viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Andreu Claret, periodista de llarg recorregut, s'estrena com a novel·lista amb El secret del brigadista, un relat que es basa en els anomenats fets de la Fatarella, una població de la Terra Alta (Tarragona) on el 1937, en plena guerra civil, van morir 34 pagesos per oposar-se a la col·lectivització de les seves terres.
La sagnant actuació de les brigades anarquistes va forçar el llavors president de la Generalitat, Lluís Companys, a enviar el seu amic Andreu Claret, pare de l'autor del llibre, per intentar restablir l'ordre. "El meu pare no va poder oblidar mai els fets de la Fatarella. Els considerava una de les desgràcies de la República que havia donat molta munició al règim franquista", afirma Andreu Claret.

Això també vol dir que he acabat Incerta glòria, d'en Joan Sales.
No sé per on començar el comentari. És una obra que me resulta difícil de qualificar. Potser me decantaria per definir-la com un llibre de filosofia, escrit en prosa poètica, amb retrats històrics en blanc i negre –més negre que blanc, ja que el decorat principal és la guerra civil-.

Mentiria si digués que no m'ha decebut. Potser els elogis que n'havia llegit m'havien creat unes expectatives massa elevades. Potser també, la lectura ha coincidit amb un temps dolent per mi.
Així i tot, tampoc gos a dir que no sigui un bon llibre. Són moltes les pàgines de les que n'he doblegat la punta, per poder rellegir-ne fragments que m'han fascinat. Hi he trobat alts i baixos. De les quatre parts que l'integren, potser les dues primeres són les que més m'han agradat, tot i que també m'és difícil dir-ho amb certesa.
Pel meu gust hi ha massa fragments de monòlegs que podria definir com divagacions neurastèniques, de difícil enteniment, al menys per a mi.
Potser hauria d'arribar a la conclusió que no sóc un lector a l'alçada d'aquest llibre, si tenim en compte que escriptors de prestigi han dit que és una obra mestra de la literatura catalana. Idò jo no la inclouré dins del meu top ten, perquè si com he dit hi ha alts i baixos, els alts són perles que es perden dins d'un oceà obscur; si enlloc de tenir 764 pàgines en tengués 300 ja seria una altra cosa. Au, ja està dit tot. Potser.