Però és que fins i tot atorgant-li el benefici del dubte, posem per cas que existís, idò seria un delinqüent. ¿Per què? És ben senzill. La llei diu clarament que els assumptes s'han de tramitar per rigorós ordre d'entrada. Axí, si un va néixer i, per tant, es va inscriure al Registre civil, posem l'any 1940 ¿com s’explica que Déu decideixi cridar-lo abans que un altre que es va inscriure, posem l'any 1920? El que deia, un delinqüent: abús de poder, tràfic d'influències, etc...

I és que la gent hauria de deixar aquest Món en el mateix ordre que així com hi va arribar. El cas contrari, a més de ser injust, és il·legal.

Comments

He acabat El silenci dels claustres, de n’Alicia Giménez Bartlett. És una novel·la policíaca, però que s'estén en paral·lel amb la vida privada de l'inspectora protagonista. L'interès literari brilla per la seva absència, ara, entretingut ho és. Es llegeix de pressa, cercant noves pistes en el camí cap al desenllaç del cas. Es tracta del mateix tipus de novel·la -tot i no ser tan enginyosa- que Els homes que no estimaven les dones, que tant èxit està assolint.
Tot són maneres de passar el temps, i de tant en tant pot venir de gust una aventureta lleugera de lectura senzilla, però si el que es desitja és degustar una bona obra literària, no li recomanaria aquestes obres. Crec que amb això està dit tot.

Comments

elecció

frau: [1271; del ll. fraus, fraudis 'mala fe; engany']
m 1 Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell.
2 DR Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure'n un profit a costa de l'estat o d'altri.

feixisme: Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup.

repugnància: f Acció de repugnar, aversió invencible envers algú o alguna cosa.

Comments

En una final disputada contra el TAU de Vitòria, l'històric Bascònia, amb el factor camp en contra ja que dels 5 partits prevists se n'havien de jugar 3 a Vitòria i 2 a Barcelona, tot i que no ha calgut arribar al cinquè, perquè el Barça ja va guanyar el primer partit dins la pista del TAU i s'ha imposat per 3 partits a 1, guanyant els dos partits disputats al Palau blaugrana, amb una claredat que el rival ha reconegut esportivament.
Així el Barça de bàsquet s'afegeix a la festa blaugrana.

Enguany els cules fins i tot deu ser legítim que ens puguem sentir, en part, campions de l'NBA, a través de l'anell aconseguit per en Pau Gasol, tot i que aquesta és una altra història.

Un final de temporada per emmarcar.

Comments

He acabat Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho. Ja vaig comentar en una altra ocasió que tenc el costum de deixar doblegat el caire d'una plana quan hi trob qualque perla que m'interessa o m'agrada especialment; idò aquesta novel·la l'he deixada plena de planes doblegades.
L'autora ha pensat en tot, demostrant tenir una visió d'Estat global: sanitat, economia, educació, cultura, defensa, interior, benestar social, etc. Naturalment no compartesc tot el que proposa pel nou Estat, posem que coincidiríem en tres quartes parts. Ara, amb el bessó sí que coincidim plenament: la declaració de independència, proposada pel president de la Generalitat, en Miquel Roca, proclamada pel Parlament per majoria absoluta, i ratificada en referèndum per la majoria del poble català. Magnífic. Sobretot, si tenim en compte que després s'hi afegeix Mallorca!
Si en Juli Verne va ser un visionari, de qui s'han anat complint moltes ficcions del seu moment ¿per què no ho podria ser aquesta Crònica de la independència?

Comments

Gràcies

Pep

És una llàstima que només es pugui designar Millor Jugador del Món a un, perquè els 3 "menuts" s'ho mereixen tots 3: Xavi, Messi, Iniesta. Gràcies a tots!

