viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Els qui me coneixeu ja ho sabeu: no puc suportar aquesta maleïda calorada, que m'esclafa més que no m'escalfa. I una de les coses que solc fer per alleugerir-la és posar un ventilador, més vell que es pastar, que fa renou de per tot; això sí, al cap de deu minuts de marxar es torna quasi bé silenciós.

Idò! el ventilador és vell!
I tot i el renou, encara fa córrer l'aire ¿què més li puc demanar? ¿i què, si fa deu minutets de renou? la perfecció no existeix.

Ja ho ben diu en Joan Sales, a Incerta Glòria: "l'acceptació del propi fracàs és l'únic èxit possible".

¿Que què té a veure en Joan Sales amb un ventilador vell? Molt més que no us podeu fer comptes. Amb aquest aparell, aparentment coix, hi he trobat un exemple del que som. I no ho dic només per jo, no us faceu il·lusions. Ho dic per tots i totes. Que no es salva ningú.

Però ho accept. Ja fa estona que ho vaig entendre i acceptar: res ni ningú és perfecte. Però no ens queda altre remei que acceptar-ho. Que acceptar-nos. Que entendre'ns. Perquè, o ens acceptarem i ens entendrem, o no serem res més que deixalles.

El meu ventilador vell fa un renouer ¿i què?