caragolada
És mal de fer, definir la felicitat, ja ho sé. No entraré en aquest tema tan complicat. Ara bé, l'altre dia ma Mare va fer una caragolada per a tota la família, i quan me vaig seure a la taula vaig exclamar: "això és felicitat!".
Us puc assegurar que me va sortir de dedins. En aquell moment era el més feliç del món.
Quan pujàvem l'escala ja sentíem l'oloreta dels caragols, fets així com només ella els sap fer, amb herbes (fonoll, moraduix, herba sana, etc.), però també amb talladetes de costelleta de porc, panxeta, i altres.
I aquell all i oli! quin all i oli! espès, amb patata, molt d'all, oli i suc dels caragols. Mmmmmmmmmm.
Allà, amb la família i aquella greixonera plena d'aquells deliciosos caragolets.
Si això no és felicitat, s'hi ha d’assemblar molt.
Salut!
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Uep! Sóc en Sebastià Portell Bonet.
M'agrada llegir, escoltar música, cercar esclata-sangs, fer un truc, però ... la meva passió és el Barça.
Pots estar ben segur que això és sa felicitat. Com pots estar millor? enrevoltat dels teus, amb aquest ambient únic que es produeix just en moments com aquests. M'has fet talent de caragols, tot i que a jo no m'agraden massa.
Guillem | 26-05-2008 - 15:02:45 GMT 1 #
A mi els caragols m'agradaven abans, fins que un dia al camp me'ls vaig mirar atentament... Des de llavors no n'he tornat a menjar hehe :P
caterina | 27-05-2008 - 10:35:17 GMT 1 #
A mi no etusiasmen els cargols i sé que és una mancança per part meva. Sempre és millor que t'agradin les coses que no pas que no. Més possibilitats de disfrutar. I a mi que m'agrada gairebé tot, entenc molt bé que això s'acosti a la felicitat. La felicitat està feta de petites coses, també, com aquesta. N'estic segura.
Carme | 03-06-2008 - 09:54:43 GMT 1 #