viure.cat
Acab d'encetar aquest bloc sense altra pretensió que compartir vivències, aficions, sensacions, opinions ... i el que surti. Salut i sort!

La fitxa editorial de Crònica de la independència diu: L'any 2037, Daniel F.G., un científic català que viu al Canadà, rep l'encàrrec d'escriure un balanç sobre Catalunya per commemorar els trenta anys de la seva independència. Aquest llibre edita els papers que en Daniel aplega en la primera visita d'aproximació a la realitat catalana: entrevistes amb polítics, historiadors i periodistes, i un recull d'articles de premsa. El material s'ordena en dues carpetes: l'una analitza el moment de la independència, el procés previ, les reaccions a Catalunya i a Espanya, els problemes que s'hi susciten; l'altra, la construcció del país, prop de tres dècades després, en cultura, llengua, societat, economia, territori, esport i Barcelona. El llibre és, doncs, la crònica de la independència de Catalunya, a través d'una ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. Els personatges i comentaristes són reals i coneguts, per tal de provocar en el lector la il·lusió d'estar vivint els fets en temps real. El balanç del 2037 ens dóna la dimensió exacta del somni.

He acabat Un altre món, de n'Honorat Bauçà. Un llibre que és més història que literatura. Aquesta història que tots coneixem, però que ningú havia escrit fins ara. Precisament per això estam davant d'un llibre necessari. Tot i que ja coneixia -per tradició oral- bona part de les històries que conta, he passat gust de llegir-les. L'autor ha fet treballar la seva part d'historiador, recopilant la informació, donant-li forma escrita –ben escrita- i posant-la al nostre abast d'una manera amena. Diuen que les bones pomades estan dins de pots petits, i el que m'ha passat amb la lectura d'Un altre món és que ha tengut gust de poc, m'hauria agradat que hi hagués més històries, és un pot petit. Potser en Norat s'anima i es posa a recopilar més històries. Només del Club esportiu Ses Salines se'n podria escriure un bon llibre, on hi hauria de tenir un paper important un apartat dedicat a qui en va ser president i impulsor d'altres esports, com el tennis, dins del municipi: don Julià Panadès, el metge.
En l'aspecte lingüístic cal destacar l'ús de diverses paraules i expressions molt nostres, però en creixent desús, en perill d'extinció diria, que he trobat a molt pocs llibres, i fins i tot qualcuna enlloc més.
En definitiva, he de donar les gràcies a en Norat per haver escrit aquesta petita part de la nostra història, no una història oficial amb dates ni fites, sinó la història real, contada a través d'històries del carrer que fins ara només circulaven de boca en boca, amb el perill de perdre-les amb el temps, històries i paraules, però, que amb aquest llibre romandran sanes i estalvies.