Comments

He acabat Un altre món, de n'Honorat Bauçà. Un llibre que és més història que literatura. Aquesta història que tots coneixem, però que ningú havia escrit fina ara. Precisament per això estam davant d'un llibre necessari. Tot i que ja coneixia -per tradició oral- bona part de les històries que conta, he passat gust de llegir-les. L'autor ha fet treballar la seva part d'historiador, recopilant la informació, donant-li forma escrita –ben escrita- i posant-la al nostre abast d'una manera amena. Diuen que les bones pomades estan dins de pots petits, i el que m'ha passat amb la lectura d'Un altre món és que ha tengut gust de poc, m'hauria agradat que hi hagués més històries, és un pot petit. Potser en Norat s'anima i es posa a recopilar més històries. Només del Club esportiu Ses Salines se'n podria escriure un bon llibre, on hi hauria de tenir un paper important un apartat dedicat a qui en va ser president i impulsor d'altres esports, com el tennis, dins del municipi: don Julià Panadès, el metge.
En l'aspecte lingüístic cal destacar l'ús de diverses paraules i expressions molt nostres, però en creixent desús, en perill d'extinció diria, que he trobat a molt pocs llibres, i fins i tot qualcuna enlloc més.
En definitiva, he de donar les gràcies a en Norat per haver escrit aquesta petita part de la nostra història, no una història oficial amb dates ni fites, sinó la història real, contada a través d'històries del carrer que fins ara només circulaven de boca en boca, amb el perill de perdre-les amb el temps, històries i paraules, però que amb aquest llibre romandran sanes i estalvies.

Comments

Aquesta és una fita que el Barça ha aconseguit només 5 vegades en tota la història, i és el club que més vegades ho ha aconseguit.

En el futbol ja se sap que, com diuen els tòpics, si la pilota no entra debades pots jugar bé. Però en aquest cas s'ha fet justícia a d'esplèndid joc blaugrana al llarg de tota la temporada.

El títol de Lliga, coincidesc amb en Pep, és el més important, és el premi a la regularitat, a la constància, a una temporada sencera plena d'encerts. Enguany, el premi també l'hem tengut cada jornada, fent-nos gaudir setmana darrera setmana amb un joc espectacular.

Enhorabona BiCampions!

Comments

En l'apartat de pros vull destacar 4 aspectes: és un premi a una trajectòria de feina ben feta; les dues aficions varen mantenir un comportament exemplar; és el triomf de la pedrera del Barça; i en definitiva, és el triomf del futbol espectacle.

Malauradament també hi ha d'haver un apartat de contres, que resumiré en els 4 aspectes següents: va sobrar el tall de màniga d'en Touré; la intoxicació dels mitjans de comunicació prèvia al partit amb contínues referències a la final del 84 com la final de les bufetades; el tall de tve a la siulada general durant l'himne espanyol (tall propi de repúbliques bananeres, tipus Chávez); i la impossibilitat de poder seguir la final a través de tv3, degut al tall de la senyal per part de la guarda d'inútils d'ib3, quan aquesta cadena tan sols no va emetre el partit; aquest darrer apartat mereix un comentari a part i no puc estar sense fer-lo, perquè el tassó ja vessa i és hora de nomenar les coses pel seu nom: el diccionari defineix feixisme com "Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc., amb què hom s'imposa a una persona o a un grup", i això és el que està fent ib3 amb la punyetera mania de no deixar-nos triar a través de quina cadena volem veure els programes, imposant el seu criteri de manera autoritària i arbitrària; per tant, la conclusió és senzilla.

Copa, Lliga i ...

Enhorabona Pep Show Boys!!!

Comments

He acabat El joc de l'àngel, d'en Carlos Ruiz Zafón. En sap molt d'escriure, aquest home. Això sí, no el conec personalment, però intuesc que deu ser un tipus estrany, si he de jutjar per les històries que conta. Es tracta d'una història més obscura que la fosca, sòrdida, depriment, rara. Molt ben escrita, això sí que ho té, però rara. Fins al punt que, tot i la pulcritud estilística no ha estat suficient per fer-me gaudir de la lectura d'aquesta novel·la. Els negocis del més enllà, amb què està farcida aquesta obra, no me caben dins del cap, ni m'interessen gens ni mica. He de reconèixer que me vaig errar en escollir aquest llibre només perquè l'autor m'havia captivat amb una obra anterior, L'ombra del vent. Així que, millor parlar-ne poc, d'aquest Joc de l'àngel i passar pàgina.

