viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Un temps deien que els nins arribaven amb un pa davall del braç. Eren temps de restriccions, i llavors el que importava era el pa, o tot el que simbolitzava. Però els temps han canviat, i els nins enlloc d'arribar amb un pa davall el braç, arriben amb ganes de menjar-se un Món que els està incitant a devorar-lo.
I als pares, que ens toca la tasca d'educar-los, se'ns plantegen un sac d'interrogants. I ens trobam sols. Sense llibre d'instruccions.
El Dr. Joan Corbella –de qui me confés seguidor, ja d'ençà del "com a casa", de na Mari Pau Huguet, a TV3-, en el seu llibre "Una relació: pares i fills" dóna resposta a molts dels interrogants que ens podem plantejar al llarg del camí educatiu, i que al final es podria resumir dient: "tu ves fent el que trobis correcte, i anirà bé".
Però que ho és de fàcil defallir en l'intent! Una cosa és la teoria i un altra la pràctica. En veure que els fills s'estan barallant tot lo dia com a moixos ens plantejam què estarem fent malament. Ens pesa un sentit de culpabilitat, ens trobam perduts, sense saber com corregir-los. I potser no cal. Potser és normal que es barallin, ... són nins!
I això no ho hem de perdre de vista: un nin no és un projecte d'adult, és simplement un nin. I com a tal s'ha de comportar, i ho hem d'acceptar. Això sí, sense apartar-nos noltros mateixos del bon camí. Ells ens seguiran.

Enllaç a la fitxa de: "Una relació: pares i fills"