viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

La figura d'en Jordi Pujol, la seva manera d'entendre la societat, el país, així com el seu tarannà i la seva personalitat sempre m'han fascinat; fa un temps vaig llegir El llibre roig d'en Jordi Pujol, amb el qual coincidesc en molts aspectes -no en tots, és clar, això deu ser impossible, com per exemple en les creences religioses, ja que jo crec que no existeix res més enllà d'aquest món, mentre que ell és religiós-. Diferim en aquest i altres aspectes, però en general ens entendríem la mar de bé. Per això he encetat aquestes Memòries (1930-1980) amb il·lusió i curiositat per conèixer més a fons aquest polític, per qui sent admiració.

Això també vol dir que he acabat L'estupor que us espera, d'en Melcior Comes. He d'admetre que al principi em va desconcertar, fins al punt de pensar que em vaig equivocar amb en Comes, del qual només havia llegit El llibre dels plaers immensos, però que m'havia fascinat; això m'ha fet reflexionar, i he arribat a una conclusió; són evidents els paral·lelismes entre ambdues obres, de la mateixa manera que són evidents les diferències, i així com el primer que vaig llegir em va fascinar, aquest em va decebre ¿com podia ser? Idò bé, L'estupor que us espera és de 2004, mentre que El llibre dels plaers immensos és de 2006, i també els havia d'haver llegit en aquest ordre cronològic, ja que la conclusió a què he arribat és que L'estupor que us espera és un esborrany de l'altre, molt més ben aconseguit, amb una narració molt més ben trenada, molt més encertat en tots els aspectes, ... pel meu gust. Això significa que l'evolució d'en Melcior Comes com escriptor és satisfactòria, ja que la segona obra de que us parl supera, de molt, l'anterior. El proper llibre seu que tenc preparat per a llegir és La batalla de Walter Stamm. Ja veurem.

Bona lectura, blocaires!