Comments

He somiat que partit darrera partit mostràvem a la resta del Món com es juga a futbol total, com un esport es transforma en un espectacle màgic, fins elevar-lo a la categoria d'art.

He somiat que la nostra bandera onejava als cims més elevats de totes les competicions, que el capità Puyol l'engrapava del seu braç i la besava dins del Bernabeu, en un històric partit amb resultat final de Reial Madriz 2 – Barça 6.

He somiat que fent justícia a les contínues exhibicions, l'equip assolia el títol de Campió de Lliga, que jugava la final de la Copa del Rei a Mestalla contra l'Athletic, i la final de la Xampions League a Roma el 27 de maig, contra el Manchester United.

Ho he d'haver somiat. És massa bonic per ser cert. Me pessigaré, … aaaiii !!!

Comments

Ja sabem que dins del món de les arts només s'hi guanyen les garroves un parell d'escollits que, a més de saber-ne molt, han de dur sort; no pens, per tant, que aquest pugui ser un futur professional gaire consistent, però sí que pot ser un excel·lent complement per a l'ànim i l'esplai d'aquelles persones que, com en Sebastià, gaudeixen de l'art.

Un fort aplaudiment, artista!

Comments

Comments

Molts alumnes del col·legi públic han llegit fragments de poemes o contes, així com també un grup d'adults que ens hi hem volgut afegir. He gaudit de poder compartir una de les meves grans aficions, la lectura, en aquesta festa que, per mi, és la millor de l'any.

En Bernat ha llegit un poema, a mitges amb na Marina, una companya de classe.

Jo he optat per un fragment d'Incerta Glòria, d'en Joan Sales, que diu així:
"Aquesta història em preocupa. La guerra té coses ben desagradables. ¡Si un hi matés algú a qui tingués tírria! O potser més val així; també moriríem tots un dia o altre encara que no hi hagués guerres; el mal no és, doncs, que ens matem els uns als altres, sinó l'odi. Matem-nos, ja que és el nostre deure, però sense odi. És allò que deia una vegada en Soleràs: matem-nos com bons germans."

I he acabat llegint un dels pensaments i sentiments què ens va regalar en Jaume Serra Adrover en el seu llibret Amic; diu així:
"Qui estima, sempre l'encerta."

Comments

La fitxa diu:
"A la turbulenta Barcelona dels anys 20, un jove escriptor obsessionat amb un amor impossible, rep l'oferta d'un misteriós editor per escriure un llibre com cap altre que hagi existit mai, a canvi d'una fortuna i, potser, de molt més.
Amb un estil fascinant i una impecable precisió narrativa, l'autor de l'Ombra del Vent ens transporta de nou a la Barcelona del Cementiri dels Llibres Oblidats per oferir-nos una gran aventura d'intriga, amor i tragèdia, a través d'un laberint de secrets on l'encís dels llibres, la passió i l'amistat es confabulen en un relat magistral."

En haver-la acabat en parlarem.

Ja haureu deduït que he acabat Els homes que no estimaven les dones, d'en Stieg Larsson. Vaig decidir agafar aquesta novel·la pels elogis que n'havia llegit.

Es tracta d'una bona novel·la negra, on cada pàgina que llegeixes et fa tenir ganes de llegir la següent, la qual cosa significa que l'autor sap plantejar una trama i mantenir la intriga -tasca gens fàcil- durant tot el temps, fins al final. Aquest és el mèrit que li puc atribuir.

Un petit inconvenient, per mi, són tants noms en suec, de llocs, de publicacions, etc., difícils de retenir. A més, quan es refereix a publicacions, supòs que per qui les coneix signifiquen qualque cosa, però a mi me passa per alt. La traducció també podria ser millor, hi ha frases malsonants. Una vegada més he de dir que sempre és millor una obra original en català que una traducció.

