Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

16/12/2008 GMT 2

no tenc paraules, però tu ja saps què vull dir

queralbs @ 16:38

pares estiu 2007

Fa cinc dies que faltes i, tanmateix, no ens has abandonat ni un instant.

Les teves paraules, sempre mesurades, sensates, sàvies, no varen caure en sac foradat, no fan renou de buit, sinó que ens fan llum i companyia. Com també els teus silencis, la tolerància, la comprensió, el respecte, l'estimació envers els altres. Tot això és aquí i ara, com una flama que ens dóna escalfor, i que mantendrem encesa per sempre.

Comentaris

Comentaris(7) »

  1. records...bons records
    jo el vaig perdre molt jove i no passa un dia que no el recordi...escriu un dia aquests records jo heu vaig fer i estic molt contenta es una manera de tenir-lo present
    http://nasunyer.balearweb.net/post/58514

    segur que els teus fills t'ajudaran
    una abraçada Sebastià...segur que allà on sigui està content i tranquil.
    molta força i salut

    Maria Sunyer | 16-12-2008 - 22:32:56 GMT 2 #

  2. Anava a preguntar-te quin dels dos és el que falta, però pels post de sota, ja he deduit que és el pare. Són moments durs aquests que ja conec molt bé. Una abraçada, Sebastià.

    Carme | 16-12-2008 - 22:33:30 GMT 2 #

  3. Em sap molt greu, Sebastià. Més encara s'apropen dies difícils. Aquest any també ha sigut un any de grans pèrdues per a mi i em va ajudar molt envoltar-me de la família, dels que més estimes i t'estimen. És com si et proporcionesin una dosi de vitamines que necessitaves. Diuen que els records mantenen vives les persones que ja no hi són, i jo ho crec.

    Una abraçada ben forta

    caterina | 17-12-2008 - 09:43:46 GMT 2 #

  4. Una abraçada, amic. A tu i a tota la teva família. En aquests moments tan dificils, cal recordar lo positiu. Gaudir d'una persona de les dimensions humanes del teu pare és un privilegi que dins la tristor d'aquests moments ens dona una mica de llum. I d'aixó en puc donar fe.

    vicenç | 17-12-2008 - 14:13:43 GMT 2 #

  5. Maria, el teu és un post entranyable, i m'aplicaré el que te vaig deixar al comentari.
    Carme, gràcies.
    Caterina, hi estic ben d'acord en això de què ningú mor mentre algú el recorda, i és el que pens fer.
    Vicenç, tu ets una de les darreres persones amb qui va parlar, i estic segur que el vares alegrar amb la teva companyia.
    Gràcies, i una abraçada.

    Queralbs | 17-12-2008 - 20:04:44 GMT 2 #

  6. Uep Sebastià !!!

    No havia vist aquest post fins ara. Poc mes a afegir a lo que tant be t'han dit per aqui adalt, que el pogueu recordar molts d'anys.

    Au mestre, una abraçada i ànim que aquets 2009 si que toca ser millor.

    Guillem | 18-12-2008 - 00:14:49 GMT 2 #

  7. Una abraçada també de part meua. Acabo de llegir el post. Intento escriure't alguna cosa però crec que el millor que et puc dir és que aquí a la vora de l'Ebre, hi ha algú que li agradaria poder-te animar en aquests moments difícils.
    Anims.

    Sol solet | 27-12-2008 - 23:24:42 GMT 2 #

Deixar un Comentari


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>

Contactar amb l'autora o autor | Arxiu | Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis