viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Ja vaig parlar dels meus mestres. D'aquests, segurament el nom que més us deu sonar és el d'Antoni Vidal i Ferrando. Mestre, historiador i escriptor. Vaig tenir la sort que m'impartís classe de llengua, literatura i història. És un dels autors de la "Història de Mallorca", publicada per l'editorial Moll. I com a escriptor –poeta i novel·lista- ha guanyat una bona llista de premis. De les seves obres, la meva preferida és la novel·la "La mà del jardiner".
El juliol de 1989, amb motiu d'haver obtingut l'accèssit "Viola d'or i d'argent" als Jocs Florals de Barcelona, pel poema "Getsemaní", vaig tenir la sort de poder-lo entrevistar per a una revista, i tornar a gaudir de la seva conversa animada, de la seva il·lusió encomanadissa.
D'aquesta entrevista n'he extret uns fragments que vull compartir amb voltros perquè no els he oblidat mai. Us record, això sí, que està feta des de fa 18 anys i, per tant, l'hem de situar en aquell temps:
Pregunta: Per què escriu en català?
Resposta: En primer lloc, en castellà no en sé. La gent domina la llengua que coneix des de la infància, amb la qual s'ha relacionat, amb la qual ha estimat, amb la qual ha resat. Tot allò que una persona és, la seva cultura, no es pot manifestar en una altra llengua, perquè aquell món on tu vius ha triat aquella llengua, i totes les seves preocupacions, vivències, es manifesten en aquesta; si ho fes en una altra seria desnaturalitzar, seria una altra cultura. La llengua és fonamental. Si tu vols matar un Poble, li lleves la llengua. No existirà mai més, aquell Poble; seria una altra cosa. Jo me sent molt identificat, molt mallorquinot, amb tots els defectes, però amb les nostres qualitats i les nostres virtuts i, és clar, no podria escriure en una altra llengua.
Pregunta: Hi ha gent que manté una polèmica entre català o mallorquí, vostè què hi diu?
Resposta: Bé ... és una qüestió de noms, i amb els noms no ens hem de barallar. Ara, a mi me pareix que el nom de la nostra llengua és català. Aquesta va néixer a Catalunya i des d'allà es va estendre a les Illes Balears, igual que el castellà va néixer a Castella i es va estendre per Andalusia i després per Amèrica. Per tant, el nom de la llengua a mi me pareix bé que sigui català. Ara bé, tothom sap que la llengua no es parla enlloc igual, dins Mallorca mateix els pobles xerren diferent. Si no hi hagués una cosa que la cohesionàs s'aniria dividint i dividint. I això a mi me pareix dolent, perquè ja som tants pocs que ¿com podem fer una literatura que es conegui a nivell d'Europa, per exemple, si anam dividint?¿què hem de fer, una literatura mallorquina, una eivissenca, una menorquina, etc? És absurd. Això no té res a veure amb un projecte polític. Ara, el que és evident, i si un sap història, més, és que aquesta llengua té les mateixes arrels i s'assembla molt i, per tant, la llengua és la mateixa. Si el nom és un o l'altre, ... mira jo crec que el problema és més greu per un cubà haver de dir que parla castellà, igual que un de Perú, Argentina, etc..., jo ho comprenc. Tenc clar que el nom de la nostra llengua és català, però per això no ens hem de barallar. Segurament pel sud de Mallorca xerram millor el català que a Catalunya, on tampoc ningú parla igual. A noltros no ens faran xerrar com a Catalunya, perquè allà ningú xerra igual, i a més, probablement noltros xerrem millor que ells. Crec que és un problema de generacions, els nins que van a escola no tenen cap problema en dir català.

enllaç a: Antoni Vidal Ferrando