el dinar dels manyicos
Dinar a Inca; divendres, 11 de gener de 2008, al celler can Ripoll.
Corria l'octubre de l'any 1982, quan varem començar la carrera, a Saragossa. Uns varen acabar, altres varem seguir altres camins. Però al menys una vegada cada any, després de les festes de Nadal, ens reunim entorn d'una taula per a compartir les novetats de cadascú, al mateix temps que donam compte d'un bon dinaret.
Enguany varem dinar a Inca, al celler de can Ripoll, un dels pocs llocs que encara queden amb les típiques botes enormes de vi, impassibles al pas del temps.
En Toni Payeras i en Llorenç Socias no varen poder venir perquè tenien guàrdia.
Ara resulta que en Xesc s'ha ficat en política, és regidor de sanitat d'Alaró, en Tomeu és el metge del Mallorca, en Tolo és el metge de la torre de control de l'aeroport, en Toni Paco està a l'hospital d'Inca; tot això són novetats. En Vicenç i jo, en canvi, seguim igual, només un poc més vells.
Són trobades impagables, que demostren que el pas del temps no és suficient per a fer minvar l'amistat. I que sigui per molts d'anys.
A la foto, d'esquerra a dreta: Tomeu, Tolo, Sebastià, Vicenç, Xesc i Toni.
La Tafanera
del.icio.us
Uep! Sóc en Sebastià Portell Bonet.
M'agrada llegir, escoltar música, cercar esclata-sangs, fer un truc, però ... la meva passió és el Barça.
Doncs, moltes felicitats per conservar l'amistat i l'alegria de veure-us i d'estar junts. A mi m'agrada que expliqueu aquestes coses. Sento que com diu Moustaki... que encara que jo sembli una idealista, en el món hi ha gent que em respon, i que s'il·lusiona per les mateixe s coses que jo i que creu en l'amistat i en l'alegria de retrobar-se.
Una abraçada
Carme
Carme+Rosanas | 13-01-2008 - 21:20:01 GMT 1 #