença que no podem conèixer tots els candidats i la única manera de triar és conèixer els partits. Potser. Però si l'elecció fos individual, ja se'n cuidarien els candidats que els coneguéssim ¿no ho trobau?
D'aquesta manera, a més de poder triar els representants més vàlids –al menys a criteri del poble- es donaria compliment al mandat constitucional de que la sobirania resideix en el poble, mentre que tal com es fa ara, resideix més en els partits -i, encara més en els seus dirigents, i finalment en el poder econòmic- que no en el poble.

Tampoc pens que les llistes obertes fossin la panacea. També hi trob inconvenients. Hi ha el perill de la demagògia barata, com passa amb les audiències dels programes de televisió, que escarrufa. Però aquest perill el veig més real per a eleccions no locals, ja que a les locals ja ens coneixem, al menys en pobles de ... posem fins a vint mil habitants, per exemple.
No n'estic segur. Hi ha pros i contres per a les llistes obertes. Per això el títol d'aquest post està plantejat com un interrogant. Voltros què hi trobau?

PD: Sobre la relació del poder econòmic amb la política us recoman aquesta novel·la: "Societat limitada" d'en Ferran Torrent. Excel·lent.
Accés a la fitxa de: "Societat limitada"