viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Avui he anat a Palma. Record que quan era nin -i d'això ja fa més de 30 anys- el trajecte en cotxe des de Ses Salines fins a Palma durava uns 50 minuts, més o manco. És cert que els cotxes ja no es fan com abans, aquells seat 600, o tot un seat 124, ... quins cotxes! I les carreteres tampoc tenen res a veure, ara tot és recte i ample, sense l'emoció del rallye-aventura d'aquell temps. Però per contra, hem guanyat molt en altres aspectes. Per exemple: enlloc d'aquells 50 minuts d'abans, hem estat 70 minuts a arribar; per tant, ja hem guanyat en minuts, avui 20 més que fa 30 anys.
Fins que faltaven uns 10 quilòmetres per arribar, el camí ha estat ensopit, monòton, la vista a la carretera i poca cosa més; ah! ... però els darrers 10 quilòmetres ho han arreglat tot! per recórrer-los hem estat 40 minuts, quina meravella! No m'havia aturat mai a pensar en les possibilitats dels terrenys de la vorera de l'autopista, clar, com que passàvem massa aviat, però avui he tingut la sort de poder contemplar aquells paratges, res de postal de turista, res de mentides ni fantasies absurdes, la realitat pura i dura, lletja això sí, però al menys és real. I sobretot, he tingut temps per a pensar, i així ha estat com me n'he donat compte: els accessos a Palma s'han alentit aposta, fruit de qualque ment superior: són uns accessos intel·ligents!!.
Aquells 10 quilòmetres de cua causen molts efectes beneficiosos, ... i noltros que no ens en donàvem compte. Un dels beneficis que he pogut observar és que amb el fum i gasos dels vehicles en caravana tant de temps segur que es pot tapar un bon tros d'aquest forat que diuen que s'ha obert a la capa d'ozó i que és tant dolent. Un altre benefici és el foment de la circulació amb moto que, com que diuen que es pateixen tants accidents mortals, hi ha menys gent que arriba a cobrar la pensió i així la Seguretat Social s'estalvia una barbaritat. I la indústria farmacèutica ¿què me'n direu? és una altra gran beneficiada, perquè es disparen les vendes de diazepan, lexatin, trankimazin, i altres ansiolítics similars; i això, en temps de caiguda de la borsa, la indústria ho agraeix. Si vas acompanyat, també s'afavoreix el diàleg, perquè tens molt més temps per a xerrar; i si vas sol s'afavoreix la cultura, perquè no tens excusa per no escoltar música, l'emissora que més t'agradi, o aquell CD de dins la guantera que mai arribes a posar.
No és la primera vegada que m'ha passat això, ni la segona ni la tercera, sinó que ja és habitual; ara hem de preveure 70 minuts per arribar a Palma, qualsevol dia i a qualsevol hora. Uep, i que ningú es pensi que aquest avanç es pot atribuir a cap partit en concret ni a cap govern, no. I ara que no surti cap polític a reclamar-ne l'autoria. Tanmateix estic convençut que ha de ser obra de qualque ment il·luminada i avançada al nostre temps, que ha sabut veure els beneficis allà on la genteta, noltros, només hi veiem pegues.
És que n'hi ha que al llevat hi troben ossos!
Impagable.