viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

Som un dels milers de lectors que varem gaudir de L'ombra del vent, i aquest és el motiu pel qual repetesc amb en Carlos Ruiz Zafón. Aquesta vegada amb El joc de l'àngel.

La fitxa diu:
"A la turbulenta Barcelona dels anys 20, un jove escriptor obsessionat amb un amor impossible, rep l'oferta d'un misteriós editor per escriure un llibre com cap altre que hagi existit mai, a canvi d'una fortuna i, potser, de molt més.
Amb un estil fascinant i una impecable precisió narrativa, l'autor de l'Ombra del Vent ens transporta de nou a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats per oferir-nos una gran aventura d'intriga, amor i tragèdia, a través d'un laberint de secrets on l'encís dels llibres, la passió i l'amistat es confabulen en un relat magistral."

En haver-la acabat en parlarem.

Ja haureu deduït que he acabat Els homes que no estimaven les dones, d'en Stieg Larsson. Vaig decidir agafar aquesta novel·la pels elogis que n'havia llegit.

Es tracta d'una bona novel·la negra, on cada pàgina que llegeixes et fa tenir ganes de llegir la següent, la qual cosa significa que l'autor sap plantejar una trama i mantenir la intriga -tasca gens fàcil- durant tot el temps, fins al final. Aquest és el mèrit que li puc atribuir.

Un petit inconvenient, per mi, són tants noms en suec, de llocs, de publicacions, etc., difícils de retenir. A més, quan es refereix a publicacions, supòs que per qui les coneix signifiquen qualque cosa, però a mi me passa per alt. La traducció també podria ser millor, hi ha frases malsonants. Una vegada més he de dir que sempre és millor una obra original en català que una traducció.

No es pot comparar aquesta novel·la amb una de na Carme Riera o de n'Antoni Vidal, per posar dos exemples. És una altra cosa. Seria com mesclar literatura, entesa com l'art de la llengua escrita, amb un passatemps en forma de thriller, del que no me vendria de nou poder veure'n una pel·lícula aviat. Per molt ben pensat que estigui, no es pot posar dins del mateix sac.

En definitiva, es tracta d'un passatemps qualificat, com un bon sudoku, però que no té res a veure amb l'art de la llengua. No ho dic amb menyspreu, simplement a plaça tot se ven, i un potencial lector hauria de saber amb què es trobarà. Com a novel·la negra, treu bona nota. A mi, ara mateix, m'interessa més la novel·la històrica.