viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Són les 06.30 i ja sona el despertador. Afeitar, dutxar, beure un suc, despertar els nins –ja no tant nins-, el major se'n va a agafar l'autocar de l'institut, el petit l'hem d'acompanyar a ca els padrins, i correntsos cap a la feina.
La taula és plena de paperassa; encendre l'ordinador, mirar el correu, i a les ordres davant de l'outlook, ara a fer un informe, després una reunió, a les 11.00 sessió del consell d'administració de la residència, a les 13.00 junta de govern; la comissió informativa i el Ple no seran fins el vespre; hi ha gent que demana per parlar d'una tomba que està a nom d'un repadrí i la vol posar a nom seu, però no es duen bé amb la resta de la família; el batle té interès en enllestir una nova ordenança de convivència ciutadana, que ja fa falta.
En acabar la feina cap a casa aviat, parar taula, dinar en dues mossegades, mirar el rellotge perquè d'aquí a mitja horeta en Bernat comença la classe de llenguatge musical, després guitarra, coral, anar i venir, menys mal que en Sebastià ja va i ve totsol -en moto, això sí, amb la penada que fa passar-.
Que si avui toca anar al metge amb un, demà amb l'altre; després hi ha complicacions, un parell de dies a la clínica, i una altra vegada cap a ca nostra; la revisió del dentista, ja toca empastar qualque queixal; la revisió de l'oculista, tot bé, fins l'any que ve.
I les cusses, arreglar-les –donar-los menjar i beure- cada dia, desparasitar-les, anar fins al magatzem d'en Miquel a cercar pinso; el jardí, segar la gespa, podar el fasser, les oliveres, collir les olives, empeltar el magraner perquè fa les magranes agres; el motor de la tanca està espatllat, li va pegar un llamp i s'ha de canviar; la porta de la portassa no obri ni tanca així com toca, però el ferrer està ben perdut i ja no sap què fer; la ventada va tombar l'antena de TV i no se veu res, el descodificador del D+ va començar a fer ones i l'hem hagut d'enviar al servei tècnic perquè a lo darrer ja no es veia res, a veure si duim sort i encara entra en garantia.
Els picapedrers estan pel lampista, i després tocarà a l'electricista; tot se torba, menys les factures; però pareix que quedarà bé, la reforma; després, a cercar un bon llogater, i esperar dur sort i que sigui bon pagador i net; fins que un dels fills hi vulgui anar a viure, això si és que volen viure al poble, perquè si se'n van a estudiar a Barcelona ja veurem on es jeuen; si no tornen els anyorarem, molt, però ells decidiran, naturalment.

Animals! Qualque moment haurem de dir ooouuu!!!

I sabeu quina és la medicina per poder dur aquest ritme? Idò la recepta és ben senzilla: un truquet al dia, preferiblement després d'una menjada, millor si és després de dinar, ... perquè el vespre pot provocar insomni.
Si no ho heu provat, us ho recoman.

A la foto: XorreC-Puigverd vs. Jocfora-Queralbs

Enllaç a "retruc.net"