No es pot comparar aquesta novel·la amb una de na Carme Riera o de n'Antoni Vidal, per posar dos exemples. És una altra cosa. Seria com mesclar literatura, entesa com l'art de la llengua escrita, amb un passatemps en forma de thriller, del que no me vendria de nou poder veure'n una pel·lícula aviat. Per molt ben pensat que estigui, no es pot posar dins del mateix sac.

En definitiva, es tracta d'un passatemps qualificat, com un bon sudoku, però que no té res a veure amb l'art de la llengua. No ho dic amb menyspreu, simplement a plaça tot se ven, i un potencial lector hauria de saber amb què es trobarà. Com a novel·la negra, treu bona nota. A mi, ara mateix, m'interessa més la novel·la històrica.

Comments

Si hagués de triar entre Nadal i Pasqua no ho dubtaria ni un segon. Mentre que Nadal m'ha agradat des de sempre, poques coses trob tan desagradables com aquelles processons de Pasqua amb aquell cantussol "peeerdóooo, peeerdóoooo, … oooh Déu meu peeerdóoooo".

Tot i això, també hi ha costums pasquals que me traslladen als dies d'infància, amb uns records ben bons. Tant, com les panades i els rubiols.
Un temps, a cas padrins fèiem panades d'un pam de diàmetre, i rubiols de bessó d’ametlla, de cabell d'àngel i de brossat. Aquest sí que és un costum que voldria conservar.
Des de fa uns anys, el dijous sant ens aplegam tres famílies per a fer panades i rubiols. Ara ja n'ha après fins i tot el meu fill petit, així que la tradició es pot allargar.
Les panades ja no són de pam, ni el rubiols de bessó d'ametlla, però me conform.

Bon profit!

Comments

Furia

Comments

Diuen que és per tal d'estalviar energia. I un be negre! Jo avui no en tenc gens, d'energia; la m'ha xuclada aquesta maleïda hora.

L'hora solar vertadera és dues hores menys que l'hora oficial que regeix des de final de març fins a final d'octubre.
El natural, per mi, seria aixecar-se de dormir amb claror i anar-se'n a dormir amb fosca. Idò avui m'he aixecat amb fosca, i quasi me n'aniré a jeure amb claror.

Encara no som a l'estiu, i ja fris que s'hagi acabat!

(*) Reial decret 236/2002, d'1 de març (BOE del 2), en relació amb la Directiva 2000/84/CE del Parlament Europeu i del Consell de 21 de gener de 2001 (DOCE de 2 de febrer de 2001), i amb l'Ordre PRE/2211/2006, de 4 de juliol (BOE de l'11).

Comments

He acabat "La felicitat", d'en Lluís-Antón Baulenas. Una novel·la situada a la revolta Barcelona de començament del segle XX. Narra una història amb mitja dotzena de personatges, ben definits, que el destí ha unit entorn del Paral·lel. A través de la finestra, l'obra ens mostra un retrat de la difícil situació social i econòmica d'aquells moments. El llenguatge és molt senzill, sense cap pretensió, sense cap altra funció que comunicar; per això, és de lectura molt fàcil; i una vegada que s'ha plantejat la trama es fa difícil deixar de llegir, en volem saber més. Aquest és, per mi, un dels principals mèrits de La felicitat, la intriga que l'autor sap mantenir fins al final, i que sap resoldre de manera encertada. Per cert, encara no sé a què ve aquest títol. En definitiva, una novel·la entretinguda, que mostra un retrat en blanc i negre de la Barcelona de 1900, que gestiona bé la intriga. M'ha agradat.

Comments

La cançó és de La Oreja de van Gogh. Han circulat cadenes de mails amb rumors sobre una possible contribució econòmica d'aquest grup amb ETA, dient fins i tot que ells mateixos varen admetre que col·laboraven amb una associació que dóna suport al grup terrorista. Jo no ho crec. Si fos cert, ja haurien estat formalment acusats de col·laboració amb banda armada, i possiblement estarien tancats a la presó. Com que, insistesc, no ho crec, deix aquesta cançó com a petit homenatge a la memòria de les víctimes d’aquell 11M.

Comments