blowin’ in the wind
Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulgui escoltar.
Diguem quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quedi cap.
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants cops haurà l'home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món.
Quantes morts veurà al seu entorn
per saber que ha mort massa gent.
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'endugui el mar.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar.
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

La Tafanera
del.icio.us

Quins temps aquells!
Ui com em retornes a la joventut, Sebastià!
I la lletra segueix en peu... eh? Ara m'adono de l'enllaç... vaig a clicar-lo
Carme | 09-10-2009 - 17:53:51 GMT 2 #
kumbaworld! je, je je... ja veig que jo mateixa m'acabo d'etiquetar i es que sí que n'era de kumba, sí... mareta meva!
Carme | 09-10-2009 - 17:56:36 GMT 2 #
Sí Carme ... quins temps!
Tot i que el fet d'haver pujat aquesta cançó al bloc no ha estat per recordar aquells temps, sinó que té a veure amb el meu estat emocional actual.
O potser sí, que hi té a veure.
No ho podria assegurar. En escoltar una cançó, cadascú es retroba amb els seus records i sent quelcom diferent dels altres.
Gràcies per la visita, he vist que has tornat a fer reformes al teu bloc, que seguesc tot i no comentar gaire.
Salut i sort!
Queralbs | 09-10-2009 - 18:09:37 GMT 2 #
Preciosa la cançó i la lletra. M'encanta la música d'abans i dels d'abans que continuen ara. De Bob Dylan m'agrada especialment "Hurricane" :)
caterina | 13-10-2009 - 15:40:10 GMT 2 #