viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

La mort d'en Berga, del mallorquí Bartomeu Prohens Perelló, reconstrueix un famós episodi de la història de Mallorca.
L'any 1619, en plena lluita entre les banderies dels Canamunts i Canavalls, fou assassinat l'oïdor de l'Audiència Jaume Joan de Berga i de Sales, jutge inflexible amb els implicats en les bregues dels bàndols que ensagnaven l'illa. Els fets succeïren dia 24 de maig, quan el jutge sortia de la galera que l'acompanyava i es disposava a entrar a ca seva, situada en el carrer de Sant Pere Nolasc. Aleshores, un dels dos homes que esperaven amagats, disparà un tir d'arcabús des de darrera del carruatge i l'oïdor Berga morí pocs minuts després.

Immediatament es practicaven actives inquisicions per trobar els autors del crim i es commogué tota la ciutat amb la publicació de bans on es disposava que, sota pena de la vida, tinguessin els veïns obertes les portes i les finestres de les seves cases, fins i tot amb llum encesa durant la nit. Algun temps després, els autors materials de l'assassinat, el donzell Jeroni Pau de la Cavalleria i Descatlar i el bandejat Antoni Gibert, Treufoc, foren empresonats, jutjats i, posteriorment, executats; l'instigador del crim, el capellà Boda, pogué fugir fora de Mallorca i se'n perdé la pista per Itàlia.

La recerca dels culpables assolí un grau tan dur i exhaustiu, que gran part de la població de la ciutat fou considerada sospitosa i els poders públics sotmeteren a interrogatori molta gent. Lògicament, la immensa major part d'aquestes persones interpel·lades no tenien res a veure amb l'afer i se sentiren sorpreses pel fet que els involucrassin en les investigacions. D'aquí prové la frase, encara ben viva, que diu: ¿què en som jo, de la mort d'en Berga?

Això també vol dir que he acabat Invitació a la felicitat, de n'Andreu Manresa. És un recull d'articles sobre el sentit del gust, escrit en llenguatge elegant, quasi poètic. Lluny de pretendre ser un receptari, ens presenta la cuina tradicional mallorquina, sòbria, contundent, amb mesura i coneixement, sostenible, des de la terra o la mar fins a la taula, passant pel mercat si s'escau. Els gemecs de l'autor delaten la seva nostàlgia o, al menys enyorança, de delícies exhaurides per l'exageració fins a l'obsessió depredadora, com és el cas dels penúltims raors.
En assaborir un plat autèntic serà inevitable tenir un record per aquest tractat del bon menjar.