viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Ha tornat, puntual a la cita, com cada any, l'endemà de la Diada. Els coraficionats veterans –com me declar- que seguim "el Cor de la Ciutat" des del 2000, estam que no tocam enterra per la tornada a Sant Andreu i el retrobament de tants personatges que ja són els nostres veïns de sempre.
Són molts els personatges que han passat per aquesta sèrie –finestra privilegiada al món de les relacions entre veïns, amics, parelles, famílies-; tots han deixat una empremta, més o menys profunda en cada cas. Però en Peris ... en Peris és molt de Peris! Ara està entestat a no perdonar en David, el seu fill, quan tots els coraficionats estam esperant la reconciliació. Que hi ha de ser, tard o d'hora, segur, ... com si no el coneguéssim, a en Pere Peris! Si ja el coneixem tant –o més- que els mateixos guionistes.
Ara que, per moltes que n'hi hagi, no n'hi haurà cap mai que pugui superar la reconciliació d'en Peris i na Cinta al Liceu. Un moment esperat, molt esperat, però que no per això va deixar de ser màgic, emotiu fins al moll de l'os, que ens va encisar a tots, mantenint-nos al limb i amb la pell de gallina, girats cap a l'altra banda perquè no ens veiessin vessar les llàgrimes de l'alegria.

Ja hi tornam a ser, coraficionats. I aquesta temporada, amb el retorn a Sant Andreu, promet.

Ah! i al final de cada setmana, la tertúlia d'el Cor a "el Club", conduït per n'Albert Om. Cada divendres. Això ja és la cirereta.

A la foto de dalt hi sóm la família, amb na Remei (Meritxell Anné), que estiueja a Ses Salines i un estiu ens va convidar als coraficionats saliners a berenar a ca seva.

Enllaç a "El Cor de la Ciutat"