viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Pareix que vivim a la velocitat de la llum. Tot són presses. Els nins volen ser joves, els joves volen tenir cotxe tot d'una que fan els devuit anys, i trobar feina –o millor dit, tenir un sou- aviat. Tot aviat, volant. Els doblers, així com arriben se'n van. O abans. N'hi ha qui compren un llibre a una llibreria de les sortides de l'aeroport, i abans de sortir pel finger d'arribada ja l'han acabat. En demanar per quan volen la feina que se'ns encarrega, la resposta sol ser "per ahir". He de dir que no sempre és així, hi ha honroses excepcions.
Però per poc que te descuidis: presses, presses, presses!
I jo deman: presses ¿per què?
¿Que pot ser viurem millor, si anam tant aviat?
I a més ¿on anam, tant aviat?
A mi no m'agraden les presses. A la feina intent tenir una bona programació, i seguir-la el màxim possible, per evitar les presses de darrera hora. A la vida privada també. No sempre ho aconseguesc, és clar. Però no vaig de presses. Si he de fer un viatge, m'agrada preparar-lo amb antelació, triar la companyia aèria, l'hotel, l'itinerari, els espectacles als que volem assistir, els llocs on menjar, ..., i gaudesc del viatge des del primer moment en què el començ a preparar. Si ara me demanaven si vull partir de viatge d'aquí a mitja hora tan sols no me plantejaria la possibilitat.
Poc a poc i bona lletra. I a vegades encara no basta. No sempre pot ser, a vegades s'han de prendre decisions ràpides, i en aquests moments no solc dubtar gaire, no sóc indecís. El que sóc és ordenat. I vull viure el moment. Carpe diem. No m'agraden les presses, o ... ¿ja ho havia dit?