els mestres d'escola
Sóc dels qui encara varem fer l'EGB, i a una "Escuela Nacional Graduada Mixta". Amb uniforme blanc amb retxetes blaves, i les lletres EN (Escuela Nacional) al butxacó. I en tenc molt bons records. Potser perquè tot lo passat ens atorga una seguretat que no ens pot oferir el present, no ens pot passar res dolent al passat. També potser perquè érem nins, innocents i despreocupats, o preocupats només per passar-nos-ho lo millor possible. Però també potser perquè vaig tenir la sort de tenir un@s mestres excel·lents, com a persones i com a professionals.
De vegades pens que sempre estaré en deute amb ell@s: dona Coloma Bonet, don Sebastià Barceló, dona Sebastiana Rado, dona Rosa de la Iglesia, don Antoni Vidal i don Sebastià Portell –mon Pare-.
El diccionari en diu de mestre-a: "Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament". I jo puc dir, he de dir, que estic orgullós d'haver estat, de ser deixeble seu.
Jo no serviria per ser mestre d'escola. Han de ser d'una pasta especial, tenir una paciència infinita, han de conèixer les capacitats i les debilitats de cadascun dels deixebles, han de saber dir basta quan toca, riure en tocar riure, han de saber valorar un gest, apreciar les intencions, han de ser sensibles i ferms a la vegada. Han de tenir seny.
Els respect i admir.
Als meus, els estaré agraït sempre.
La Tafanera
del.icio.us
Uep! Sóc en Sebastià Portell Bonet.
M'agrada llegir, escoltar música, cercar esclata-sangs, fer un truc, però ... la meva passió és el Barça.
És un escrit preciós. Mestres n'hi ha de tot tipus però sí que n'hi ha que et deixen un bon record i amb la sensació d'haver aprés moltes coses. Llàstima que avui dia a la figura del mestre, de cada vegada, se li tengui menys respecte...
caterina | 22-09-2007 - 12:35:39 GMT 2 #
També soc dels que van fer EGB ja fa força anys. Recordo bons moments però d'altres no tant bons. Massa disciplina. Res a veure amb la situació actual.
stk_456 | 24-09-2007 - 11:49:03 GMT 2 #
La E.G.B. vaya, yo la hice en Valencia, en el Colegio Agrupación Mixta l'Alguer.
Menudos recuerdos, cantar el "cara al sol", rezar a la virgen en mayo, los profesores... Buenos unos y malditos los otros.
Cantábamos también cuando venía un profesor de música que nos enseñaba conciones de entre montañas nevadas y lugares similares, con banderas y demás.
Don Rafael parecía un anuncio del inventor del TBO. con su cabeza esquelética como la Calavera Koki, con su vara de bambú, (bamboo...) Me daba miedo y me entraban diarreas y molestias en los intestinos. Terrible para un niño.
Don Eliseo, Don Luís, Doña Carmen, todos estarán muertos ahora seguro, pues ya eran mayores entonces. Productos de una época que morirá con nosotros, la E.G.B. los años 1960 y poco.
También aquellos nuevos profesores que venían con nuevas técnicas, las fichas y los trabajos en grupo, la nueva ola de Don José, Don Francisco y doña Teresa.
Manuel | 22-09-2008 - 20:21:11 GMT 2 #